Quin sou té l'alcaldessa d'un poble de l'Empordà de 1.700 habitants?

El sou que cobra un alcalde acostuma a generar una curiositat entre la ciutadania, sovint barrejada amb una certa desconfiança. En un moment en què una part important de la població mira els polítics amb recel, saber quant cobren els representants locals es converteix en un tema delicat.

En aquest sentit, molts figuerencs i empordanesos segurament es pregunten: quant deu cobrat l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, per fer de batlle? Més o menys que, per exemple, un dels molts pobles petits que envolte la capital de l'Alt Empordà. Doncs una mica més, però no molt més. Així, per exemple Masquef cobra 52.802 euros i la seva col·lega d'Avinyonet de Puigventós, Júlia Gil, 45.225 euros. A Figueres hi viuen al voltant de 50.000 persones i a Avinyonet, al voltant de 1.700.

Malgrat ser l'alcalde de la capital de l'Alt Empordà, Masquef no és el batlle amb la major retribució de la comarca. Qui sí que ho és, en canvi, és l'alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, que té un sou de 57.714 euros anuals. Després del de Roses, els salaris més elevats a la comarca els perceben els alcaldes de Castelló d'Empúries (Anna Massot, 54.290 euros), Figueres (Jordi Masquef, 52.082 euros), Vilamalla (Albert Ramos, 46.813 euros), l’Armentera (Cèlia Garbí, 45.911 euros) i Avinyonet de Puigventós (Júlia Gil, 45.225 euros). A continuació trobareu la llista completa.

Tots els sous dels alcaldes altempordanesos queden lluny dels alcaldes millor pagats de Catalunya. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb 104.000 euros; els alcaldes de l'Hospitalet de Llobregat Núria Marín i David Quirós que han sumat 81.901 euros; i l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès amb 81.483 són els que més han cobrat el 2024. I, també, per sota dels més bens pagats de les comarques gironines amb els 61.200 euros de Lluc Salellas; o els sous dels alcaldes de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas (59.376 euros); Platja d'Aro, Maurici Jiménez (58.000 euros); i Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler (58.000 euros).

Com es fixen els sous?

Les retribucions dels alcaldes inclouen tant el salari pròpiament dit com el que cobren en concepte d'assistència a reunions. En canvi, se n'exclou les compensacions per dietes de viatge, per exemple.

Els salaris, però, no són iguals per a tots els municipis i venen condicionats pel nombre d'habitants de cada ciutat. Es tracta d'una regulació estatal recollida a la Llei de Bases del Règim Local (LBRL), del 1985, tot i que l'apartat sobre els topalls de les retribucions es va modificar amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) el 2013.

D'acord amb la llei, són els pressupostos generals de l'Estat els que han de fixar cada any el límit màxim total que poden cobrar els alcaldes i regidors. Segons els últims pressupostos, del 2023, els membres d'ajuntaments de més de 500.000 habitants poden cobrar, com a màxim, 116.160 euros. Els segueixen els de 300.001 a 500.000 habitants, amb un salari màxim de 104.544 euros; els de 150.001 a 300.000, amb 92.928 euros; els de 75.001 a 150.000, amb un sou de 87.120 euros; i els de 50.001 a 75.000, amb una retribució de 75.504 euros.

Pel que fa a municipis més petits, els alcaldes i regidors de ciutats de 20.001 a 50.000 habitants tenen el topall fixat en els 63.888 euros, mentre que als municipis de 10.001 a 20.000 el límit és de 58.080 euros. En els pobles de 5.001 a 10.000 habitants, els alcaldes tenen un salari màxim de 52.272 euros, i en els de 1.000 a 5.000 és de 46.464 euros. Als municipis de menys de 1.000 habitants el sou dependrà de la seva retribució -que mai serà exclusiva- i el topall oscil·larà dels 34.848 euros als 17.424 euros.

Tipus de dedicació

Un altre dels factors que influeix en les retribucions dels alcaldes és el tipus de dedicació que tenen al seu ajuntament. Així, la dedicació d'un batlle pot ser exclusiva i, per tant, rebrà una retribució completa durant tot l'any. En aquest cas, serà incompatible rebre aquest sou i el de qualsevol altra administració pública.

Una segona opció és que el règim sigui "sense dedicació". En aquest cas no vol dir que no hi hagi activitat, sinó que no es rep cap mena de retribució per l'exercici d'alcalde.

Per últim, existeix la possibilitat que la dedicació sigui parcial. En aquesta categoria s'hi inclou els alcaldes que o bé s'han dedicat a temps parcial a la batllia durant tot l'any, o bé durant l'any han canviat el tipus de dedicació.

Alcaldes que cobren d'altres institucions

Hi ha diversos alcaldes empordanesos que no cobren per les seves funcions al capdavant dels municipis perquè ocupen altres càrrecs en institucions com, per exemple, la Diputació de Girona, o són diputats del Parlament o del Senat.