Front comú en defensa de la pesca catalana davant les restriccions de la Comissió Europea

"Formem part d’un sector primari en perill de desaparició, estem immersos de ple en una reestructuració encoberta que pot acabar molt malament i que pot afectar tota la societat". Així s’expressa Antoni Abad, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors davant del repte majúscul que la Comissió Europea està proposant a la flota pesquera catalana d’arrossegament: reduir un 65% més els dies de treball l’any 2026.

L’EMPORDÀ ha posat a debat l’actualitat del sector en una taula rodona, moderada per Marc Verdaguer i celebrada a l’Hotel Divino de Figueres, amb la participació d’Itziar Segarra, sotsdirectora general de Pesca i Aqüicultura de la Generalitat; Àlex Goñi, president del Gremi de Peixaters de Catalunya; Jordi Jacas, cuiner, empresari i propietari del restaurant el Molí de l’Escala i el mateix Antoni Abad, el qual també és el patró major de la Confraria de Roses.

El debat coincideix amb "una notable decepció i preocupació" en el Govern català generada per la proposta de la Comissió Europea per al 2026 que estableix una reducció del 65% de dies de pesca a la zona GSA-6 nord, que abasta el litoral de Catalunya. Una proposta qualificada d’"icomprensible i letal" per part dels quatre ponents convidats.

"Pescadors, administració i ciència fa molt de temps que treballem conjuntament per a una pesca sostenible"

Itziar Segarra

— Sotsdirectora general de Pesca

L’ambient sectorial ha arribat a la campanya de Nadal molt caldejat, ja que la flota havia esgotat els dies disponibles enguany per a sortir a feinejar. Finalment, una pròrroga in extremis de tretze dies, ha servit de bàlsam econòmic per acabar l’exercici, però les expectatives no són bones per al futur. "Els tretze dies afegits han estat el resultat d’una reivindicació impulsada des del Govern de Catalunya fent costat a tot el sector pesquer i ha estat el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, qui ha desencallat el tema, però ara ve una lluita molt més dura per capgirar la proposta de Brussel·les", assenyala Itziar Segarra.

L'escamarlà com a excusa

En el nucli de la qüestió hi ha l’escamarlà, ja que la seva reculada provocada per la variació de temperatura a causa del canvi climàtic, ha fet que la Comissió Europea l’hagi agafat com a referent, sense tenir en compte la situació actual de la resta d’espècies. "Per a l’any 2026, ens esperàvem una proposta millorada respecte d’aquest exercici, no per tirar coets perquè sabíem que l’inici de les negociacions sempre són molt dures, però és que la proposta que ha arribat des de Brussel·les és inassumible. Volen una reducció del 65% de dies per sortir a feinejar exclusivament a la flota catalana valenciana, basant-se només en l’estat de l’escamarlà. És cert que la seva població ha anat caient, però està demostrat científicament que és a causa del canvi climàtic, no de la pesca. Els estudis científics avalen que la resta d’espècies comercials importants estan bé, el lluç s’ha recuperat, la gamba vermella, aquest any, ha tingut unes captures inaudites. L’escamarlà només representa el 2,6% de la pesca a Catalunya i no pot ser un factor determinant per a una proposta de reducció tan dràstica".

"Que ara no es reconegui l’esforç fet i que no se’ns permeti treballar, és una gran injustícia. Ens sentim com un xiclet"

Antoni Abad

— President de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors

Àlex Goñi i Antoni Abad reblen el clau en aquest tema: "La Comissió Europea no pot basar la seva proposta en una sola espècie quan la nostra pesqueria és de multiespècie. Els pescadors no podem no anar a capturar l’escamarlà, és impossible".

Itziar Segarra deixa clara la voluntat del Departament de "demanar al Ministeri, que és qui ens defensarà en l’Agrifish de desembre, que faci recular aquesta proposta".

Jordi Jacas posa l’accent en "la manera de viure del nostre territori. En la gastronomia, que és la que em toca defensar, es poden fer invents, però sí que estem treballant des de fa anys en un discurs de proximitat, de productes de quilòmetres zero, de l’excel·lència de la nostra gamba i del nostre peix, de la nostra carn, la fruita i la verdura, ara no podem canviar-ho tot de cop. Si canvies el discurs, generes desconfiança, i per això és important fer costat al sector primari, sobretot quan saps que han fet els deures, com és el cas".

