El debat inacabable de l’eòlica marina a l'Alt Empordà

El debat sobre el futur de l’eòlica marina al golf de Roses continua obert i sense un punt d’entesa. En pocs dies han coincidit dues publicacions que simbolitzen la fractura actual: la guia que Renovem-nos ha enviat a un centenar d’ajuntaments gironins per defensar la viabilitat del projecte i rebatre els arguments opositors, i les conclusions del projecte científic BIOPAIS, que reclama excloure completament el golf de Roses de qualsevol implantació eòlica, tant comercial com experimental. Les dues visions, construïdes a partir de documentació i equips d’investigació diferents, posen de manifest la complexitat d’un debat que barreja factors ambientals, científics, socials i territorials.

Renovem-nos, una organització que impulsa la transició energètica a Catalunya, alerta en la seva guia que el debat públic s’ha "crispat" i que sovint està "dominat per percepcions imprecises". Per això, el document pretén "separar el gra de la palla" i contrarestar moltes de les afirmacions crítiques que circulen sobre el futur parc eòlic del golf de Roses i sobre la plataforma experimental PLEMCAT.

Un dels punts centrals que aborda la guia és el de la ubicació. Diversos col·lectius han defensat la idea de situar els aerogeneradors en altres zones del litoral català, com el Baix Penedès. Renovem-nos replica que la viabilitat del projecte depèn de la velocitat del vent: segons els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), el mínim necessari per garantir producció energètica és de 7,5 metres per segon (m/s). Aquesta velocitat se supera davant del golf de Roses, però no a la costa penedesenca, on les dades indiquen una mitjana de 4,8 m/s. L’entitat afegeix que plantejar "canviar el parc de lloc" també suposa obviar criteris de distribució territorial de la generació renovable.

Biodiversitat

La biodiversitat és un altre dels punts clau. Renovem-nos remarca que la zona prevista per als aerogeneradors se situa entre 18 i 24 quilòmetres mar endins i a profunditats d’entre 85 i 130 metres, un entorn que considera molt diferent dels hàbitats protegits del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l’Empordà. Segons la guia, l’espai no se superposa amb cap zona Natura 2000 ni amb esculls o coralls d’interès comunitari. A més, recorda que els estudis vinculats al PLEMCAT descriuen un fons marí principalment fangós, lluny de les imatges de gran biodiversitat que sovint s’utilitzen en campanyes crítiques per oposar-se al projecte.

En relació amb la pesca, Renovem-nos contextualitza la magnitud del sector i la dimensió de l’àrea afectada. Explica que la zona d’arrossegament del nord-est abasta uns 90.000 quilòmetres quadrats, mentre que la superfície prevista per al projecte n’ocupa 250. També recorda que l’espai assignat al PLEMCAT coincideix amb un antic vedat de protecció del lluç establert el 2014, i defensa que la plataforma experimental seria compatible amb la recuperació de la pesquera.

En l’àmbit energètic, Renovem-nos insisteix que les comarques gironines són "a la cua" de Catalunya en generació renovable i que el ritme actual no permet assolir els objectius climàtics. La guia destaca que un aerogenerador flotant de 15 MW pot equivaldre al consum aproximat de 18.000 llars. L’entitat vincula aquesta necessitat d’acceleració amb l’escalfament del Mediterrani, que segons estudis científics avança un 20% més ràpid que la mitjana global i ja provoca fenòmens com la mortalitat de coralls o l’expansió d’algues invasores.

En paral·lel, però, les conclusions del projecte BIOPAIS apunten en la direcció contrària. Després de tres anys de recerca multidisciplinària, l’equip liderat per Jordi Lloret conclou que el golf de Roses és massa fràgil i ric en biodiversitat per acollir-hi projectes d’eòlica marina. L’estudi defensa que la instal·lació d’aerogeneradors podria afectar fins a 135 espècies animals i una desena d’àrees marines protegides. Per això recomana buscar ubicacions alternatives "més industrialitzades o degradades" i reclama que els criteris socials i paisatgístics s’incorporin a la planificació des del primer moment.

BIOPAIS rebutja també la comparació amb els països del nord d’Europa, on els parcs eòlics marins fa anys que funcionen. Argumenta que els fons marins d’aquells territoris són més estables i menys sensibles que els mediterranis i que les condicions ecològiques del golf de Roses no són equiparables. L’equip investigador defensa que qualsevol projecte hauria de ser avaluat "cas per cas" i per equips independents dels promotors.

La coexistència d’aquestes dues visions, basades en diagnòstics científics divergents, reflecteix fins a quin punt el debat no és només ambiental o energètic, sinó també territorial i social. A falta de decisions definitives, el futur de l’eòlica marina al golf de Roses continua sent un dels temes més oberts i divisoris del territori.

Subscriu-te per seguir llegint