El castell de l'Empordà que va seduir Dalí, va acollir el comiat de solter del príncep de Mònaco i és escenari de cinema

Al cim d’un turó del paratge de l’Albera s’aixeca una imponent fortificació del segle XI. Aquesta construcció, amb més de mil anys d’història, ha estat escenari de disputes territorials, batalles i saquejos. També ha servit de plató per a diversos rodatges i fins i tot va acollir el comiat de solter de Pierre Casiraghi, príncep de Mònaco. I, per si tot això no fos prou, Salvador Dalí va arribar a interessar-se a adquirir-la com a regal per a Gala, tot i que finalment es va decantar pel castell de Púbol. Sabeu de quina fortalesa parlem? Del Castell de Requesens.

L’edifici ha canviat de propietaris en nombroses ocasions, fins que l’any 1968 va ser comprat per dos comerciants de la comarca, les famílies dels quals encara en gestionen la propietat. El 2024 s’hi van commemorar els 125 anys d’una destacada restauració promoguda pel Comte de Peralada i executada per l’arquitecte Alexandre Comalat, seguint criteris neomedievals per convertir-lo en residència d’estiu.

El castell està emplaçat a la vall de Requesens, a l’Albera, en terme de la Jonquera. Inicialment, se situava en un gran comtat de la regió d’Empúries i el Rosselló que posteriorment es va separar. Les disputes i conflictes van ser freqüents.

L’existència del castell s’esmenta en un memorial de greuges enviat pel comte d’Empúries al del Rosselló, a principis del IX, queixant-se de la construcció del mateix a les seves propietats. Va estar en mans de diferents senyors feudals fins que al segle XVI va passar a ser propietat de la família Rocabertí, comtes de Peralada. Va ser així fins al segle XIX.  

Segons explica l’historiador Lluís Serrano recollia les aportacions del medievalista Josep Maria Gironella Granés, que ha examinat diversa documentació per ajudar-nos a entendre què representava la fortificació en època medieval.

Si ens atenim als documents dels segles XIII, XIV i XV, hi apareixen referències tant a la fortalesa pròpiament dita com a l’existència, dins la cellera i també fora muralla, d’un nucli de població distribuït principalment en carrers i habitatges. Aquesta informació confirma que Requesens no era només un castell aïllat, sinó un espai amb activitat i vida al seu entorn immediat. Serrano explicava que "l’economia del lloc era diversa, i hi trobem explotacions agràries i indústria, de la farina i del vidre, i una relació productiva i comercial amb la resta de la comarca, especialment amb Castelló d'Empúries". Hi havia masos i agrupacions de cases de pagès en veïnats que formaven un conjunt divers a peus del castell feudal que no sempre era del comte d’Empúries. Serrano treballa en un llibre juntament amb Josep Maria Gironella.

La reforma de fa 125 anys es va executar quan la fortalesa estava en mans de Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada. Els primers treballs van començar el 1892 i acabaren set anys més tard. 

Convertit en residència d’estiu

Alexandre Comalat era mestre d’obres i administrador de la muntanya, i en sintonia amb Tomàs de Rocabertí van restaurar el castell. El 1886 l’aristòcrata fotografiava les ruïnes del castell feudal, unes imatges donades a conèixer per la historiadora Inés Padrosa l’any 2003 i conservades a l’Arxiu de Peralada. Comalat va visitar castells restaurats a França i Alemanya. Molts dels edificis, com catedrals, monestirs o castells, van ser restaurats seguint la "unitat d’estil". 

El resultat va ser que, respectant el perímetre original del castell i, sobretot, a l’espai de l’antiga cellera medieval, es van aixecar -en aquells límits- muralles, l’església i nous edificis i habitatges per a estadants i servei, segons informa Serrano. "Una gran mansió de residència de lleure i ostentació, que el comte Tomàs no va veure acabar perquè va morir el 1898", relata.

L’obra va ser inaugurada el 24 de juny de 1899 per la comtessa Joana Adelaida, la germana, que es posava malalta poc després i moria per Sant Pere en circumstàncies polèmiques. L’edifici i la resta de la muntanya va ser heretada pel marquès de la Torre, el qual primer ho arrendava (1908) i més tard s’ho venia (1913) als germans Rosselló, comerciants de fusta de Mallorca. 

