Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Bea Portabella Arquitecta

“L’augment de llicències per construir a Cadaqués pot posar en risc l’estètica i la identitat del poble”

Bea Portabella i Jordi Pagès, amb àmplia experiència, han transformat una casa de pescadors al bell mig del municipi

El projecte inspirat en mestres de l’arquitectura dels anys 60, és ara un refugi que combina tradició i modernitat i respecte pel paisatge urbà

L'arquitecta Bea Portabella té despatx a Barcelona i està vinculada a Cadaqués.

L'arquitecta Bea Portabella té despatx a Barcelona i està vinculada a Cadaqués. / Empordà

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Cadaqués

Darrere del projecte de rehabilitació d'una antiga casa de pescadors en refugi de calma al bell mig de Cadaqués, es troben dos arquitectes amb una sòlida trajectòria. Bea Portabella, amb despatx propi a Barcelona des de 2007, ha combinat durant anys arquitectura, paisatgisme i obra pública. Jordi Pagès, format a Londres i premiat pel RIBA i el S.O.M. Prize, aporta una mirada internacional. Junts han aconseguit que per als propietaris, viure aquí, signifiqui gaudir de la vida al poble tot preservant una intimitat gairebé insòlita en una zona tan concorreguda. La casa esdevé un refugi ideal, que permet escapar de l’activitat i la calor de l’estiu, mentre que a l’hivern conserva tota l’essència i la tranquil·litat que caracteritzen el poble

Quin encant tenia la casa quan la vau descobrir?

Tot i estar situada al cor del poble, transmet una sorprenent sensació d’aïllament i calma. En entrar-hi, s’obre un pati interior que irradia tranquil·litat, i a més compta amb una terrassa privilegiada amb vistes al mar. L'edifici que presentava un estat avançat de degradació, situat en ple nucli urbà, s'ha convertit en una residència plena de llum natural, funcionalitat i fidelitat a la seva essència original.

Quin repte representava rehabilitar aquest espai?

El repte principal va ser aconseguir l’equilibri just entre conservar l’essència d’una casa tradicional de poble i dotar-la d’un caràcter contemporani, funcional i depurat. La voluntat era que fos l’arquitectura qui parlés, sense necessitat d’afegir-hi massa elements. Es tracta d’una casa amb una gran càrrega històrica: havia estat la llar de la peixatera, després una casa d’hostes amb restaurant, i fins i tot havia allotjat una caserna de la Guàrdia Civil a la planta superior. El propietari tenia clar que volia mantenir viva aquesta atmosfera única. Calia adaptar-la a les necessitats actuals, però sense perdre’n l’ànima. Sent la primera casa que restaurava en un entorn mariner, el gran repte va ser trobar un equilibri entre la tradició d’una casa de poble i una mirada arquitectònica moderna.

La façana de la casa, situada al bell mig de Cadaqués, s'ha conservat

La façana de la casa, situada al bell mig de Cadaqués, s'ha conservat. / David Zarzoso

De quines influències beu el projecte?

El projecte s’inspira en mestres de l’arquitectura dels anys 60, com Coderch, Bombelli i Peter Harden, que van excel·lir a transformar cases antigues sense perdre’n l’essència.

Què l’ha sorprès més d’aquest treball?

La casa manté un alt nivell de confort i permet viure-hi còmodament. Hi ha una harmonia entre la conservació de l’arquitectura tradicional i la introducció de detalls actuals que aporten modernitat sense perdre l’essència.

Com valora la pressió per augmentar l’habitatge?

L’augment de permisos per a noves construccions pot posar en perill l’estètica i la identitat de l’entorn. Tot i que avui dia s’utilitza pedra, un material tradicional, mantenir l’harmonia és cada vegada més complicat. També cal destacar que actualment, moltes cases a Cadaqués són antigues i necessiten rehabilitació.

Tracking Pixel Contents