El parc natural de Cap de Creus fa pedagogia amb nàutiques i navegants d'Empuriabrava

Més de mig centenar de representants del sector nàutic i turístic de Castelló d’Empúries van participar, dijous passat, en l’acte informatiu convocat per l’Ajuntament i la direcció del parc natural de Cap de Creus sobre el nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). La sessió va ser introduïda per l’alcaldessa Anna Massot i va comptar amb la presència de Ponç Feliu, director del Parc, i Judith Ahufinger, tècnica del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Generalitat.

L’acte es va dur a terme a l’auditori del Puigmal i va despertar molta expectació. El PRUG va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el passat mes de juliol i va entrar en vigor el 14 d’agost, en plena temporada turística. Els assistents van ser informats sobre tots els usos que es poden portar a terme en l’àmbit marí del Parc Natural com el busseig, la pesca, la navegació i el fondeig i altres activitats nàutiques organitzades i comercialitzades, per tal de garantir la conservació del medi natural". Ponç Feliu va deixar clar que es tracta "d’una regulació per a protegir l’espai, però que al mateix temps garanteix que la gent hi pugui accedir amb una normativa respectuosa i sense voluntat sancionadora.

La trobada va tenir un marcat caràcter pedagògic per a resoldre inquietuds i desinformacions aparegudes sobre el tema, entre elles que a les aigües de Parc la navegació continua sent lliure mentre es respectin les velocitats marcades i les zones protegides. En l’àmbit de Cap de Creus hi ha tres Reserves Naturals Integrals (RNI), una d’elles d’àmbit marí, la del Nord de s’Encalladora, i tres Reserves Naturals Parcials (RNP) també d’àmbit marí: Cap Gros, Cap de Creus i Cap Norfeu.

El fet singular d'Empuriabrava

El fet que Empuriabrava, amb cinc mil amarratges en l’interior, sigui la base emissora de la principal flota de lleure de la Costa Brava, a més de ser la seu d’algunes de les empreses nàutiques més importants del litoral, va fer que es posés en qüestió que el PRUG només tingués excepcions normatives per als veïns dels municipis que formen part del Parc i que no abasti tota la badia de Roses. "Aquesta és una qüestió que ens preocupa i genera neguit. Des de l’Ajuntament ens hem de posicionar per demanar un canvi d’aquesta situació. En parlarem amb els grups municipals i portarem el tema al plenari per a prendre un acord en comú en defensa del nostre sector nàutic", diu l’alcaldessa Anna Massot. Per a ella "aquest acte informatiu ha estat un gran encert, perquè la informació ha estat molt completa".

Durant la trobada, Ponç Feliu i Judith Ahufinger van respondre a les diferents inquietuds mostrades pels assistents, entre elles la de les restriccions destinades a les motos d’aigua o l’escassetat de boies que instal·la l’Ajuntament de Roses a les seves cales. També es va qüestionar l’obligació d’haver de registrar en un aplicatiu, de manera gratuïta, l’accés a les aigües el Parc, un sistema molt emprat a altres reserves marines.

Videovigilància

Ponç Feliu va explicar la posada en marxa, per part de la Generalitat, d’una prova pilot a l’àmbit marí protegit, amb dues càmeres de videovigilància d’alta resolució i visió nocturna. Els dispositius estan equipats amb sistemes d’intel·ligència artificial i poden detectar embarcacions, reconèixer matrícules i identificar accions irregulars. Les imatges es gestionen des de la sala de control central dels Agents Rurals. "És una eina més que tenim al nostre abast, però la feina més important l’hem de fer entre tots, respectant aquest espai tan valuós que ens permet lluir una singularitat patrimonial que hem heretat i que no podem deixar perdre".