Conviure amb l’Alzheimer: “No era fàcil veure com una persona tan propera com el pare deixava de ser i s’anava apagant”

Viure l’evolució d’una malaltia en una persona propera i estimada, i més, una malaltia que, a hores d’ara, no té cura, és un procés extremadament dur. Durant quatre anys, el pare de Laura Guerrero va patir Alzheimer. Durant aquell temps, la família va veure com anava avançant la malaltia fins que el 2021, Francisco Guerrero Castillo va morir. Laura Guerrero ara en pot parlar, però ha necessitat un temps llarg per fer-ho, un exercici necessari, segons ella, però que molta gent no fa "per por; cal verbalitzar més".

Al llarg d’aquells quatre anys, va haver-hi moments molt "durs", com ara "sentir el diagnòstic amb el teu pare davant". Laura Guerrero explica que va necessitar tot un procés d’acceptació i sanació, però admet que mentre va durar "fas el millor per ell, però no vius, estàs en un pou". Per poder tenir cura del seu pare, li va caldre adaptar-se al seu dia a dia. D’entrada, va reduir la seva jornada laboral: "En principi en tenia cura jo perquè tenia més disponibilitat que els meus germans i, per estar més a prop, vaig anar a viure a un pis al costat seu". Amb el pas del temps, el pare va necessitar el suport d’una cuidadora. D’entrada va ser de dia i, més tard, ja va passar a ser de dia i de nit. Al final van necessitar tres persones més ella. "Jo hi anava a les tardes i m’ocupava de la medicació, de dur-lo al metge, que no li faltés menjar, que tot estigués en ordre, però també podia estar amb ell", rememora.

La necessitat d’aprendre

Tot aquest procés no va ser fàcil: veure "com una persona deixa de ser i es va apagant", una persona tan propera com el pare, que havia estat "molt solidària sempre, molt balladora, molt alegre i amic dels seus amics" i que ni el gest més simple, com és agafar el berenar, li era fàcil. Va ser necessari aprendre com fer-ho de la millor manera. "Aprens que no li pots donar, però li acompanyes la mà", explica. Era conscient que "ell se sentia estrany perquè veia que alguna cosa no feia bé; també ho patia, d’alguna manera".

Saber que ara, amb una anàlisi de sang es podrà detectar l’Alzheimer de forma precoç, concretament el biomarcador phospho-tau217 i "prevenir una mica", que no curar, és un motiu ja de felicitat per a Laura Guerrero, com també per a molts familiars que han viscut processos com el seu. Aquest avenç extraordinari és fruit d’un estudi liderat per investigadors del BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, i de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, amb la Universitat de Göteborg i la Universitat de Lund, a Suècia, en el qual també ha participat la Universitat de Brescia, a Itàlia, i s’ha publicat a la revista Nature Medicine.

Laura Guerrero és del parer que tot i que l’Alzheimer és una malaltia molt present -segons estima la Fundació Pasqual Maragall hi ha al voltant de 900.000 persones diagnosticades d’Alzheimer o altres demències a Espanya- encara se’n parla massa poc. En el seu cas, ella ha apostat per organitzar aquesta gala artística i benèfica a Figueres, la ciutat on el seu pare era molt conegut. Francisco Guerrero va estar, durant quaranta anys, al capdavant de la botiga de roba StilFrank, va ser professor de ball i va impulsar nombroses iniciatives solidàries. La seva filla admet que ella ha pres com a model de vida aquest esperit altruista i generós del seu pare. "Faig això perquè la gent agafi consciència. I si no ho fan els polítics, ho fan els ciutadans". Aquest punt reivindicatiu hi és també, en el fons, perquè, diu, en el moment que tocava "vaig demanar ajuda i no en vaig obtenir".

La música, el refugi, la necessitat de reconstruir-se emocionalment

Quan el pare va morir, Laura Guerrero va decidir deixar la feina on portava una dècada i agafar-se un any sabàtic perquè sentia que no estava preparada. "Jo tenia un lligam absolut amb el meu pare, érem inseparables", confessa. Aquest aturar-se, ella ho va fer per salut, conscient que era el principal, i va destinar-hi els diners que anava estalviant des de feia anys per comprar-se un pis. La Laura va trobar refugi en la música: "Vaig agafar la seva guitarra i vaig començar a testejar-la; vaig apuntar-me a classes de cant i a compondre", rememora. D’aquí va néixer un disc, Un nuevo despertar. "Dins la meva nostàlgia, la música em va agafar de la mà i em va ajudar com a teràpia. Per a mi, ha estat una reconstrucció total i personal. A partir d’aquí hi ha un altre lloc. Ja valorava les coses abans, però ara d’una altra manera", admet. Ho fa expressant la seva solidaritat i sumant-se a molts projectes, tal com havia fet sempre el seu pare. Recorda que tots hem de prendre consciència perquè "tots podem arribar a patir Alzheimer". Per aquest motiu, aquest dissabte 10 de gener tira endavant a Figueres una gala solidària per recollir fons per a la investigació, però no ho fa sola, remarca vivament Guerrero, perquè allò que vol transmetre és "unió". En el rerefons de tot plegat emergeix l'esperit de solidaritat que li va ensenyar el pare amb el seu exemple.

Subscriu-te per seguir llegint