Ksameu a Figueres treballa al límit per no deixar cap jove enrere: “No tenim més espai ni diners per pagar més educadors”

A Figueres, cada tarda, el Ksameu es converteix en un refugi per a més d’un centenar de joves en situació de vulnerabilitat. Hi troben suport educatiu, referents adults, espais per créixer i per ser escoltats.

El dia a dia del centre és una aposta per l’acompanyament integral, des de la infància fins a l’adolescència passant per tot el nucli familiar. Per la seva trajectòria, Ksameu s’ha convertit en un pilar a Figueres pel que fa a l’atenció socioeducativa de joves i infants, i recentment ha obert un Espai de Criança per a nens de 0 a 3 anys, ampliant així el seu abast a les famílies.

Al límit de la seva capacitat

Tot i això, el centre treballa al límit de la seva capacitat en un moment en què la demanda continua sent creixent. L’entitat reclama més suport institucional per poder mantenir i ampliar el servei, l’únic d’aquest tipus que s’ofereix a la ciutat. "No tenim més lloc ni tampoc més educadors, no els podem pagar", alerta Maria Solés, directora de Ksameu, gestionat per la Fundació Sant Vicenç de Paül.

Ksameu va néixer fa divuit anys com un projecte impulsat per la Fundació per donar resposta a una necessitat clara: l’atenció socioeducativa dels adolescents de Figueres en situació de vulnerabilitat. Amb el temps, el projecte ha crescut i s’ha consolidat com un referent, i ha esdevingut el centre obert per a joves més gran de Catalunya, destaca Solés, i l’únic de la ciutat. Avui acompanya més de 130 nois i noies d’entre 12 i 18 anys, oferint-los suport escolar, espais de relació, tutories personalitzades i activitats per fomentar el seu benestar i desenvolupament personal.

Paral·lelament a Ksameu, la fundació gestiona també Atrapasomnis, el servei d’intervenció socioeducativa destinat a infants de primària. Va començar el 2019 amb 30 places i, davant l’augment de la demanda i la manca d’alternatives, ha crescut fins a atendre actualment 110 nens i nenes. Mirada àmplia de la pobresa La filosofia del centre posa l’accent en una visió àmplia de la pobresa. "La vulnerabilitat té moltes cares", assenyalen des de la direcció.

Pobresa cultural, educativa i social

Més enllà dels ingressos econòmics, hi ha també pobresa cultural, educativa i social. Atendre aquestes realitats implica acompanyar infants i joves, però també les seves famílies, a través d’activitats com tallers, espais de criança o campanyes de salut bucodental. "Amb els anys hem entès que, si volem fer un treball realment transformador, cal abordar el nucli familiar". En aquesta línia, Solés destaca amb satisfacció l’obertura recent de l’Espai de Criança a Ksameu. Coordinadors del programa Caixa Proinfància a Figueres, des del 2016, han estat pioners a posar en marxa aquest nou recurs adreçat a infants de 0 a 3 anys, en el marc del mateix projecte. Gràcies a aquest nou espai, el suport a famílies ha passat de 50 a 75 actualment.

El centre celebra poder acompanyar, per primer cop, nadons d’aquesta franja d’edat i les seves famílies. L’equip en destaca el valor com a fita significativa: funciona des de fa poques setmanes amb tres grups diferenciats per edat. "És un espai per compartir, crear vincles i aprendre junts". Si mirem enrere la creació d’una "escola de pàrvuls gratuïta" va ser la primera acció de la Fundació Sant Vicenç de Paül de Figueres l’any 1897. Més de 125 anys després es manté la voluntat amb la qual es va crear la Fundació, la finalitat d’atendre les persones més necessitades, especialment els menors i les dones. Tot i la gran tasca que realitzen, des de Ksameu alerten que "els recursos actuals no permeten arribar a tots els menors que ho necessiten".

Coordinadors del programa Caixa Proinfància a Figueres, des del 2016, han estat pioners a posar en marxa aquest nou recurs adreçat a infants de 0 a 3 anys

Manca de finançament

Segons dades del centre, cada any atenen més de 300 infants i joves, dels quals aproximadament 130 són adolescents. "Tot i que l’Ajuntament de Figueres té identificats més de 100 menors en seguiment per part de Serveis Socials, només uns 60 estan formalment derivats al Ksameu. Aquesta derivació està lligada al finançament, i probablement hauríem de rebre el doble de recursos". Aquesta descompensació preocupa el centre, ja que el finançament actual no cobreix la demanda, deixant desenes de casos sense suport econòmic. "Estem atenent molts més joves perquè no els podem deixar fora".

La diferència entre el cost real del servei i el que es rep també és notable: el centre valora cada plaça anual en 2.300 euros, per als infants de primària, mentre que les famílies aporten una quota de 170 euros anuals. En el cas dels joves, s’estima que la plaça té un cost de 2.500 i les famílies aporten 220 euros. "Oferim servei cada dia, de dilluns a dijous, i els divendres fem activitats especials", recalquen des de l’equip.

de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència estableix que "ciutats com Figueres haurien de disposar d’un nombre més ampli de places d’atenció socioeducativa per a infants i joves en situació de vulnerabilitat i disposar de més centres oberts a la ciutat". Per això, reclamen que l’Ajuntament assumeixi un compromís més gran, sobretot ara que el centre està acreditat per la Generalitat per oferir aquest servei i que la demanda no para de créixer. "Estem en negociacions per aconseguir més suport municipal davant la urgència de la situació actual".

Segons la memòria de l’any passat, 67 adolescents i joves i 21 infants estan en llista d’espera. Davant l’alt risc d’exclusió social que pateix la ciutat, i com a novetat aquest any, Ksameu ha reorganitzat el servei per donar resposta a joves amb dificultats greus d’aprenentatge. "Tenim nois i noies de primer o segon d’ESO amb nivell de segon de primària", alerta. Amb acords amb els instituts, ofereixen aules d’aprenentatge reduïdes (5-6 alumnes), per a una vintena en total, "per ensenyar-los català i matemàtiques el que no van poder aprendre, cosa que ha significat reduir el nombre de places dels joves". També el projecte Atura’t, continua atenent els joves expulsats dels instituts.

Casos d’èxit i reconeixement

Tot i les dificultats i els recursos limitats, la directora es mostra orgullosa del camí recorregut. "Tenim molts casos d’èxit i motius per sentir-nos satisfets. La resposta de les famílies i dels mateixos joves i el reconeixement cap a la nostra tasca ens fa sentir orgullosos". Assegura que l’experiència acumulada durant gairebé dues dècades els ha dotat d’un model sòlid i efectiu: "Sabem com acompanyar els joves, tenim una expertesa i ens funciona". Això els dona força per continuar, malgrat els obstacles.