"Demanem solucions reals per protegir el personal i els viatgers de Rodalies"

Catalunya concentra una proporció alarmant d'incidències en el servei de trens, especialment en actes vandàlics i delictes contra el personal. La manca d'inversió sostinguda en infraestructures i seguretat ha deteriorat el servei, creant un entorn de sensació d'impunitat que afavoreix comportaments incívics. Per abordar aquesta situació, calen mesures urgents i estructurals que van més enllà de les solucions puntuals, denuncia Xavier Rivada, responsable de l’Àrea internadel Sector Ferroviari de FeSMCUGT Catalunya.

Quines mesures creu que serien efectives per reduir les incidències al servei de Renfe a Catalunya?

El servei de Rodalies es troba en una situació complicada. Les incidències són constants i el problema no només es limita als trens, sinó també a les vies i al seu manteniment. La manca d’inversió sostinguda durant anys ha deteriorat greument el servei i aquest dèficit no es pot corregir en dos dies. És cert que ara s’estan fent esforços, però la comparativa de les incidències amb la resta de l’Estat mostra una desproporció alarmant. Cal una inversió urgent en seguretat personal i en qualitat del servei. La manca de personal d’intervenció als trens ha normalitzat viatjar sense bitllet, generant una sensació d’impunitat que, de retruc, afavoreix els comportaments incívics. Segons dades del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, gairebé el 60% del delictes contra persones treballadores de tot l’Estat es produeixen a Catalunya. Si no es reforça la presència d’interventors, la seguretat privada i les campanyes dissuasives, el problema continuarà. Tampoc hi ha prou sistemes de videovigilància per dissuadir comportaments incívics i la resposta policial continua sent poc àgil. Massa sovint ens veiem obligats a demanar al maquinista que reprengui la marxa del tren, malgrat haver-ne sol·licitat la seva detenció davant de comportaments incívics, agressions o altres situacions de risc, perquè la policia no arriba amb la rapidesa que la situació requeriria. Sense recursos, no es pot exigir un servei millor. Tot i això, cal recordar que moltes incidències no són responsabilitat directa de Renfe i que l’operador facilita la informació dels motius per garantir transparència i permetre que els usuaris comprenguin que, en molts casos, les incidències deriven de causes externes al servei.

Què proposeu per recuperar la condició d'agent de l'autoritat per al personal d'intervenció i millorar la seva seguretat?

Fins fa uns anys, el personal d’intervenció tenia la consideració d’agent de l’autoritat, fet que els proporcionava una protecció legal reforçada similar a la que tenen els cossos policials en casos d’agressions. La pèrdua d’aquesta condició ha comportat que moltes d’aquestes agressions quedin impunes. Tot i que la llei ferroviària catalana reconeixia aquesta figura, un òrgan judicial (la Secció Novena de la Audiència Provincial de Barcelona) en va qüestionar la seva legalitat i el Tribunal Constitucional la va anul·lar. Ara, totes les seccions sindicals d’UGT de les empreses ferroviàries hem aprofitat l’anunci de la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que està impulsant una nova llei ferroviària (prevista per al 2027) perquè aquesta torni a garantir la protecció jurídica del personal ferroviari i contempli sancions reals contra les agressions i els actes vandàlics. Continuem treballant per trobar fórmules que garanteixin la seva seguretat, perquè no es tracta d’una situació puntual, sinó d’un problema que afecta tot l’àmbit ferroviari català.Cal reforçar el suport de seguretat al personal d’intervenció, com ja fan altres operadors ferroviaris, que disposen d’acompanyament, càmeres i altres sistemes de protecció, així com del correcte tancament perimetral de les estacions. A Rodalies, en canvi, moltes estacions funcionen amb sortida lliure i sense personal, un factor que facilita encara més les conductes inadequades.

Un altre aspecte és la manca de personal.

La situació de plantilla és alarmant i s'està reduint a la mínima expressió. En el darrer concurs de mobilitat, l’empresa reconeix un dèficit d’uns 50 interventors a l’àmbit de Catalunya, però per a la UGT aquestes xifres estàn molt lluny de la necessitat real del servei perquè no té en compte que, per garantir unes mínimes condicions d’ordre, seguretat i funcionalitat, entenem que caldria disposar d’un interventor a cada tren en circulació. Un altre exemple son les més de 100 estacions de Rodalies, on no arriba a 30 les que tenen personal propi de Renfe. A la província de Girona, per exemple, estacions com la pròpia Girona o Figueres, nuclis urbans amb una població molt significativa, funcionen únicament amb personal extern. Això repercuteix directament en la qualitat del servei al no disposar de recursos propis per atendre amb eficàcia les incidències o necessitats operatives que puguin sorgir. A Renfe saben perfectament els trajectes i horaris on es concentren els problemes, especialment durant els caps de setmana, per que així els hi ho informem els treballadors. Quan és produeix alguna agressió greu, es cert que es fa alguna campanya de sensibilització, però són mesures puntuals que no aborden el problema estructural. Des dels diferents comitès ho denunciem constantment, però la resposta habitual és que “no hi ha pressupost”.

Quines són les demandes?

Des de la UGT reclamem increment de personal, més inversió, millores en el servei i mesures reals de seguretat. Són demandes que reiterem perquè els treballadors pateixen aquesta situació cada dia, igual que els usuaris. La falta d’inversió afecta tot el sistema de Rodalies: Renfe opera els trens, però l’estat de la infraestructura no depèn d’ella, si no de l’Adif, i fa anys que aquesta no rep el manteniment necessari. Amb més viatgers que mai, la capacitat i la seguretat queden compromeses. A nivell laboral, la realitat és que Rodalies ha deixat de ser atractiva per als treballadors de l’empresa; molts renuncien a traslladar-se a places destinades a Catalunya i això fa que moltes de les vacants existents quedin sense cobrir a causa d’un entorn laboral percebut com a especialment exigent, marcat per episodis d’inseguretat, vandalisme i amb manca de mesures de protecció suficients. L’interventor és una figura imprescindible al tren. No només controla títols de viatge: garanteix la seguretat, el bon ordre, l’assistència als viatgers i la coordinació amb els Centres de Gestió davant qualsevol incidència. També està format per donar suport operatiu al maquinista. Sense personal d’intervenció, no hi ha un servei segur ni de qualitat. Els usuaris estan cansats del servei que ofereix Rodalies, i amb raó, però darrere del mal servei hi ha persones treballadores que també pateixen les conseqüències d’anys d'abandonament i de decisions polítiques que no han prioritzat el transport públic.