Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Arquitectura

Tres vides i un segle d'història: el repte de convertir una icònica casa de Cadaqués en un oasi de tranquil·litat

Els arquitectes Bea Portabella i Jordi Pagès han rehabilitat l'edifici que havia estat casa de pescadors i havia allotjat hostes i guàrdies civils

Un treball acurat l'ha convertit en un espai funcional i lluminós que fusiona tradició i modernitat

Bea Portabella: “L’augment de llicències per construir a Cadaqués pot posar en risc l’estètica i la identitat del poble”

La rehabilitació d'una antiga Casa de Pescadors s'ha convertit en un refugi de pau al cor de Cadaqués.

La rehabilitació d'una antiga Casa de Pescadors s'ha convertit en un refugi de pau al cor de Cadaqués. / David Zarzoso

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Cadaqués

Amb més d’un segle d’història, una antiga casa de pescadors de Cadaqués recupera la seva vida, convertint-se en un veritable oasi de tranquil·litat al cor d’aquest poble mariner. Aquesta construcció emblemàtica ha renascut gràcies a una rehabilitació meticulosa que conjuga el respecte pel patrimoni històric amb una visió arquitectònica actual i innovadora.

Una casa rica en història

Els arquitectes Bea Portabella i Jordi Pagès han transformat un edifici en estat avançat de degradació, situat en ple nucli urbà, en una residència plena de llum natural, funcionalitat i fidelitat a la seva essència original. Bea Portabella ressalta la gran importància que aquesta casa tingui un passat ric i ple d’història: "Originalment, era la casa de la peixatera, després es va convertir en una casa d’hostes amb restaurant, i fins i tot a la planta superior hi havia una caserna de la Guàrdia Civil".

Modernitat i tradició conviuen a la casa

Modernitat i tradició conviuen a la casa. / David Zarzoso

Tota aquesta memòria converteix la casa en molt més que un simple habitatge: és una peça viva de la memòria col·lectiva, un espai exclusiu per a vianants i envoltat per l’encant tranquil del nucli antic. "Quan la vam descobrir, la casa estava en un estat de ruïna molt avançat, i la seva rehabilitació exigia una intervenció profunda i meticulosa". Però el repte no era només estructural: "El propietari tenia clar que volia preservar l’atmosfera única de l’espai. Calia actualitzar-la per ferla habitable i funcional, però sense trencar amb la seva essència".

Modernitat i tradició de la mà

Modernitat i tradició de la mà. / David Zarzoso

Sent la primera casa que restaurava en un entorn mariner, "el gran repte va ser trobar un equilibri entre la tradició d’una casa de poble i una mirada arquitectònica moderna". L’elecció dels materials juga un paper clau en aquest equilibri entre tradició i modernitat. El projecte combina materials locals amb una estètica minimalista: es conserven les rajoles originals a terra i les parets s’han revestit amb calç blanca, que reforça l’essència mediterrània i facilita la transpiració dels murs. La fusta d’iroko, coneguda per la seva resistència i tonalitat càlida, s’utilitza en la fusteria i el mobiliari fet a mida.

“El gran repte va ser trobar un equilibri entre la tradició d’una casa de poble i una mirada arquitectònica moderna”

Bea Portabella

— Arquitecta

Tot i comptar amb murs de pedra de 50 cm i conservar elements tradicionals com les bigues de fusta i la volta catalana, la casa es trobava en un estat molt precari. La intervenció va requerir reforçar l’estructura i redissenyar completament la distribució interior, convertint-la en un habitatge funcional i lluminós que dialoga amb l’entorn. "Vam preservar part del paviment i la base de les voltes, així com el sostre de bigues". Les finestres de la sala, tot i obrir-se al carrer, aconsegueixen filtrar el soroll, creant un ambient serè que s’estén fins al pati interior.

