Del Marroc a l'Empordà: un repte vital i arquitectònic que obre portes al turisme sensorial a Capmany

Quan l’empresari empordanès Joan Panareda va decidir construir una casa en un terreny familiar situat a Capmany, no imaginava que estava iniciant un viatge vital, creatiu i emocional que acabaria donant lloc a una obra singular i íntima. Juntament amb la seva parella, Zohra El Badoui, van concebre El Riad de l’Empordà.

Enterrada parcialment

Van passar gairebé cinc anys entre l’excavació del terreny i els últims acabats. La casa, enterrada parcialment s’ha integrat al paisatge donant com a resultat un jardí habitable on es fusionen la natura, l’arquitectura contemporània i les arrels personals: "Jo no podia fer una casa com totes. Si la feia, havia de tenir una empremta pròpia, segons la meva manera de ser", explica l’empresari. "Soc dels que si tothom va a un lloc i menja verd, jo menjaré vermell. No per ser diferent, sinó perquè necessito fer coses que em facin sentir viu". Panareda ho té clar: el Riad Empordà no és un allotjament més. És un espai per viure, per sentir, per descansar i per inspirar-se. Un projecte valent, com la parella que l’ha fet possible, que ha decidit apostar per fer les coses amb sentit, amb ànima i amb amor. La construcció va ser un veritable repte logístic, però el resultat és un espai únic, fresc i sostenible.

Habitacions circulars

Quan va començar aquest viatge Panareda tenia clara una cosa: que les habitacions fossin circulars. "Entre altres coses, vam haver d’encarregar uns tubs de formigó armat que no existien, és a dir, vam haver de fer un motlle per fer el tub. I a cada habitació hi ha dos mitjos tubs. Són habitacions aïllades tèrmicament, fresques, sostenibles. El silenci, la llum natural i la sensació d’estar envoltat de natura creen una atmosfera delicada, cuidada fins al mínim detall, que t’assegura el descans". Els impulsors d’aquest projecte han dipositat l’ànima en cada detall, i gairebé tot està fet artesanalment: les taules han estat fetes a mida, els llits estan fets amb làtex, cotó, canya i tenen fundes ecològiques: "Jo havia anat a llocs molt bonics, però no hi havia descansat bé. Nosaltres no volíem això, sinó que la gent pogués descansar de veritat". Van voler fer una casa sensorialment zen amb una mirada pròpia.

Una prova d'amor feta arquitectura

Per a l’empresari El Riad de l’Empordà, més que una casa, és un homenatge a la seva parella, Zohra El Badoui, d’origen marroquí. La seva cultura travessa subtilment l’espai: des de l’estètica, fins a la cuina que ofereixen per encàrrec: "Si els visitants ho desitgen, podem gaudir d’àpats tradicionals que transporten directament al cor del Marroc preparats per la Zohra, tant l’esmorzar, com el sopar". I, sobretot, és un homenatge a una altra manera de viure: més lenta, més profunda, més conscient. "Volíem portar una mica del Marroc aquí, per enriquir l’estada, per oferir quelcom diferent".

El projecte va ser dissenyat per l’arquitecte Toni Gironès, el qual també hi ha deixat la seva empremta. Va resultar finalista als premis d’arquitectura de la província de Girona. En aquells moments "tenia la intuïció que no guanyaríem perquè calia ser molt valent per donar un premi a una construcció poc convencional". Més enllà dels reconeixements, qui l’ha fet possible té clar que l’objectiu era un altre: "Crear un lloc on la gent pugui venir i desconnectar de veritat. Un lloc que et desconnecti del món i et connecti com a persona".

La casa està pensada per reconnectar amb els quatre elements -terra, aigua, aire i foc- i dialogar amb el silenci. Les formes arrodonides, les textures naturals i l’absència d’estridències visuals fan de El Riad de l’Empordà un espai sensorialment diferent. "El disseny ve del que demanava el lloc. Anàvem construint i preguntant-nos: què fem aquí? Què ens demana aquest espai?" destaca. "Volem que la gent vingui aquí i senti pau. Que pugui escoltar l’aire, el silenci, el so de l’aigua, i reconnecti amb sí mateix, amb la vida". Per això, diu: "Hem creat el que diem un jardí habitable perquè hi ha molts espais exteriors, com el jardí de les infusions i el menjador exterior entre altres". També tenen espais com la cuina menjador, una sala de lectura i zones de relax. "Tot està pensat perquè, fins i tot venint en grup, puguis tenir el teu espai de calma".

El repte: arribar a la gent

Actualment, la casa funciona com a allotjament turístic i ha estat pensada perquè la gent que vingui senti alguna cosa diferent. Panareda no ve del món de l’arquitectura ni del turisme, i reconeix que potser tenia una idea idealitzada del sector. "És molt més complicat del que m’imaginava", confessa. Però això no l’ha fet tirar enrere perquè està al mercat des de fa menys de dos mesos. Assegura que: "no vam iniciar el projecte per guanyar diners. Ho vam fer per oferir una cosa autèntica. Però ens costa fer-la arribar a la gent, ara el repte és que la descobreixin. Això sí, qui ho fa, s’hi queda perquè l’espai et desactiva. Crec que hem aconseguit crear un lloc molt sensorial i molt relaxant". També com a detall els clients poden obtenir uns packs de sals amb magnesi i hidrolats florals per millorar la pell quan el visitant es banya perquè es relaxi al màxim i qui vulgui pot sortir de la casa amb diferents productes Km 0: "els tenim al rebost perquè la gent els conegui".

El que va començar com una aventura intuïtiva ha acabat convertint-se en una obra amb personalitat pròpia. "Ho hem fet tot amb el cor i ara el que volem és que arribi al públic. Venem un producte que a part de l’allotjament, et fa viure una experiència". Tot i això el boca-orella i les impressions de qui ha estat allà són el seu millor reclam "i això ens emociona".

Subscriu-te per seguir llegint