Elisenda Alamany: “Durant molt temps, la política nacional no ha escoltat prou els alcaldes del conjunt del país”

Elisenda Alamany Gutiérrez (Barcelona, 1983) és Llicenciada en Filologia Catalana. Ha exercit de professora universitària de català i ha format part d'Òmnium Cultural i el Consorci de Normalització Lingüística. Vinculada al municipalisme, ha passat per diferents branques polítiques de l’esquerra catalana. Va ser diputada al Parlament de Catalunya. És la portaveu republicana a l’Ajuntament de Barcelona i mà dreta d’Oriol Junqueras a la Secretaria general d’ERC des de desembre de 2024.

Expliqui’m l’objectiu de la seva visita.

Esquerra Republicana és un projecte polític que té la vocació d’entendre la nació sencera i, per tant, tant ens interessa l’àrea metropolitana, com la Catalunya interior, com l’Alt Empordà. I som l’únic projecte polític que té aquesta vocació, no de parlar-li només a la meitat del país, sinó a tot el conjunt i, per tant, és fonamental escoltar els seus ajuntaments. Esquerra té una vintena d’alcaldies aquí i hem d’escoltar d’elles quins són els reptes respecte al territori. Crec que si alguna cosa significa ser independentista avui, és estimar la teva terra, estimar el territori i aquells que la cuiden. En conseqüència, la nostra prioritat és escoltar alcaldes, sobretot aquells que tenen molta experiència de gestió, de protecció i defensa del territori davant de la desprotecció o les amenaces que pot haver-hi.

Què ha transmès als alcaldes i quines preocupacions li han traslladat des de l’Alt Empordà?

Hem estat a Espolla amb els alcaldes, alcaldesses i regidors d’Espolla, Cantallops, Vilajuïga, Navata, Roses i amb el president comarcal d’Esquerra. Hem estat compartint sobretot dos reptes i, després, n’ha sortit un altre que també és problemàtic, com és el tema de l’habitatge, que afecta tant la capital del país com a l’Empordà. La principal problemàtica que hem abordat és la dels projectes de parcs eòlics previstos a la zona, especialment en àrees de gran valor agrícola i ambiental. Hi ha el decret d’energia renovable que l’Esquerra ha condicionat, exigint que la veu torni als ajuntaments a l’hora de decidir on aquests projectes passen. Hem estat comentant aquest decret i com el pla d’ordenació d’aquests projectes passa pels ajuntaments i la seva capacitat de decisió. En segon lloc, la protecció de l’albera com a espai natural del valor ecològic i patrimonial, que és una proposta compartida pels municipis de la zona per impulsar la seva declaració com a part natural, que aquest és també un objectiu que Esquerra Republicana ha treballat al Parlament de Catalunya. En aquesta trobada també hem aprofundit en una problemàtica que afecta tant la capital del país com a la resta de municipis del país, com és el cas de l’Alt Empordà i la problemàtica de com avui el sector turístic està desplaçant la possibilitat d’accedir a un habitatge, a qualsevol municipi.

"Hem aconseguit que la veu torni als ajuntaments amb la problemàtica dels parcs eòlics"

Hi ha preocupació en el territori sobre com s’estan gestionant els problemes dels municipis, com si des de fora es tingués una visió diferent d’aquestes realitats.

Jo crec que durant molt de temps la política nacional no ha escoltat prou la veu dels alcaldes del conjunt del país i això fa que moltes vegades no sàpigues llegir què és el que està succeint. La cura, la defensa del nostre patrimoni agrícola, paisatgístic, és fonamental i ha d’estar com a prioritat a l’agenda política del Parlament, cosa que ara no passa. I no passa perquè tenim un partit en el Govern de la Generalitat que només entén una part del país, però que no té la vocació d’entendre el conjunt. També he vingut perquè sóc conscient del gran desequilibri territorial que hi ha. Tres de cada quatre catalans viuen entre la costa i l’AP7. Això et demostra que hi ha un país que s’està buidant d’oportunitats, que no té cura de les seves problemàtiques. Les de l’Alt Empordà han d’estar en la primera línia de l’agenda política. La meva intenció és portar aquestes preocupacions de la mà dels alcaldes fins al Parlament.

