De l'Empordà al món: l'intercanvi de cases guanya adeptes per viatjar més i gastar menys

L’intercanvi de cases s’ha convertit, amb els anys, en una manera alternativa, més humana i sostenible de viatjar. Lluny de les propostes comercials dels hotels i les plataformes d’allotjament tradicional, aquest sistema fomenta valors com la confiança, l’hospitalitat i l’intercanvi cultural. Per a moltes persones, com les empordaneses Cristina Mallol i Genona Orfila, professores de professió, aquestes experiències han deixat empremta. Més enllà de l’estalvi econòmic, han construït vincles, han ampliat horitzons i han mostrat als seus fills una manera de viure més oberta i respectuosa.

Arreu del món

Cristina Mallol fa més d’una dècada que practica l’intercanvi de casa amb famílies d’arreu del món. Amb els seus dos fills, avui adolescents, ha descobert una manera econòmica, sostenible i profundament enriquidora de viatjar. "Ho hem fomentat bastant als nostres fills, perquè pensem que és una manera d’obrir mires", explica. Quan eren petits, cada estiu era sinònim d’aventura: Dinamarca, Holanda, França i, més tard, arreu del món. Tot començava amb un intercanvi de casa. Ara, amb el fill i la filla més grans i amb feines d’estiu, les vacances llargues han donat pas a sortides més curtes com ara per Nadal. Aquest any, tenen l’ull posat a Turquia.

"És una experiència educativa molt potent tant per la família com pels centres educatius"

Cristina Mallol

Més enllà del turisme

Per a Cristina, però, intercanviar cases va més enllà del turisme. Actualment, treballa a la Universitat de Girona, però durant la seva etapa com a professora d’anglès a l’institut Cendrassos i posteriorment directora de l’institut de Vilafant, va aprofitar aquests viatges per fomentar intercanvis escolars a Alemanya, Holanda i Dinamarca. "Amb el temps, la xarxa de contactes va creixent, i d’una experiència en neix una altra", explica.

Considera que és una experiència educativa molt potent tant per la família com pels centres educatius perquè a part de viure una realitat cultural diferent, afavoreix l’aprenentatge lingüístic, la capacitat d’adaptació i el respecte a la diversitat: "No només vius com un local, sinó que acabes fent amistats i vincles duradors".

L’hotel, en canvi, mai no els va acabar de convèncer. "Amb un nen petit, bastant mogut, era un caos", recorda. Una cosina de Barcelona els va obrir la porta a aquest sistema. Amb els anys, el sistema ha evolucionat, i Cristina Mallol n’ha viscut de primera mà el canvi. "Ja no cal que vagis a casa de la mateixa persona que ve a la teva. Ara pots acumular punts rebent gent a casa teva i després utilitzar-los per allotjar-te on vulguis i quan vulguis". Tot i que l’intercanvi simultani podia semblar ideal: "Havien de coincidir que les dues famílies volguessin marxar els mateixos dies o que els vols encaixessin. Per això, la flexibilitat actual és un gran avantatge".

"Viatjar amb tres criatures i allotjar-se en un hotel sortia molt car. I agafar dues habitacions té un preu privatiu"

Genona Orfila

Família nombrosa

La Cristina va ser qui va engrescar la Genona i el seu marit Ferran, a provar-ho. Pares de tres fills tenien moltes ganes de viatjar en família durant períodes llargs sense arruïnar-se. "Vam començar el 2014, quan els nens tenien 11, 10 i 8 anys", recorda. "Teníem uns amics que ens n’havien parlat, la Cristina i en Miquel, i estaven encantats. Viatjar amb tres criatures i allotjar-se en un hotel sortia molt car. I a mesura que es fan grans, has d’agafar dues habitacions, i és un preu privatiu". Abans havien provat diverses opcions: albergs, càmpings, Airbnb entre altres, però l’intercanvi els va semblar més interessant, sobretot perquè disposaven d’una segona residència. "Això ens donava més marge: no havíem d’intercanviar casa nostra habitual, i per tant era més pràctic. Hi tens menys coses, la pots deixar neta i a punt més fàcilment". Tot i això, reconeix que molta gent ho fa amb el seu habitatge principal sense cap problema.

Per a ella en aquest procés, tot són avantatges: "Som cinc, i disposar d’una casa sencera a cost zero és una oportunitat". Durant anys van viatjar a destinacions com la Bretanya, Bordeus, Copenhaguen, Madrid, Estocolm o Munic. No van arribar a entrar en el sistema de punts, "els fills es van fer grans i treballen a l’estiu" però admet que "veient que funcionava, ho hauríem acabat fent".

El que més valoraven era l’hospitalitat. "Arribaves i trobaves una nota de benvinguda, la casa impecable, un cistell amb productes típics del país... i nosaltres també la deixàvem així. Hi ha un compromís tàcit molt bonic", apunta. L’experiència era còmoda amb nens, ja que sovint les cases tenien joguines i bicicletes. També intercanviaven el cotxe i sovint es feien recomanacions de restaurants o activitats, en una relació basada en la confiança i el respecte mutu.

Subscriu-te per seguir llegint