Història
Empuriabrava insòlita: un cotxe amfibi com a reclam publicitari de la marina residencial als anys setanta
Un vehicle -mig cotxe, mig barca- passejant pels canals es va convertir en el símbol del projecte urbanístic
Cinquanta anys després, el record gràfic del cotxe amfibi es converteix en document històric

Un cotxe amfibi passejant pels canals d'Empuriabrava / Arxiu Manel Puig

A principis dels anys setanta, només tres anys després de l’aprovació del projecte urbanístic (1967), part dels canals d’Empuriabrava ja eren navegables, tot i que molts edificis i serveis encara estaven en construcció. El Club Nàutic s’erigia com un dels primers símbols arquitectònics del projecte, mentre l’entorn conservava l’aspecte d’una obra en transformació constant.
Reclam turístic
En aquest context, un cotxe amfibi es va convertir en un reclam turístic i publicitari: una imatge capaç de resumir la idea fundacional d’Empuriabrava, una ciutat pensada per viure entre la terra i l’aigua. Mig vehicle i mig embarcació, el cotxe es va utilitzar com a reclam original de l’empresa promotora, tal com s’explica al llibre Castelló d'Empúries desaparegut, dels autors Manel Puig i l’arxivera municipal Marisa Roig, que recull gairebé 200 imatges provinents de col·leccions privades i institucions públiques, apropant el lector a la història més recent de Castelló d’Empúries.

Empuriabrava volia oferir una imatge moderna al món / Arxiu Manel Puig
A la publicació hi ha fotografies on es veu el vehicle amfibi veu navegant en direcció als hangars del Club Nàutic, abans que s’hi construís l’edifici actual, i altres prop d’un dispensador de benzina. A l’època, Empuriabrava volia projectar una imatge moderna. En un període marcat pel creixement del turisme necessitava diferenciar-se. El logotip d’Empuriabrava a la matrícula del cotxe evidenciava que es tractaria d’una campanya per vendre cases.

50 anys més tard la imatge genera expectació també a les xarxes socials / Empordà
Tancat en un magatzem
El cotxe va ser donat a algun museu privat que posteriorment va tancar. Fonts locals asseguren que podria estar en un magatzem, tot i que no es coneix amb certesa el seu parador.
Cinquanta anys després, les imatges han deixat de ser publicitat per convertir-se en document històric. La fotografia encara genera expectació, sobretot a les xarxes socials, i recull l’esperit inicial de la marina que ja ha complert més de 50 anys.
Subscriu-te per seguir llegint
- La plaça més bonica d’Espanya és la que Unamuno va anomenar “el saló més bell d’Europa”: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat
- La tramuntanada tomba la 'bola' del radar aeri militar del Pení de Roses, herència de la Guerra Freda
- Mercè Donat: 'La gent gran de Cadaqués són un exemple de fortalesa
- El Tribunal Suprem avala que sortir 'en punt' pot acabar en acomiadament si abans es deixa de treballar
- Xavi Torres, periodista esportiu: 'La Masia és la principal marca que té el Barça arreu del món
- Detenen una dona que falsificava documents per empadronar immigrants
- Carlos González, pediatre: 'Algú t'ha dit alguna vegada que els nens de tres mesos dormen sols? Doncs ho sento, no és així
- Salvador Dalí, el gran reciclador que va convertir el pati central del Teatre-Museu en el seu bosc sagrat