Víctimes de violència masclista a l'Empordà porten a escena la seva veritat: “Emocionalment he crescut vint anys”

En un món on la violència masclista molt sovint queda oculta, l’obra Ara jo!, emergeix com un espai de veritat i guariment. En un assaig recent, setze dones sobre l’escenari preparen algunes de les escenes on visibilitzen el seu dolor, comparteixen la seva història, fins ara invisible, entre elles mentre imaginen com serà el seu imminent debut, primer al teatre de Roses, aquest dissabte 22 de novembre i l’endemà, el dia 23 a la Cate de Figueres. També es podrà veure a L'Escala i Castelló d'Empúries el 29 i 30 respectivament.

Ara Jo! és una proposta escènica creada per Enraona Teatre, companyia presidida per Joan Lluís Bozzo i dirigida per Mariona Bosch i Beti Espanyol, on setze dones supervivents de violència masclista trenquen el silenci i pugen a l'escenari per explicar la seva veritat. L'obra exposa les diverses formes de violència masclista —física, psicològica, econòmica, sexual i institucional— amb un llenguatge directe, poètic i profundament humà.

Afrontar-se al públic

Totes les dones, amb valentia i empoderament han treballat el seu dolor per ser capaces d’afrontar-se al públic. Una d’elles, Laura Cortés, de 34 anys, ha decidit fer el pas valent de compartir la seva vivència a través de la representació d’aquesta obra que promet transformar-li la seva vida per sempre, pensa. Laura, que fa teràpia al SIE (Servei d'Intervenció Especialitzada de la Generalitat de Catalunya per a dones que han patit violència masclista) de Figueres, afirma haver arribat fins aquí sense saber ben bé què l’esperava. "Ha estat una teràpia que no hauria imaginat tenir mai", confessa.

Un repte alliberador

Després d’un procés intens, la Laura reconeix que encara li costa posar paraules al que ha viscut. "Sé el que sento, però no ho puc descriure encara. Ha estat una teràpia forta, però molt positiva". Emocionalment, "he crescut uns vint anys". Amb tots els problemes emocionals que arrossegava, ha trobat en aquest grup un suport inestimable. "Estic en un punt emocional al qual no hauria arribat mai, sense a aquest grup. Això ha estat com portar la teràpia a un altre nivell; no només parlar, sinó també actuar.". Escenificar el que ha viscut ha estat un repte, però per a ella, l’experiència de representar la seva història davant del públic pot ser alliberadora. "Mentre assajo, estic en un altre mode. Després, quan penso en el que he fet, m’adono que m’ha ajudat molt" .

La Laura se sent afortunada d’haver tingut aquesta oportunitat. "Dono gràcies a la vida per poder haver viscut això. Sempre ho havia volgut fer, però pensava que mai em passaria. Quan vaig saber que hi havia aquest grup, em vaig apuntar de seguida." Malgrat els problemes per formar part d’aquesta experiència que ha hagut de superar en el seu dia a dia, ha trobat la manera de ser-hi cada setmana i participar. "Sabia que això m’ajudaria. És el primer que he fet per mi des de fa molts anys. Crec que és el primer que he fet mai per mi" confessa.

Força i resiliència

La història de Laura Cortés és un testimoni de la força i la resiliència de les dones que han patit violència masclista. A través de l’escenari, aquestes dones no només comparteixen el seu dolor, sinó que també es reconstrueixen i empoderen. En el cas de l’Eva, una altra de les participants, remarca com totes elles "han viscut moltes emocions i revelacions, amb nombroses dones que ens han compartit històries duríssimes. És un projecte molt bonic que ens ha unit immensament".

Un aprenentatge i creixement

L’Eva relata com "la idea d’aquest projecte va sorgir de mi, a partir d’uns escrits que vaig fer. Gràcies al SIE i al Consell Comarcal, vam arribar a la companyia Enraona Teatre, dirigida per Mariona Bosch i Joan Lluís Bozzo. Posteriorment, es va unir a nosaltres Beti Espanyol. Quan vam decidir fer una obra de teatre, pensàvem que tindríem un guió i que seria un procés diferent del que hem viscut durant aquests nou mesos de treball".

Per a l’Eva, estat un aprenentatge i un creixement personal molt gran. "No ho veig com una teràpia; no ho he viscut d’aquesta manera. Per a mi, ha estat com trencar la rutina i viure una experiència diferent". Des del 18 de març fins a la data de l’estrena, hauran passat nou mesos. "Tot aquest procés m’ha ajudat a treballar la vergonya. Trencar aquesta vergonya amb elles ha estat un pas molt important per a mi.

Cadascuna té vivències diferents i ho ha viscut de manera única". La Laura comparteix la seva il·lusió pel dia de la funció. "Estic molt emocionada que arribi el dia. No estic nerviosa, sinó que espero amb ànsies veure com això em transformarà davant de tothom". L’Eva sent encara pudor. "A diferència de la meva companya, jo tinc molts nervis, perquè des del principi, i elles ho saben, ha estat un hàndicap per a mi exposar-me. Fer-ho davant d’elles ja és un procés difícil, i fer-ho davant del públic és un repte que encara estem treballant. Amb elles he trencat molts tabús i he fet moltes coses que mai hauria imaginat fer".

Aquest projecte va néixer al Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb la col·laboració dels serveis SIAD (Servei d'informació i Atenció a les Dones) i SIE (Servei d'Intervenció Especialitzada de la Generalitat de Catalunya per a dones que han patit violència masclista), i s'ha convertit en una experiència teatral i terapèutica que ha inspirat altres territoris a replicar el format.

La representació de l'obra culmina amb un col·loqui obert amb el públic, moderat per professionals de la psicologia i l'acompanyament social, on la paraula esdevé eina de curació i consciència.