“La recerca serà l'única manera que podrem arribar a combatre l'Alzheimer”

La directora de captació de fons de la Fundació Pasqual Maragall, Líria Fuentes, ens aproxima alguns detalls de la tasca que duu a terme aquesta fundació privada molt enfocada en la investigació de l'Alzheimer, una malaltia de la qual, només a Espanya, hi ha 900.000 persones diagnosticades.

Com d'importants són per a la Fundació Pasqual Maragall actes com el que es fa aquest dissabte al Teatre El Jardí de Figueres?

Nosaltres som una Fundació privada i gran part de la feina que fem és gràcies a aportacions privades, tant de socis individuals com d'iniciatives com aquestes. Ara mateix tenim més de 100.000 socis que ens ajuden cada mes, però totes aquestes activitats que són organitzades per la ciutadania són molt importants, perquè, al final, van sumant i tot el que recaptem ho podem després invertir en la missió de la Fundació.

Són actes socials que tenen altres valors, no?

Cert, a part d'aquesta part més de captació, que és evident, hi ha una part que és un vincle amb la causa molt important, i es creen moments molt macos. També ens trobem amb iniciatives solidàries com ara comunions en què el nen o la nena diuen que, en comptes de més regals demanen fer una donació a la Fundació, perquè hi tenen un vincle, normalment avis, àvies, etcètera, o curses solidàries, o concerts, com és en aquest cas a Figueres.

A part de la tasca en recerca, la Fundació desplega altres vessants?

La Fundació té sempre tres potes. La principal, i en la qual destinem més recursos, és la recerca en prevenció de l'Alzheimer. Per què prevenció? Perquè sabem que quan apareixen els primers símptomes de la malaltia, aquesta porta en un estat silenciós entre 15 i 20 anys abans. Llavors, per això és tan important avançar-se, i per això nosaltres investiguem en la prevenció.

I la segona branca?

És el suport a les famílies cuidadores i, molt recentment, també a persones diagnosticades. I la tercera, la sensibilització i conscienciació. Nosaltres també parlem de canviar la percepció pública de la malaltia. Aquí hi ha una part molt de ciutadania i després d'intentar que les institucions públiques també facin canvis perquè s'investigui més, per donar més suport als cuidadors, entre altres.

Quan parla de canviar la percepció pública que es té de la malaltia és perquè la societat encara no és prou conscient de l'abast que té?

Tenim un estudi que ens diu que una de cada dues persones a Espanya tenen la malaltia a prop, d'alguna manera. L'Alzheimer és una malaltia que té molta presència, però hem de conscienciar molt sobre la importància de la recerca perquè aquesta serà l'única manera que podrem arribar a combatre-la. Una cosa en què treballem molt és en insistir en la importància de la prevenció, el que diem prevenció primària, que són aquelles coses que tots podem fer per prevenir la malaltia, perquè hi ha molts mites.

Com ara quins?

Que l'Alzheimer és hereditari. Llavors això fa pensar una mica que em tocarà o no em tocarà, però no puc fer res per prevenir-la, i no és veritat. Són molt importants, per exemple, els hàbits de vida perquè sabem que hi ha molts casos que es podrien prevenir amb hàbits de vida saludables. De fet, el 45% dels casos de demència poden estar relacionats amb factors de risc modificables. Nosaltres diem que tot el que és bo per al cor, que ja sabem que és bo, com l'activitat física, l'alimentació, evitar tòxics com el tabac i l'alcohol, la part social... també ho és per al cervell. Tot això serà important per a prevenir la malaltia. Aquí també tenim molta feina d'aquest canvi de percepció, que l'Alzheimer no és una cosa que em tocarà o no em tocarà, sinó que puc fer jo per evitar-ho.

Ha dit que una de cada dues persones a Espanya tenen la malaltia a prop.

Això no vol dir que estiguin afectades, això vol dir que la tenen a prop. Parlem que hi ha 900.000 persones diagnosticades a Espanya, o sigui, és moltíssima gent. Així, molta part de la població coneix la malaltia. Llavors no és un tema tant de coneixement de la malaltia, sinó d'entendre què podem fer per lluitar contra ella, que tenim aquesta part de la recerca i de la prevenció primària.

És una malaltia que només afecta la gent gran?

El factor de risc més important per tenir la malaltia és l'edat. Nosaltres sempre parlem de factors modificables i no modificables. Els no modificables serien la teva motxilla genètica, què tens quan neixes i l'edat. La incidència de l'Alzheimer és una de cada 10 persones major de 65 anys i una de cada 2 majors de 85.

"No és un tema tant de coneixement de la malaltia, sinó d'entendre què podem fer per lluitar contra ella, que tenim aquesta part de la recerca i de la prevenció primària"

S'han donat casos en persones més joves.

Sí, pot passar en persones a partir de 50 anys, però el que sí que està passant és que s'està millorant el diagnòstic. Abans es parlava de demència senil, que era una manera de dir que hi ha un moment en què les teves capacitats cognitives disminueixen perquè et fas gran. És molt important entendre que això no és així sinó que quan una persona perd capacitats cognitives és per una malaltia, i en la majoria dels casos, en un 70% dels casos, és l'Alzheimer, però pot haver-hi altres malalties que també acaben generant una demència perquè la demència no és una malaltia, és un símptoma, és una conseqüència, per això el terme demència senil no és correcte. Hi ha molta gent també que diu: el meu avi no té Alzheimer, té demència. No, té demència i l'ha generat l'Alzheimer, i altres demències, com la demència amb cossos de Lewi, o alguna demència frontotemporal, que també poden acabar amb aquesta falta de capacitats cognitives. Llavors, sí que es percep que a poc a poc es va millorant el diagnòstic, i això fa que tinguem també la percepció que apareix abans.

Els últims avanços en recerca han estat molt sorprenents, com aquesta analítica de sang que ajudarà a saber si una persona pateix o patirà Alzheimer, és així?

Sí, s'està treballant molt. Fins fa relativament poc, uns 20 anys, la manera de diagnosticar l'Alzheimer al 100%, al principi, era post mortem, és a dir, s'obria el cervell de la persona i es detectava una acumulació d'una proteïna. Després van aparèixer tècniques efectives però molt intrusives, com són la punció lumbar i una tomografia per emissió de positrons, que és una prova de ressonància magnètica, una prova de ressonància després d'una prova de medicina nuclear, que són proves molt cares. El gran canvi en el diagnòstic és que ara podrem detectar l'acumulació d'aquesta proteïna a la sang. Això canvia tot el paradigma per la diferència de cost i de molèstia pel pacient de fer una punció lumbar a una analítica, no té res a veure. El que estem veient és que ara amb aquestes analítiques es pot detectar també aquesta acumulació i es pot detectar el risc de patir la malaltia.

La Fundació Pasqual Maragall ha estat implicada en aquesta recerca. De fet, col·labora amb moltes institucions internacionals.

Nosaltres vam obrir el 2021 un laboratori de biomarcadors, és a dir, tenim una infraestructura molt potent per poder fer aquesta recerca, que era relativament nova en aquell moment. Va ser, doncs, una aposta aquesta línia d'investigació sobre biomarcadors en sang. Tal com comentes, la manera de fer recerca és en col·laboració amb molts centres de tot el món i els nostres investigadors, també. No es pot investigar ara mateix, tal com funciona la recerca, sense aquesta col·laboració amb molts altres centres de recerca.