Comiat a Martí Duran, ànima de Can Costa del Pont del Príncep i aficionat blanc-i-blau

Martí Duran Grabuleda ens ha deixat a l'edat de 79 anys. En Martí de Can Costa del Pont del Príncep era tota una institució en diferents fronts. Casat amb Enriqueta Giralt Badosa, havia deixat la gestió de l'establiment familiar en mans dels seus fills, Dani, Laura i Xavi. El restaurant és, des de fa anys, un dels establiments gastronòmics de referència a l'Alt Empordà, tant per la seva cuina tradicional com pel fet de ser lloc de trobada diària de viatjants, comercials, colles d'amics i clients habituals. A més de dedicar-se al món de l'hostaleria, Martí Duran també va gestionar durant anys l'empresa Espectacles Olímpic, dedicada a la promoció musical i esdeveniments festius de tota mena.

"Sempre procuro ser per tot arreu i em refio de la paraula de la gent quan pactem alguna cosa. A l'Empordà sempre hem fet les coses així, tot i que els temps han canviat molt i les contractacions s'han de fer amb tots els formalismes possibles", explicava anys enrere. Sobre la gastronomia, tenia clar que "la qualitat del producte és bàsica, no pots enganyar el client fent pagar car una cosa que no ho val". Per això l'èxit de casa seva s'ha basat en una fórmula de servei de proximitat i confiança en l'equip de cuina i el servei de taula, amb els fills al capdavant.

Can Costa ha participat activament en nombroses activitats del sector, sent un fidel col·laborador de la Mostra Gastronòmica del Conill de Vilafant, entre altres.

Gran relacions públiques

Martí Duran era un gran relacions públiques, d'aquells que coneixen a tothom i saben els noms i els oficis de la gent que entrava en el seu establiment. Un restaurant a peu de carretera que també ofereix plats per emportar, sobretot paelles amb arrossos i fideuades molt sol·licitades i amb una carta generosa: "Hi ha d'haver de tot i per a tots els gustos, amb mesura", explicava en Martí.

Amb cara riallera de galtes rosades, els seus colors preferits eren la combinació del blanc i el blau, símbol dels dos equips de futbol que portava al seu cor: El Reial Club Esportiu Espanyol i la Unió Esportiva Figueres. Com a periquito, va ser l'amfitrió de nombroses expedicions espanyolistes que havien fet aturada en el local per a dinar o sopar. També va ser el primer president de la Penya Amics d'en Toni, fundada el 1996, dedicada al porter internacional Toni Jiménez Sistach, exjugador del Figueres i de l'Espanyol. Així i tot, sempre ha conreat una gran amistat amb amics de cor blaugrana, com Quim Torrent i Quim Sala, i es va relacionar amb esportistes coneguts i reconeguts.

L'amor per la Unió va ser, també, una constant de la seva vida, fins al punt que, en l'actualitat ostentava el carnet de soci número 19 de l'entitat figuerenca fundada el 1919.

Viatge a Hollywood

La seva vida va estar carregada d'anècdotes, la més internacional de les quals la va viure al costat de la seva família, en un viatge inoblidable a Hollywood, el 1993. Es tractava d'una promoció de Freixenet vinculada al rodatge del seu anunci nadalenc, que aquell any tenia com a protagonista a l'actriu Kim Basinger, mite eròtic d'aquella època.

Mentre durava l'anunci, Kim Basinger cantava la famosa cançó As Time Goes By (El temps passarà), que tocava Sam a la celebèrrima pel·lícula Casablanca, que van protagonitzar Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. Basinger en persona canta aquest tema, sota l'atenta mirada d'uns suposats convidats asseguts en unes taules que l'envolten, mentre el nen de la marca, amb barretina i samarreta vermella, il·luminava l'escenari des del darrere. La protagonista, entre d'altres, de la pel·lícula Nueve semanas y media, entonava la cançó amb els seus llavis ardents i alguna arruga dissimulada pel maquillatge.

De tornada del viatge a Los Angeles, Martí Duran va confessar a qui escriu, en un reportatge publicat a l’EMPORDÀ, que "les cames de la Basinguer que surten a l'anunci no són les seves, són les d'una noia que li feia de doble i que va rodar totes les escenes menys la de la cançó".

Martí Duran Grabuleda va ser acomiadat el passat dijous, 20 de novembre, a la sala de cerimònies del tanatori de la Funerària Vicens i fou enterrat, posteriorment, en el cementiri de Llers, municipi en el qual residia.