Una gran finestra que dona al carrer és l'avantsala de la casa

Una gran finestra que dona al carrer és l'avantsala de la casa. / David Zarzoso

S'ha preservat la façana

Amb aquesta rehabilitació s’ha buscat un equilibri perfecte entre passat i present, tradició i modernitat, complint al mateix temps el desig dels propietaris, vinculats des de sempre a Cadaqués, de sentir-se còmodes. La seva relació amb el poble ve de lluny, per això no van dubtar a triar aquest indret. Sobretot valoren l’encant d’un poble tranquil, on es pot viure aïllat sense haver de desplaçar-se als municipis veïns. "Actualment, moltes cases a Cadaqués són antigues i necessiten rehabilitació, fet que representa una gran oportunitat per mantenir, amb cada renovació, aquest equilibri tan valuós".

La rehabilitació ha preservat la façana de la casa

La rehabilitació ha preservat la façana de la casa. / David Zarzoso

Cal destacar que tot i la reforma integral dels interiors, la façana s’ha preservat íntegrament, respectant la seva configuració original i només ajustant la relació entre els espais interiors. La fusteria existent ha estat restaurada amb gran cura per conservar l’esperit autèntic de la casa.

Protegir la memòria arquitectònica

Aquesta decisió no només protegeix la memòria arquitectònica de l’edifici, sinó que també manté la coherència estètica del paisatge urbà de Cadaqués, tal com destaca Portabella. Un dels grans encants de la casa és la seva planta principal, tot un luxe a Cadaqués, "on la majoria d’habitatges es distribueixen en diversos nivells". Aquesta configuració, assenyala, facilita la vida diària i ofereix una comoditat especial.

Vistes al mar per gaudir des de la terrassa de dalt.

Vistes al mar per gaudir des de la terrassa de dalt. / David Zarzoso

A més, compta amb un pati interior i una terrassa superior des d’on es poden gaudir de vistes espectaculars al mar, un espai privilegiat que convida a la calma i a connectar amb l’entorn. Tot i estar al costat de la plaça principal i a la segona línia de mar, Portabella va comprovar que la casa ofereix moltes oportunitats, especialment la de mantenir la privacitat sense renunciar a la proximitat al bullici del poble. Una visita a la casa revela com, distribuïts en quatre nivells, s’ha aconseguit crear un espai versàtil a la planta baixa, on s’han conservat totes les voltes originals.

caseta2

Una estança. / David Zarzoso

Aquest espai flexible pot fer les funcions de zona de jocs infantils o magatzem per a material nàutic: "És un espai obert, amb dos accessos que connecten directament amb el poble i la platja". Durant la reforma, s’hi va afegir un petit pati que permet l’entrada de llum natural i ventilació a una estada excavada a la roca, aportant valor tant espacial com material.

La primera planta allotja els espais comuns, amb una nova distribució que connecta visualment cuina, menjador i sala d’estar, i que s’obre cap al pati per potenciar la llum i la fluïdesa entre interior i exterior. A les plantes superiors, hi trobem els espais privats: dues habitacions que mantenen l’estructura original i els banys a la segona planta.

habitacions

Una habitació. / David Zarzoso

Vistes al mar

L’accés a les habitacions es fa a través d’un passadís baixet que travessa l’espai. Finalment, a la tercera planta, una terrassa amb vistes al mar esdevé un refugi lluminós i tranquil que connecta plenament amb el Mediterrani, un dels al·licients que va enamorar els propietaris.

Darrere del projecte es troben dos arquitectes amb una sòlida trajectòria. Bea Portabella, amb despatx propi a Barcelona des de 2007, ha combinat durant anys arquitectura, paisatgisme i obra pública. Jordi Pagès, format a Londres i premiat pel RIBA i el S.O.M. Prize, aporta una mirada internacional. Junts han aconseguit que per als propietaris, viure aquí, signifiqui gaudir de la vida al poble tot preservant una intimitat gairebé insòlita en una zona tan concorreguda. La casa esdevé un refugi ideal, que permet escapar de l’activitat i la calor de l’estiu, mentre que a l’hivern conserva tota l’essència i la tranquil·litat que caracteritzen el poble

Tracking Pixel Contents