Roses impulsa un projecte a través de relats reals per visibilitzar que "la soledat no desitjada no entén d'edats"

Seure, escoltar, connectar. Aquests tres gestos tan senzills són l’essència d'Escolta la soledat, una acció de sensibilització de la Creu Roja Roses- Castelló d'Empúries que treballa la soledat no desitjada en el marc del Projecte Àgora i el programa Horitzó. L'acció que es va dur a terme la setmana passada a Roses com a prova pilot vol exportar-ho a d'altres poblacions. L’objectiu: visibilitzar una realitat invisible, la soledat no desitjada, a través de relats en primera persona. Perquè parar-se a escoltar pot ser el primer pas per no deixar ningú sol.

Una cadira, una història

Cada cadira col·locada a la plaça representava una història real, fruit del treball amb diferents grups del territori. Les veus enregistrades convidaven els vianants a seure i escoltar en silenci. Malgrat la simplicitat, la proposta impacta: “Hi ha tantes cadires com històries”, diu Laura Agustí, coordinadora de Creu Roja Roses. “És un projecte viu, que vol créixer, evolucionar i moure’s. Volem seguir recollint relats i fer-lo itinerant”, afegeix.

La soledat no afecta només la gent gran. També hi ha persones nouvingudes que no tenen xarxa, joves, persones amb discapacitat o situacions de vulnerabilitat molt diverses. Per això, la Creu Roja vol fer créixer la proposta implicant-hi altres entitats i col·lectius per fer un treball transversal: “Volem que associacions o grups locals que ho desitgin puguin sumar-s’hi i treballar-ho des de les seves realitats per fer una tasca més transversal i comunitària”.

Joves compromesos, d'Empuriabrava

Les veus que s’hi escolten són fruit del treball amb diversos grups locals: des de persones grans del grup de soledat de Roses fins a joves del Pla de Transició al Treball (PTT) d’Empuriabrava, que han col·laborat activament creant i enregistrant relats. Aquests joves -formats en àmbits com la jardineria o l’administració que han aportat una mirada jove i compromesa al projecte a través de les seves pròpies experiències. Entre els relats exposats hi ha casos de joves LGTBI que han viscut processos de solitud emocional, mares solteres que relaten l’aïllament durant la maternitat, o persones que, tot i estar envoltades de gent, no troben espais de comprensió.

El projecte continua treballant amb el grup de gent gran de Roses i ha fet accions de sensibilització en instituts, demostrant que la soledat no entén d’edat. “També hem constatat que costa que la gent s’aturi, s’assegui i escolti. I això també és un símptoma del tipus de societat que tenim: individualista, accelerada”, afegeix Agustí.

La performance és una prova pilot, però amb una clara vocació de futur. Agustí reitera que “és un projecte en evolució que vol continuar creixent amb nous relats”. Amb accions com aquesta, Roses continua trencant silencis i construint espais d’empatia.