"Tot el sector primari ho estem passant molt malament, pagesos, ramaders, pescadors... -diu Antoni Abad amb convenciment. És una problemàtica de tots i per tots. Apel·lo a la gent per tal que tothom agafi consciència de la realitat que ens afecta. A la nostra societat, poques coses són com eren molts segles enrere i aquí a casa nostra tenim la sort de gaudir de conreus tradicionals i productes que ens són propis, com l’oli d’oliva i els peixos de la nostra costa. El sector pesquer, que és el que conec, ha fet els deures i ha fet esforços ingents per a poder cuidar el mar i la seva biodiversitat. I que ara no es reconegui aquest esforç i que no se’ns permeti treballar, és una gran injustícia. Sap molt de greu, ens sentim com un xiclet, rosegat i escopit".

El sector primari en perill

Des del Gremi de Peixaters, la visió és compartida, segons Àlex Goñi: "És ben cert que ens trobem en un moment greu, d’emergència diària. El nostre sector, el sector primari petit, el de l’empresa familiar local, està molt tocat. I ara toca dir en veu alta que és un moment d’unió, i no només de pescadors, peixaters, ramaders, pagesos, sinó de tota la ciutadania. La gent ha d’entendre que seran ells els receptors finals de tot aquest joc. Evidentment, acabaran menjant salmó si res no canvia, i a les nostres mans estar dir les coses clares i demanar aquest canvi de rumb. Seria una bona frase del resum que podem fer de la situació".

"La ciutadania ha d’estar al cas de l’alerta que ens està enviant Europa i que ens pot afectar molt greument"

Àlex Goñi

— President del Gremi de Peixaters de Catalunya

"En aquests moments, tenim una sort: l’administració catalana ho entén i està amb nosaltres. Anys enrere potser no ho hauria pogut dir, però ara és així i això dona molta força al front comú que comentava. Hi ha un conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que està preocupat, un president i un Govern que parlen amb el Ministre per fer-li arribar aquest maldecap. Si no ens unim, ens trinxaran un a un. La ciutadania ha d’estar al cas de l’alerta que ens està enviant Europa i que ens pot afectar molt greument", afegeix Àlex Goñi.

Antoni Abad avança que la Federació Nacional Catalana de Confraries serà a l’Agrifish de Brussel·les l’11 i 12 de desembre "a fer costat al Ministre. I hi anem amb expectatives de millorar la nostra situació, perquè tots els estudis científics demostren que la biomassa marina està remuntant. Al final pensarem que som víctimes d’una reconversió encoberta. S’omplen la boca de la lluita contra la petjada de carboni i haurem de menjar la gamba que prové de caladors situats a milers de quilòmetres d’Europa i d’una pesca amb embarcacions de gran eslora i que pesquen cada dia de l’any".

"No es poden canviar les regles de joc a mitja partida"

El patró rosinc deixar anar un lament clar quan diu que "no es poden canviar les regles del joc a mitja partida. Hi ha gent que ho està passant molt malament, que es va endeutar per millorar els equipaments i les barques per a poder treballar millor i ara resulta que no ens volen deixar treballar".

La sotsdirectora general de Pesca i Aqüicultura obre una porta a l’esperança: "Aquest no és un problema només de la flota del sector pesquer, sinó que ho és de tota la comunitat i hem de lluitar i treballar per a resoldre-ho. Ara bé, hem de llançar un missatge positiu, els deures estan fets. El model de gestió pesquera de Catalunya és diferent i està donant fruits. Els pescadors, l’administració i la ciència fa molt de temps que treballem conjuntament per tal que hi hagi una pesca ambiental, econòmica i socialment sostenible. Només volem que el Comissari Europeu de Pesca faci realitat les seves promeses i compleixi la política pesquera comuna que reconeix el dret a tenir una pesca viable. I que puguem gaudir els drets que tenim tots els ciutadans europeus d’accés als productes pesquers de proximitat, bàsicament el dret de garantir la nostra sobirania alimentària amb l’accés als nostres recursos".

"Un dels pocs oficis que serà valorat i tindrà recorregut en el futur és el de pescador. No el podem deixar perdre"

Jordi Jacas

— Empresari, cuiner i propietari del restaurant El Molí de l’Escala

Jordi Jacas remarca un fet que "no pot passar per alt: un dels pocs oficis que serà valorat i tindrà recorregut en el futur és el de pescador. No el podem deixar perdre". Àlex Goñi i Antoni Abad aplaudeixen el missatge i recorden que "en temps de COVID, el sector pesquer es va considerar indispensable, ens en vam sentir orgullosos", i ara "qui mana a Europa se n’ha oblidat".

En el rerefons hi ha un altre tema clau: falta buscar el lligam directe entre els resultats científics d’ICATMAR, les notes de primera venda de pesca de les llotges i la recerca científica de Brussel·les. L’escamarlà que fuig del canvi climàtic no en pot tenir la culpa.