“No som policies, però estem per ajudar i la gent ho agraeix i se sent protegida”

Nascut a Maçanet de Cabrenys, Rafa Fernández Juanola és enginyer agrònom. El seu esperit solidari l’ha dut a formar part d’una ADF (Agrupació de Defensa Forestal) i a implicar-se, des del 2016, amb l’associació de Voluntaris de Protecció Civil de Figueres, de la qual és secretari. Actualment, són una vintena de voluntaris -necessitarien el doble- que fan tasques logístiques i de suport a la Guàrdia Urbana i Bombers, de manera desinteressada. L’entitat té la seu al carrer President Kennedy.

Tots els municipis de la comarca disposen d’una associació de voluntaris de protecció civil?

No, per tenir-ne una la llei exigeix un mínim d’habitants. A partir d’aquí, hi ha la voluntat de cada ajuntament, perquè l’associació no deixa de ser com qualsevol altra. Però una cosa és l’associació, l’altra ser voluntari de protecció civil.

Què cal per ser voluntari?

Has de fer un curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya a Mollet del Vallès. Dura uns sis mesos i es fa una convocatòria anual. La gent que es vol presentar ens contacta, li fem una entrevista personal i després ho proposem a l’Ajuntament de Figueres que, via EACAT, ho demana a la direcció general. Si hi ha plaça ho aprova, els envia un correu privat i comencen el curs que té part teòrica, per internet, i part pràctica, a Mollet. S’aprenen les coses bàsiques, menys tema d’armes o seguretat, que aprens tu.

És un curs molt exigent?

No, se centra en la part bàsica teòrica del que és la llei de seguretat de Catalunya, la d’emergències i després una part sanitària. Però són sis mesos que has d’anar compaginant amb la teva feina.

Vostè, evidentment, el va fer. Què el va motivar?

A mi sempre m’ha agradat ajudar, però sense cap ànim de voler cobrar per això, si no hagués sigut policia o bomber. Bàsicament, em sento bé fent això, m’agrada, m’ho passo bé, em diverteixo.

Cal alguna formació concreta?

No, jo soc enginyer agrònom, però hi ha paletes, mestres... A tots ens uneix l’ànim de voler fer alguna cosa per la societat sabent que no cobraràs per això.

Quina tasca té el voluntari?

Depèn dels Ajuntaments de cada poble. A Figueres, que té bombers, SEM, Guàrdia Urbana, la nostra tasca és més de suport. Quan hi ha la cavalcada de Reis o l’Acústica ens veuràs ajudant a la Guàrdia Urbana amb les tasques que ens corresponguin.

Quines concretament?

Es defineixen en funció de l’emergència o de la situació que sigui. Si hi ha un aiguat i la Guàrdia Urbana i els Bombers no en fan prou, la gent s’acumula en un lloc i no es poden controlar, venim nosaltres i fem la tanca de seguretat, perquè ningú molesti durant les tasques. Les tasques de protecció civil són molt variades com apagar un contenidor, que no és el cas de Figueres. Aquí són tasques de suport quan ens necessiten.

Quants voluntaris són ara?

Vint, una xifra petita, hauríem de ser més. Figueres necessitaria, com a mínim, quaranta persones perquè quan hi ha esdeveniments com l’Acústica hem de recolzar-nos en altres associacions i ve gent de Girona, Vilafant, Port de la Selva, la Jonquera, Pont de Molins i, fins i tot, de Barcelona.

Havien estat més abans?

Més o menys és una xifra que ha sigut bastant estable. Ha plegat gent perquè hi ha un límit d’edat, però n’ha entrat de nova. Bàsicament, sempre s’ha compensat, però ens agradaria ser el doble. Figueres fa moltes coses i és important que hi hagi gent que doni suport a l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana. Nosaltres els agraïm la confiança.

Essent voluntari un es fa més conscient de certes coses?

Has de ser-ho i en el curs ja t’ho expliquen. Hi ha una definició molt divertida: que som gent uniformada no armada. Per ser voluntari, t’han de donar d’alta en un pla de l’Ajuntament, però has passat pel departament de Justícia i pel d’Interior. Tens un compromís que és legal. No pots anar amb la pistola com si fossis John Wayne. Has de ser molt conscient que portes un uniforme, que bàsicament la gent et mira d’una altra manera perquè el portes, encara que sigui de Protecció Civil, i molts es recolzen en tu per a qualsevol consulta: : des d’on hi ha un pàrquing o l’hospital. No ets policia, però estàs allà per ajudar, pel que sigui necessari i la gent ho agraeix i se sent protegida.