Aquest desembre fa un any que va assumir la secretaria general d’ERC. El seu partit està en procés de refundació? Després del 2017, de totes les vicissituds viscudes, busquen un nou rumb?

Refundació és una paraula molt grossa. Un objectius d’Esquerra és una adaptació a la Catalunya d’avui. Hem passat moments èpics, moments molt àlgids. Avui estem en un moment diferent del nostre procés nacional, crec que venen temps on l’independentisme ha de ser clau en la batalla de la proximitat, de la constància per canviar la vida de la gent. Hem de centrar-nos en els propers anys a com construïm un projecte polític més que un estat d’ànim, i això vol dir parlar de qüestions com trens que arribin a l’hora, salaris que et donin per viure, un model econòmic que no precaritzi o empobreixi les classes mitjanes i treballadores del nostre país... Amb el català i la cultura com a espai de trobada. I com fem aquesta confrontació davant de l’Estat de manera molt més intel·ligent. Hem d’adaptar el projecte independentista als neguits, les preocupacions de les classes mitjanes i treballadores del nostre país on hi ha un gran malestar, i alhora no abandonar la confrontació amb l’Estat. Aquest és el projecte d’avui d’Esquerra Republicana. A més a més amb la necessitat de parlar molt més clar de crear marcs i conceptes propis adaptats a la realitat d’avui, que vagin a l’estómac de les franges més desprotegides i més desconectades de la política d’avui. Això és el que avui fa l’extrema dreta i això és el que ha de fer un projecte d’esquerres independentista que vol conquerir la centralitat de la política del nostre país.

El mal moment de l’independetisme i la desafecció política poden convergir en el fet que les votants busquin altres opcions?

És el perill real hi ha, un malestar que és real i no el podem defugir. I és el malestar de les classes mitjanes i treballadores del nostre país, que són massa riques perquè les institucions les ajudin i massa pobres per sortir-se’n soles. Un projecte polític com el nostre ha d’apel·lar a aquest malestar social que existeix i també a la frustració nacional. No vull gastar gaire temps a parlar dels partits polítics que representen l’extrema dreta, vull dedicar molt de temps a les causes i a les arrels d’aquest malestar que existeix, i això, insisteixo, passa per parlar de salaris, de model econòmic, de com paguem les extraescolars dels fills de la classe mitjana treballadora… i de tota aquesta agenda de política pública alliberadora que ha de formar part de les esquerres del nostre país. Crec que durant molt de temps, hem estat desconectats d’aquestes preocupacions i angoixes.

Vostè que viu el dia a dia polític, percep un avançament d’unes eleccions generals?

El que està clar és que l’Estat espanyol serà ingovernable si no es compleix amb les aspiracions de Catalunya avui i això passa, principalment, per un finançament singular que no és una qüestió entre partits polítics. El finançament singular, tal com tenim Catalunya avui, és l’oportunitat per fer un salt a l’etapa del benestar del nostre país. Jo crec que hi ha hagut un creixement demogràfic vertiginós, que ens hem plantat amb una Catalunya dels vuit milions amb uns recursos per a sis milions de catalans i catalanes. El partit socialista ens vol portar a la Catalunya dels deu milions amb els recursos d’una Catalunya dels sis milions. Per tant, el finançament singular és una urgència i una emergència que el govern de l’Estat espanyol ha d’abordar, i també el govern de la Generalitat. Sense això, és evident que el govern de l’Estat està condemnat a un fracàs.

"El partit socialista ens vol portar a la Catalunya dels deu milions amb els recursos d’una Catalunya dels sis milions"

Sense pressupostos a Catalunya i a Espanya, els principals perjudicats són els ajuntaments...

