El 2026 amb fotos de Lluís Roura i versos d’Anna Rispau

Lluís Roura Juanola acaba de bufar les espelmes del seu vuitanta-dosè aniversari. Despert com una guilla, té en els seus ulls el punt de mira d’algú que sempre ha sabut fixar el paisatge en un instant. Com a pintor no el descobrirem pas. Com a fotògraf, tampoc. Ell mateix reconeix que les exposicions retrospectives i el llibre autobiogràfic dels seus vuitanta anys el van deixar "baldat", però el cuquet de "fer coses" el manté viu. I aquest cuquet és el que ha sabut incentivar la poeta Anna Rispau Falgàs. L’aliança dels dos talents ha convergit en un calendari especial per al 2026, amb fotografies de Roura i poemes de Rispau.

El treball resultant té diversos secrets, el primer dels quals és haver hagut de triar entre milers de fotografies les vint-i-sis que han acabat impreses en els tallers de Gràfiques Alzamora. "En principi, havíem pensat en un calendari amb imatges de l’Escala, però hem acabat fent una tria que representa millor el nostre territori", expliquen els autors. Sortides i postes de sol amb colors impagables, els contrastos dels Aiguamolls o dels cims nevats durant la primavera, l’arc de Sant Martí que abasta de punta a punta la badia de Roses o la plasticitat del perill de les tempestes de mar preses des de la distància prudent. També el paisatge de roselles que serveix de compendi de l’obra pictòrica de Roura o el vol dels estornells que suma aus amb ritmes com els dels versos amb les formes japoneses de les tankes i els haikús.

Dos personatges confluents

En el pròleg, Carles Duarte diu d’Anna Rispau que és "una poeta d’una sensibilitat exquisida, una aquarel·lista del llenguatge". Ella, per la seva part, no amaga la seva admiració cap al pintor i manlleva unes paraules d’Anna Maria Dalí referides a Lluís Roura: "Alguns dels seus quadres són un prodigi de sensibilitat i semblen pintats amb colors extrets de les mateixes flors". Anna Rispau, seguint els consells de Carles Duarte, ha estat "molt estricte amb la mètrica".

El calendari fa de bon penjar a la paret, com ha estat sempre la funció d’aquests rellotges impresos que marquen el canvi de mes i l’arribada de noves estacions. "També hem procurat que cada dia de mes tingui una quadrícula generosa, per apuntar-hi coses o dates assenyalades de cadascú", explica Roura.

El toc final és una imatge aèria impagable, presa des d’un avió amb tots els cims nevats del Pirineu més proper. "La vaig fer tornant d’un viatge al Vietnam, un dia clar com pocs. Amb el meu fill Lluís, que els ha pujat tots, hem identificat elCanigó i tots els pics del votant".