Els confonen amb policies?

A vegades s’ho pensen, hi ha aquest desconeixement, potser és falta nostra de no comunicar-ho bé.

Potser miren si duen arma.

Sí, és el primer que miren i quant cobrem al mes. I ara com anem més protegits, perquè no deixes de ser un objectiu, es pensen que som de la BRIMO (Antiavalots).

"Has de ser fred, pragmàtic, has d’intentar no treure les emocions per transmetre seguretat a la gent"

Viuen situacions difícils?

Veiem coses que normalment no es veuen o que es veuen des d’un altre angle i aprenem a respondre d’una altra manera. Has de ser fred, pragmàtic, has d’intentar no treure les emocions per transmetre seguretat a la gent.

A escala personal, un aprèn?

Molt perquè actues d’una altra manera segons la situació. T’ho mires des d’un altre punt de vista. Comptes fins a deu, aprens a calmar-te, a viure més tranquil amb tu mateix i amb la societat.

Protecció Civil quina funció té?

El sistema de protecció civil és el que regeix totes les emergències de Catalunya. Dins del sistema de protecció civil, s’estableixen tots els plans d’emergència o d’actuacions des dels municipals als nacionals. Nosaltres no som funcionaris perquè el sistema de protecció civil a Catalunya no es va pensar mai així. Catalunya és el país del voluntariat per definició i s’ha tirat molt d’aquesta figura.

També a altres països?

A França, Itàlia o Suïssa, els bombers són voluntaris, però és un voluntariat diferent. Un bomber a França és una persona que té la seva feina, però, a més a més, té un contracte amb l’administració i quan ha de sortir per una emergència deixa la feina, l’empresa hi està d’acord i l’administració li compensa el que no ha fet amb l’empresa. El sistema català és voluntari cent per cent.

I si hi ha algun risc?

Nosaltres no podem intervenir. Truquem a la Guàrdia Urbana o als Mossos i informem. La nostra és una tasca logística, de suport. Quan la Guàrdia Urbana o els Bombers necessiten alguna cosa, hi anem i fem un perímetre o vigilem.

Tinc entès que van anar a València per la Dana.

Faltava gent i de les associacions de voluntaris de protecció civil, amb l’autorització dels ajuntaments, els que van poder hi van anar.

Va ser un moment dantesc.

Són situacions per les quals no estàs entrenat, ningú ho està. Hi vas perquè tens vocació d’ajudar i fas el que s’hagi de fer. Els companys de Figueres ho van passar malament perquè van dormir en un pavelló esportiu sense mantes, a terra. Van estar traient gent, aigua, fang, el que fos i això no t’ho ensenyen, ho aprens allà mateix.

"Hi ha situacions, com la Dana, per les quals no estàs entrenat, ningú ho està. Hi vas perquè tens vocació d’ajudar i fas el que s’hagi de fer"

Tampoc en el curs de formació?

No, en el curs t’expliquen com funciona el sistema d’emergències, quina és la teva manera d’actuar quan hi ha una situació d’aquestes, però no la vius. Fem proves, simulacres, però és una altra història.

El voluntariat es pot compaginar amb la feina i la família?

Has de fer un mínim d’hores a l’any, seixanta, com marca la llei de protecció. T’ho combines com pots, però sense la família no pots.

Quin perfil té el voluntari?

Hi ha gent de totes les edats, però la mitjana està dels 35 a 40 anys.

Calen nous voluntaris?

Seria bo que entressin. La gent que es vol presentar ens contacta, li fem una entrevista personal i després ho proposem a l’Ajuntament de Figueres que, via EACAT, ho demana a la direcció general. Si hi ha plaça ho aprova, els envia un correu privat i comencen el curs que té part teòrica, per Internet, i part pràctica, a Mollet. S’aprenen totes les coses bàsiques, menys el tema d’armes o seguretat, que aprens tu. És com el bàsic per entrar a bomber.

Seria necessari una societat més implicada?

No ho sé, però crec que els governs, des de petits, ens hauria d’ensenyar a tots a implicar-nos més en coses d’aquestes perquè tothom pot ser més proactiu, veure-ho d’una altra manera i ajudar, no costa res. Ser menys egoistes i més oberts. Si la societat es conscienciés més, hi hauria més policies, més bombers, més gent a les emergències.

Subscriu-te per seguir llegint