És evident que els municipis són qui pateixen més l’infrafinançament general. Tots i totes volem pressupostos, però insisteixo que hi ha un mal endèmic i estructural que faltarà a qualsevol partit que es posi el capdavant del govern de la Generalitat: els recursos no arriben per fer front als serveis més bàsics i això és el que provoca malestar a la gent i això és el que porta la frustració i la temptació de votar aquells partits que el que ens volen dir és que no hi ha futur. I jo crec en la política i crec en el poder de la política per generar benestar i per blindar l’estat del benestar, però es necessiten recursos, i sense els recursos d’un finançament singular, em sap greu dir-ho, però Catalunya no té futur.

Toca parlar de Figueres. L’exalcaldessa Agnès Lladó és la portaveu del grup municipal i l’entesa amb l’executiva local, renovada fa un any, ha estat inexistent.

D’entrada, un agraïment cap a l’Agnès Lladó, una dona que va fer el pas per ser alcaldessa. Gràcies a ella es van poder fer coses bones per als figuerencs i figuerenques. Crec que va deixar un bon llegat a Figueres. Ara és veritat que estem en una nova etapa. Crec que el partit té clar que la prioritat són els resultats del 2027 i que, per tant, toca unitat, toca cohesió i estic convençuda que presentarem un projecte amb el que es mereix Figueres, amb cara i ulls, i capaç d’obtenir uns grans resultats. Aquest és l’objectiu per a nosaltres.

Votar és sempre perillós, sobretot si hi ha risc d’empat o quasi empat i no hi ha prevista segona volta. A les primàries de Girona n’hem tingut un bon exemple.

Marc Puigtió és el candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Girona. Ha fet una cosa que crec que és molt interessant, que és demostrar que les nostres candidatures, les d’Esquerra Republicana, tenen capacitat i voluntat per obrir-se. Nosaltres no demanem carnets de puresa per pertànyer a Esquerra i estic convençuda també que podrà fer un gran resultat amb les sigles d’ERC.

I en el cas de Barcelona, no tem que la militància vegi un intervencionisme de la direcció a l’hora d’interpretar els resultats i els moviments de l’executiva?

No, no... No ho veig així.

Amb l’Amnistia pendent i la justícia fent política, segons les denúncies que se senten de Madrid estant, el clima està mogut...

És que algú es va pensar que això només afectava independentistes? És evident que estem veient la politització de la justícia a tots els nivells. Un Estat que no va fer la seva transició de manera modèlica, com tant bé ens vam voler vendre la nostra generació, i que amb el pretext o l’objectiu de la unitat d’Espanya, són capaços de carregar-se la democràcia... Per això avui tenim encara líders inhabilitats, també moltes altres persones represaliades a qui no se’ls ha aplicat l’Amnistia. Ara bé, jo crec que les últimes sentències ens donen la raó: l’Amnistia és constitucional i estic convençuda que Oriol Junqueras es podrà presentar a les properes eleccions catalanes.

"Sóc conscient que els governs que han estat a la capital del país, a Barcelona, han donat l’esquena a aquest repte nacional que és l’emergència lingüística"

Com a filòloga, el fet que el català estigui en perill, quin grau de preocupació li genera?

Molta preocupació, i també perquè sóc conscient que els governs que han estat a la capital del país, a Barcelona, han donat l’esquena a aquest repte nacional que és l’emergència lingüística. En aquest sentit, jo soc poc ploramiques i molt conscient de la problemàtica. Ens hem posat a treballar i jo crec que hi ha una generació d’humoristes, de creadors i creadores de contingut que ens demostren que es poden crear noves identitats culturals amb el català com a llengua natural i normal. I el que hem de fer des de les institucions, és acompanyar tota aquesta nova fornada, per exemple. Els mitjans de comunicació i l’entorn digital són clau per avançar en el moment de l’ús social del català. Llengua, joves i entorn digital és un sector estratègic del segle XXI per al català, de la mateixa manera que per la meva generació ho va ser el Club Super3.

Subscriu-te per seguir llegint