Jordi Puig, alcalde de Lladó: “El perill no són les renovables, sinó l'especulació verda que no s'atura”

El fotògraf Jordi Puig i Castellano (Cerdanyola del Vallès, 1963), fins llavors regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lladó, va ser nomenat nou alcalde (ERC), el mes de juliol de l’any passat, substituint en el càrrec Joaquim Tremoleda, ara regidor.

S’imaginava quan va arribar a Lladó, fa uns 35 anys, que ara seria al capdavant de l’Ajuntament?

No, no m’havia passat mai pel cap. Però sí que puc dir que, sempre, he tingut una gran vinculació amb el poble. Ben aviat em vaig implicar en el naixement de la Fira del Formatge i del festival Electrolladó. He participat amb la comissió de festes i d’altres iniciatives culturals. Crec molt en la força del col·lectiu i aposto pel treball per a la comunitat i és per això que vaig fer el pas al govern.

Va entrar al consistori com a regidor de Cultura fins a substituir, l’any passat, el llavors alcalde Joaquim Tremoleda. Què ha passat en aquests setze mesos que porta en el càrrec?

Ha estat un traspàs plàcid, perquè ja ens havíem presentat tots dos junts a les darreres eleccions i veníem d’un projecte comú els quatre anys anteriors. Amb en Quim, continuem fent tàndem i coincidim plegats els divendres a l’ajuntament. L’equip de govern el formen sis persones magnífiques -a més dels voluntaris-, en qui tinc tota la confiança. En aquests setze mesos, s’han completat els projectes iniciats, com ara la rehabilitació de l’església de Sant Feliu, el suport a la programació cultural del Teatre Sindicat o la reforma integral de la plaça Major. I s’han engegat iniciatives noves, com la millora de la canalització dins del poble per minimitzar i controlar les pèrdues d’aigua, s’han condicionat les dues sales Sant Joan com a refugi climàtic i un espai per als joves, entre altres.

Què ha sigut el més negatiu, però?

El més complicat, que no més negatiu, és conciliar la meva feina amb l’ajuntament. Tenia com expectativa reservar els divendres a la feina del poble, perquè no tinc dedicació exclusiva i soc autònom. La veritat, però, és que gairebé cada dia hi dedico hores.

Ja han anat a cal notari per signar la compra de la fàbrica de guants de làtex...

Sí, ara ja és una realitat. L’antiga fàbrica ja és propietat del poble, després d’un procés de negociació molt llarg. Són uns 3.000 m² d’edificació dins d’una parcel·la de 10.000 m². N’hem pagat 267.000 euros. Crec que és una inversió molt estratègica per al futur del poble.

Què ha de permetre això?

Ha de permetre recuperar aquests espais per a generar llocs de treball per a la gent del poble i voltants. La voluntat és fer-ho en col·laboració amb empreses del territori, iniciatives que hi portin el seu taller, i que Lladó no esdevingui un poble dormitori. Així mateix, la rehabilitació d’aquesta nau i mitja, actualment abandonades, milloraran significativament la imatge d’arribada al municipi. A més a més, la gran superfície de teulada ens ofereix l’oportunitat de generar energia solar. Finalment, també, afecta dins l’àmbit urbanístic, perquè la compra inclou uns terrenys limítrofs amb el cementiri on es podrà dur a terme un projecte d’habitatges, sigui social o d’altra naturalesa. El primer pas serà traslladar la brigada municipal, que té la seva seu a l’església de Sant Feliu, i això permetrà recuperar per a la gent aquest espai tan emblemàtic.

El Govern de la Generalitat ha convocat un nou Pla Únic d’Obres i Serveis. On destinaran els diners?

Desencallem un tema ja iniciat, com és el dels lavabos públics, una part dels quals finançats per la Diputació. L’any vinent asfaltarem uns quants carrers i el 2027 farem la reforma integral del carrer Besalú, una de les vies troncals del poble.

"El problema de l'aigua a Lladó és latent, perquè prové d'una font que s'esgota fàcilment en episodis de sequera"

La promoció turística de Lladó funciona bé?

Lladó ha apostat per la cultura. Aquests darrers anys, està destacant per la seva programació entorn del Teatre Sindicat i altres iniciatives del municipi, com la Fira del Formatge, etcètera. Recentment, hem inaugurat el Camí del Manol amb els municipis que es troben entre Vilafant i Lladó. És un projecte il·lusionant pensat per al turisme familiar i per als residents.

Mesos enrere lluitaven amb Navata per evitar que les energies renovables els generessin problemes. Continua aquest perill?

El perill no és de les energies renovables sinó de l’especulació verda contínua. En aquest temps, s’ha produït un fenomen nou en relació amb les mobilitzacions històriques en defensa del territori i és la suma dels ajuntaments en aquesta lluita i la coordinació entre ells. Les antigues rivalitats entre pobles han desaparegut. Cabanelles, Navata i Lladó fan front comú en aquest i altres camps.

Tenen bona col·laboració dins de la "Garrotxa d’Empordà"?

El cas del Camí de Manol n’és un bon exemple. Unir-nos ens dona força. Quan els tres alcaldes hem visitat el Departament de Territori a Barcelona, l’efecte no és el mateix que quan hi va un sol alcalde per arreglar un tema particular. Crec molt en aquesta manera de treballar.

Pateixen per l’aigua encara?

El problema de l’aigua a Lladó és latent, perquè prové d’una font que s’esgota fàcilment en episodis de sequera. El que hem fet els darrers deu anys és millorar tota la canalització des d’origen i fins al poble. Estem optimitzant el sistema per afrontar nous períodes de sequera.