Precarietat i invisibilitat: alerten del nou mapa de la prostitució a l’Alt Empordà

La prostitució a l’Alt Empordà ha experimentat un canvi de tendència els darrers anys, amb una disminució progressiva de l'activitat en clubs i un creixement notable dels pisos on s’exerceix de manera més discreta. Aquest fenomen, segons apunten entitats socials i responsables municipals, comporta més vulnerabilitat per a les dones i més dificultats per a les tasques de detecció i suport, segons explica la periodista Anna Teixidor a 3Cat.

Durant dècades, la carretera de l’Escala i la zona fronterera de la Jonquera van concentrar gran part de l’activitat de prostitució visible. Actualment, però, molts establiments han reduït dràsticament la seva afluència o han tancat.

A Siurana d’Empordà, un municipi que no arriba als 200 habitants havia arribat a tenir tres clubs actius, l’últim va tancar l’any passat. L’alcalde, Guillem Segura, indica que el descens de clients era evident des de feia temps.

Alguns clubs que anteriorment arribaven al miler de visitants per nit avui no superen els 200 clients. Els propietaris atribueixen aquest retrocés a canvis d’hàbits, a la situació econòmica i a l’aparició de models alternatius com els pisos de prostitució.

En alguns establiments de la Jonquera, les dones han d’assumir despeses diàries elevades —al voltant de 80 euros per lloguer i serveis—, a les quals s’afegeixen recàrrecs per llum i connexió a internet. Amb ingressos irregulars, moltes expliquen que el balanç econòmic és negatiu. Algunes també afirmen que se’ls recomana no abandonar el club abans de complir 21 dies seguits per no perdre oportunitats en altres locals.

Creixement de l’exercici en pisos

Paral·lelament, s’ha detectat un increment dels anuncis de pisos de prostitució. Segons la informació recollida, els gestors cobren entre 200 i 300 euros setmanals per habitació, opten per zones discretes i mantenen una mobilitat elevada de les dones que hi treballen. Les entitats d’atenció social alerten que aquest model és més difícil de monitoritzar. Natàlia Masé, coordinadora del programa Dona de la Fundació APIP-ACAM, assenyala que la rotació i l’aïllament augmenten la vulnerabilitat i dificulten l’acompanyament.

Un fenomen que persisteix tot i la desaparició de clubs

Fa una dècada hi havia una quinzena de clubs a la zona fronterera de l’Alt Empordà. Actualment en queden aproximadament sis. Segons les dades recollides per 3Cat, el fenomen no ha disminuït sinó que ha canviat de forma, adoptant un model més opac i menys controlat. Les administracions i les entitats coincideixen en la necessitat d’adaptar les eines d’intervenció a aquesta nova realitat.