Roses i les conseqüències del seu particular 'Efecte 2000'

De tant en tant convé fer una mirada enrere per veure on érem i on som ara. Ja ben poca gent recorda que no fa pas gaires anys vam passar una pandèmia que ens va tenir tancats a casa. Va ser un fet real. Sovint, però, hi ha altres fets que transcendeixen sense acabar tenint un impacte tan brutal com aquest. Va ser el cas de l’anomenat Efecte 2000, els mals auguris que van envoltar el canvi de mil·lenni, un quart de segle enrere.

Aleshores no va passar res que no hagués de passar, però per a Roses sí que hi va haver un Efecte 2000 real, fruit del treball del seu ajuntament i de la complicitat d’altres administracions superiors. El repàs d’aquell any 2000 ens fa veure que va ser l’embrió del salt que permetia al municipi entrar al segle XXI amb noves infraestructures, algunes acabades i altres tot just acabades de començar.

"Sí, és cert, quan passa el temps ens oblidem de quan i com vam fer les coses, però aquell any 2000 va ser especial per molts motius, entre ells la collita de fruits de molts projectes que feia temps que perseguíem i per als quals havíem lluitat molt", recorda Carles Pàramo, qui aleshores era l’alcalde en representació de CiU, al mateix temps que ocupava la presidència de la Diputació de Girona.

Pas endavant en la mobilitat

D’aquell 2000, hemeroteca en mà, en podem dir moltes coses. Una de les destacades se centra en la mobilitat: va entrar en servei el desdoblament de la C-260 entre Empuriabrava i Roses. Va ser el principi del final de les llargues cues que hi havia en aquesta carretera cabdal per a la mobilitat comarcal. "Era una obra absolutament necessària. Feia temps que tots els municipis del recorregut la reclamàvem i jo mateix vaig lluitar a fons per aconseguir que les rotondes d’Empuriabrava i Vilatenim es fessin abans. Els semàfors que hi havia generaven un gravíssim problema de trànsit, sobretot en plena temporada turística, costava més sortir de Roses que entra-hi", rememora Carles Pàramo.

L’acabament de l’autovia fins al cinturó de ronda de l’N-II no seria un fet fins anys després, amb Santi Vila com a conseller de Territori, però l’estrena d’aquell 2000 va ser fonamental. També aquell any es va aprovar el projecte executiu del port esportiu de Roses. L’exalcalde destaca que "a part de ser una obra important, també va situar Roses com un dels primers municipis del nostre litoral a tenir una infraestructura nàutica de titularitat municipal".

Lleure i hostaleria

Aquella època també marcava un abans i un després de moltes coses. La discoteca Picasso, un dels locals emblemàtics de la zona, complia quaranta anys. Era el cant del cigne d’un model de lleure que canviaria molt. També ho feia el turisme i la manera d’enfocar-lo. L’Hotel Terraza de la família Gotanegra, pioner en molts àmbits, prenia part en un projecte europeu per a obtenir l’etiqueta ecològica. En aquells temps, la visualització del canvi climàtic era a les beceroles. També ho era, encara, la protecció del patrimoni. Només així s’explica que l’Hidro, filial d’Enher en aquells moments, malmetés un jaciment arqueològic valuós al Puig Alt. O a la Ciutadella, unes excavacions permetien descobrir una àmfora púnica del segle IV a dC.

En l’àmbit de les infraestructures, les obres del teatre municipal estaven en la seva màxima esplendor. L’equipament es va inaugurar el juny de 2002. També es va resoldre l’acabament dels treballs de renovació del passeig de Santa Margarida, una de les joies del front de mar rosinc. L’Ajuntament, mentrestant, tirava endavant un estudi sobre la destinació turística i, en companyia de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala naixia el segell Descobreix la Badia.

Cara i creu

Més fets singulars de l’Efecte 2000 rosinc, no sempre amb final feliç. L’Ajuntament reclamava la Punta Falconera en mans dels militars. Anys després l’aconseguiria, però el seu reaprofitament continua a mig cas. També es van posar les bases de l’aparcament soterrat de l’avinguda de Rhode. Un quart de segle després, sembla que s’obrirà un nou horitzó en aquest espai quan s’acabi la concessió de l’aparcament actual. I el sector de la pesca començava a mobilitzar-se perquè no li sortien els números. Els pescadors van deixar de feinejar i això, de retruc, va afectar de ple les peixateries, que van haver de tancar "per falta de peix".

El 2000 es van estrenar els multicinemes i Roses va commemorar els quaranta anys de la mort de Jaume Vicens Vives. L’acte va ser presidit per Jordi Pujol, amb la presència de Pasqual Maragall, Joaquim Nadal i Jaume Sobrequés, entre molts altres convidats. Va ser un dels darrers actes públics a la comarca del polític socialista assassinat per ETA el novembre d’aquell mateix any. "L’homenatge a Jaume Vicens Vives va ser molt merescut, un gran personatge de la seva història. Vam estar al costat de la família i ens vam fer càrrec, des de l’Ajuntament, de la peça escultòrica que va crear Subirachs", afegeix Pàramo.

A l’estiu, la comissió de festes va canviar els ànecs de l’empaitada per xíndries, tot i que al final algú ho va boicotejar alliberant-ne.

I en aquell canvi de mil·lenni un altre efecte sorpresa. La delinqüència estrenyia amb força a les zones turístiques. En una sola batuda es van detenir vint-i-set lladres d’origen romanès que actuaven en poblacions turístiques com Roses. El Govern de Carles Pàramo va posar el crit al cel i la Conselleria d’Interior de la Generalitat va respondre reforçant la seguretat d’estiu a les comissaries de Figueres i Roses amb 98 agents. Aquest Efecte 2000 policial, avui, semblaa de ciència-ficció.