El Castell va viure al segle passat nombroses vicissituds. Per exemple, durant la Guerra Civil va servir d’amagatall a republicans i anarquistes. Va ser saquejat per activistes de la CNT-AIT. Més tard, va ser ocupat per militars que combatien els maquis alterant algunes de les parts interiors. Un incendi el 1990 va destruir el sostre neogòtic de fusta de la sala principal. I els actes vandàlics i saqueigs també van estar a l’ordre del dia.  

La societat anònima Borés va comprar la finca per a explotació forestal. I més tard, el 1955, el van comprar Ramon Esteba i Colomer (industrial natural d’Anglès) i Josep Pijoan, els descendents dels quals encara en són propietaris. Primer el van comprar per a l’explotació comercial, però més tard també van comprar el castell. També hi estava interessat Salvador Dalí. Però finalment el 1968 l’adquiriren els dos comerciants. Durant els darrers anys, al marge d’un interès cultural i turístic, s’hi han portat a terme altres activitats que li han donat ressò.

La imponent fortificació va ser l’escenari del rodatge d’El caballero del dragón, dirigida per Fernando Colomo el 1985. Un film de ciència ficció basat en la llegenda de Sant Jordi. Klaus Kinsy, Harvey Keitel, Miguel Bosé o Fernando Rey van ser alguns dels actors. També s’hi van rodar escenes d’El perfume. 

Requesens és avui una fortalesa d’aspecte medieval que va ser ampliada i restaurada amb elements neogòtics. I un dels seus encants són els jardins al voltant del castell, envoltat de muralles i torres. 

Els propietaris actuals ho són també dels terrenys de l’entorn. Es dediquen a l’explotació ramadera, forestal i cinegètica. "Amb tot això fem un paquet que permet el que hem fet principalment, recuperar la cantina (on pot anar a menjar qui fa la visita al castell) i netejar bosc", expliquen. Des de la direcció del castell destaquen la importància de la història i el donen a conèixer en totes les etapes. "S’explica el castell medieval i la rehabilitació del segle XIX", i en darrera instància "la decadència perquè durant la Guerra Civil va quedar molt malmès i ha estat objecte de vandalisme".

La regidora de Cultura de la Jonquera, Lluïsa Macias, constata el valor de la fortalesa, de la seva història i de difondre-la. Aprofitant l’efemèride dels 125 anys, la Jonquera ha portat a terme iniciatives per a l’estudi i difusió de la seva història. 

Compren l’obra del fill Comalat

"A l’arquitecte Alexandre Comalat se li va encarregar la restauració i s’hi va traslladar amb la família perquè era impossible anar i venir de Figueres", explica la regidora. Va viure al veïnat del Castell, amb el fill i la filla. El primer, "dibuixava, pintava molt bé, i va pintar paisatges de Requesens, persones, retrats i bodegons".

El Museu de l’Empordà té mitja dotzena de quadres. La Jonquera va aprofitar l’obra que no havia estat cedida, per comprar-la. Ha inaugurat una petita sala amb el nom de Guillem Comalat recuperant art vinculat al Castell i els voltants. Hi ha una vuitantena d’obres entre quadres i dibuixos. Es pot veure una exposició permanent d’una dotzena de quadres. Vinculat a Comalat tenen altre material com un dietari o poemes que es van editar.  

El conjunt d’elements permeten anar ampliant el coneixement sobre la història de la fortificació, extensa en el temps, i amb múltiples episodis d’interès. A més, des de l’Ajuntament de la Jonquera posen en valor l’entorn natural on se situa, amb múltiples rutes i elements naturals. 

Passada l’efemèride dels 125 anys, l’objectiu és continuar ampliant els coneixements i posant en valor la imponent fortalesa que corona el petit cim a l’Albera. Per part dels propietaris, la restauració i conservació de la majestuosa fortificació en un lloc allunyat de camins de trànsit rodat és una tasca complicada. Tot i això, estan disposats a mantenir aquesta joia i permetre visitar-la.