Darnius recupera els 601 veïns després d’anys: “Ningú sap donar-ne cap raó”

Darnius es disposa a tancar aquest any 2025 superant la xifra dels sis-cents habitants censats, cosa que feia molt de temps que no passava. "Es va superar la xifra el mes passat", explicava dies enrere el regidor de Cultura de l’Ajuntament alberenc, Joan Llauró (TotsxDarnius), el qual afegia que "hi ha hagut més incorporacions que desercions. No s’ha produït -continuava explicant- cap fet especial que ho expliqui. Ningú sap donar cap raó explicativa de l’augment de població, però el fet és que, també, ha augmentat a Agullana i a algun altre poble". Hi haria una altra explicació, segons Llauró, i és que part de la gent que tenia una segona residència als pobles de la costa començaria a buscar alternatives a l’interior que li ofereixin millor qualitat de vida de la que "pateixen" en els pobles de la costa.

Fa uns vint anys, la població darniuenca era de 603 habitants, amb un gran nombre d’immigrants -el grup més nombrós era el de nacionalitat suïssa, seguida de l’alemanya-. La majoria de la població treballava en el sector serveis i s’hi trobaven restaurants, hotels i cases rurals. Aleshores, ja hi havia un gran espai de lleure al Club Nàutic Darnius, a prop de l’embassament, on s’hi podia practicar la pesca i esports nàutics sense motor. També, hi havia, ja llavors, un camp de tir, barbacoes, jardins i jocs pels nens.

Les generacions més avançades de Darnius recorden la dècada dels anys seixanta del segle passat, quan s’havia assolit aquesta població. "Durant aquella època, la prosperitat econòmica del poble era indiscutible, amb 3 o 4 fleques, 7 o 8 botigues de comestibles, 2 o 3 carnisseries, etcètera", manifesta el regidor.

Un campament militar

"També, cal recordar el temps durant el qual hi va haver un campament militar a Darnius, amb tot el moviment econòmic que això comportava", raona el regidor. El búnquer observatori de l’Estat Major de Darnius va ser la construcció de la Linia P més destacada de l’Alt Empordà, per les seves dimensions i la qualitat de l’obra. Estava situat en un emplaçament estratègic que oferia una visió excel·lent del que hauria estat el camp de batalla. Constava d’un búnquer de planta semicircular d’uns 30 metres quadrats, amb dues petites cambres adossades, una de les quals disposa de xemeneia. S’hi accedia mitjançant dues galeries subterrànies independents, totes dues amb un petit cos de guàrdia, que desembocaven en les dues escales que pugen fins al búnquer. Aquest observatori formava part de la Línia Pirineus (també coneguda com a Línia P), una xarxa de defensa militar construïda durant els anys 40.

Subscriu-te per seguir llegint