El dur testimoni d'una interventora de Rodalies: “Que em diguin 'filla de puta' és el pa de cada dia”

"Que em diguin 'filla de puta' és el pa de cada dia. He acabat normalitzant situacions que no haurien de ser normals". Qui així s’expressa és la interventora de trens de Rodalies Antònia Palomares —nom fictici; la testimoni prefereix preservar l’anonimat—. Palomares només fa un any i mig que treballa com a revisora a Figueres, però tot i que el període de temps és relativament curt, ha estat suficient per haver viscut tota mena d’episodis violents, com escopinades, insults, amenaces i, fins i tot, agressions físiques. Un dia, per exemple, un passatger li va donar un cop i la va increpar violentament. "Eren dos homes. Vaig aguantar, però després em vaig tancar a la cabina a plorar", recorda amb tristesa. "Si truques als Mossos, triguen hores", lamenta.

El seu testimoni pot semblar extrem, però, malauradament, no ho és. Lluny de ser un cas aïllat és l'exemple d'una realitat persistent a Catalunya: la xarxa de Rodalies pateix una escalada constant d'actes vandàlics que posen en risc la infraestructura, el servei ferroviari i, sobretot, la seguretat dels usuaris i treballadors. En aquest sentit, Catalunya concentra més del 50% de les incidències per vandalisme de tot l'Estat.

Però més enllà de les xifres, els fets parlen per si sols. La inseguretat constant a la línia R11 que denuncia Palomares n'és una mostra clara. "Entre Figueres i Portbou no hi ha controls ni vigilància; la gent puja sense bitllet i nosaltres som l'únic filtre", afirma.

"Aquí costa cobrir places"

A més, Palomares remarca que la manca de personal agreuja la situació: "Aquí costa cobrir places. Has de ser molt forta per aguantar. Et sents completament sola". Per això, reclama més seguretat i reconeixement. "El que aquí vivim, en altres llocs d'Espanya, no passa", afirma contundent.

En aquest sentit, relata situacions límit, com passatgers que activen l'alarma d'emergència perquè el tren no para on volen o que trenquen vidres amb un martell. A més, també destaca que quan fa l'últim torn, el de les 23.30 hores, "ja ni surto a demanar bitllets. La por és constant".

Així mateix, Palomares lamenta que, mentre tot funcioni aparentment bé, "ningú pensa en el personal que hi ha dins. Els que gestionen prenen decisions des d'un despatx".

Per tot això, la interventora de Figueres reivindica més seguretat, especialment a les nits. "Ni nosaltres ni els viatgers hauríem d'estar exposats a això", conclou.