Augmenta el sensellarisme a l’Alt Empordà: la manca d’habitatge assequible impedeix començar de nou

El sensellarisme ja no és un problema exclusiu de les grans ciutats. Figueres i l’Alt Empordà també constaten un augment de persones que viuen al carrer o en situacions d’exclusió residencial severa. Aquesta realitat va ser al centre de la jornada celebrada divendres passat en el marc de la Setmana del Sensellarisme, impulsada per Càritas Alt Empordà Interior amb el suport d’altres entitats i institucions.

Canvi de paradigma

La sessió va comptar amb la ponència Polítiques per combatre el sensellarisme a Catalunya des de l’àmbit local, a càrrec d’Albert Sales, politòleg i sociòleg especialitzat en exclusió social. Sales va oferir una anàlisi rigorosa i crítica sobre les causes estructurals del fenomen i les mancances de les polítiques actuals. L’expert va apuntar tres grans factors que fan créixer el nombre de persones sense llar: l’encariment de l’habitatge, la insuficiència dels sistemes de rendes i la vulnerabilitat de les persones immigrants.

També va remarcar la necessitat urgent de passar d’un model reactiu a un model preventiu, estructural i professionalitzat. El primer factor clau que explica l’increment del sensellarisme és l’encariment de l’habitatge en totes les seves formes. "Quan apugen els preus de compra, els de lloguer augmenten encara més, i els de les habitacions, encara més". Aquest augment desbocat "afecta especialment les persones amb menys recursos, que acaben pagant més pel metre quadrat que les classes mitjanes". Això provoca que moltes persones ja no puguin accedir a una habitació en un pis compartit, que abans era l’opció més habitual per refer una vida després d’una crisi. "Ara llogar una habitació és missió impossible, sobretot en ciutats turístiques", va alertar. Tot plegat crea un col·lapse: "Tenim bloqueig d’habitatge i de rendes".

Precarietat laboral

La precarietat laboral és un altre motor que alimenta el sensellarisme, referint-se a la precarietat estructural del sistema de rendes que no dona resposta a les realitats més vulnerables. "El millor programa contra la pobresa d’aquest país el porta la Seguretat Social, però només hi accedeixes si has treballat i cotitzat durant anys", va assenyalar Sales. Això exclou moltes persones amb trajectòries laborals inestables, autònoms o que han estat en l’economia informal. Els ajuts com la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital tampoc són suficients. "Amb el que et paguen, pots cobrir una habitació i et queden 100 euros per viure", va dir, "sempre que no visquis en una ciutat turística o a Barcelona".

A més, si una persona accedeix a un centre residencial, sovint perd el dret a aquestes prestacions. La realitat és que "necessitem que la persona pugui ingressar alguns diners mentre està en procés de recuperació. Si no, quan surti del centre, tornarà a estar en el mateix punt". Segons Sales, calen acompanyaments que incloguin estalvi i estabilitat mínima, però també reconèixer que "hi ha moltes persones que, simplement, no estan en condicions de treballar en el mercat laboral".

Vulnerabilitat i migració

El tercer gran factor és la vulnerabilitat associada a la migració. D’una banda, hi ha les persones que arriben en situació crítica des de la frontera sud, que "quantitativament no suposen una gran xifra".De l’altra, hi ha persones que han viscut i treballat aquí durant anys, sovint en feines informals, i que poden caure en l’exclusió per una malaltia, un accident o una pèrdua sobtada d’ingressos. "La desprotecció és enorme", va remarcar Sales. "Hi ha veïns i veïnes que fa més de deu anys que són aquí i que, per no tenir DNI o per haver treballat en la informalitat, no tenen dret a cap prestació". Aquesta fragilitat estructural fa que cada cop més persones acabin vivint al carrer. Tal com va exposar Albert Sales, moltes persones que no poden accedir a una feina estable acaben acceptant qualsevol treball, per dur que sigui. "Com més complicada tinguis la vida, més dura serà la feina que t’oferiran i més explotat estaràs", va advertir.

Queixes veïnals

Aquest cercle de precarietat deriva, una vegada més, en inestabilitat emocional i pot desembocar de nou en situacions de sensellarisme. Davant aquest escenari, Sales va denunciar que les polítiques públiques continuen sent principalment reactives. "Quan hi ha queixes de veïns per persones dormint al carrer, la resposta continua sent col·locar-les en un centre perquè no es vegin, però els centres s’omplen i no resolen el problema". El sensellarisme no és només un problema de grans ciutats, i la falta de serveis en municipis mitjans o petits agreuja la situació. "Cal que la Generalitat planifiqui serveis socials arreu del territori i que les respostes no depenguin només de la voluntat dels ajuntaments. Les polítiques socials són una inversió, perquè eviten després polítiques socials més cares: les polítiques reactives. Prevenir és més barat que reaccionar, perquè evita situacions com abocar persones a la delinqüència", va defensar.

Tot i la dificultat de fer prevenció estructural, com ara canviar el mercat de l’habitatge o les polítiques laborals, Sales va insistir que també hi ha marge per actuar en la prevenció secundària. "Podem identificar moments claus en la crisi del sensellarisme, ja que, passar una nit al carrer marca profundament a una persona. Si una persona passa una nit al carrer, no hauria de passar-ne una segona". Les situacions de sensellarisme més cronificades, que fan que la trajectòria al carrer sigui més llarga, necessiten projectes específics i han de ser liderades per agències d’habitatge. "Cal una provisió d’habitatges i equips que, si no hi ha pis, també acompanyin les persones. Hi ha entitats que ja ho fan, però hem de trobar maneres de prevenir la recurrència d’aquests casos".

Sales es va referir als llocs on millor gestionen aquesta situació: als Estats Units i el Regne Unit, on la desesperació és palpable. "Han implementat intervencions efectives que podríem copiar. Aquestes accions, en moments crítics, han d’estar acompanyades per equips formats i capacitats de reacció, oferint ajudes puntuals i sense institucionalitzar els processos".

Sortir de la presó i dormir al carrer: el cas de Figueres

La prevenció secundària també ha de centrar-se en col·lectius amb especial risc. A Figueres, ho són les persones que surten de presó. "El nivell de coordinació entre els serveis socials penitenciaris i els serveis socials bàsics és limitat. No és acceptable que una persona a punt d’acabar una condemna no tingui un lloc on anar, i que ningú actuï fins que es troba voltant pel carrer". Va recalcar que no es tracta de repartir culpes: "Necessitem fer el pas d’aquest paradigma de la reacció cap a la prevenció, per tal de construir un futur més sostenible i digne per a tots".

Durant la jornada del Dia de les Persones Sense Llar, el públic va escoltar testimonis commovedors. L’Abdellah, llicenciat en filosofia, va compartir la seva vivència al carrer, i l’Enric, exjugador de la Masia del Barça, també va explicar la seva experiència. Actualment, ambdues persones tenen una llar, un lloc segur on viure.

El Consell va presentar recentment la memòria del 2024: s’han atès 70 persones a través del Servei d’habitatge social, amb 21 places disponibles, incloent-hi 13 de curta estada i 8 del programa "primer la llar". A més, s’han gestionat 347 ajuts específics per sensellarisme, amb una inversió de 55.162 euros, que representa un 11% del pressupost total d’urgència social. Per millorar l’atenció, s’ha creat un equip itinerant que ha realitzat 37 atencions a Roses, Portbou i la Jonquera.