Agafar el tren a l'Empordà, sinònim de retards i incivisme: "Tenim punts negres que són focus de conflicte i inseguretat"

La xarxa de Rodalies de Catalunya pateix una escalada constant d'actes vandàlics que posen en risc la infraestructura, el servei ferroviari i, sobretot, la seguretat dels usuaris i treballadors. Catalunya concentra més del 50% de les incidències per vandalisme de tot l'Estat. Carmen Montenegro, responsable d'UGT del col·lectiu de comercials i interventors de Renfe, descriu una situació límit: "A la línia R11, la més conflictiva que connecta Barcelona amb Portbou, patim agressions verbals i físiques gairebé diàriament".

"Hem de fer de policies sense ser-ho"

Explica que va haver de recórrer al suport psicològic de l'empresa després d'un episodi violent, i assegura que la seva zona és la que rep més alertes per estrès laboral. "El sentiment d'inseguretat és constant: viatgers sota els efectes de l'alcohol o drogues, robatoris, baralles i, fins i tot, persones amb armes blanques. Hem de fer de policies sense ser-ho. Cal més presència policial i recuperar la consideració d'agent de l'autoritat per protegir treballadors i passatgers", assenyala. Montenegro, interventora amb anys d'experiència, també denuncia desigualtats i manca de suport: "Pel fet de ser dona, alguns viatgers ni et miren, ni et parlen. A vegades ha de sortir el maquinista per ajudar-me". Assegura que la problemàtica és generalitzada a tot Catalunya: "Faig l'R11, R12, R15 i R16, treballo a totes les línies. Als serveis Regionals, hi ha menys interventors, i això redueix els conflictes visibles".

Manca d'inversió en seguretat

La manca d'inversió en seguretat també té conseqüències greus. "Ni el personal de seguretat vol venir a treballar a Catalunya. Coneixen la situació i, amb sous que no arriben als 1.400 euros, no compensa", lamenta. Segons dades oficials del Ministeri de Transports, Renfe i Adif (2019–2024), Catalunya concentra el 52,1% de totes les incidències de seguretat ferroviària a Espanya. La província de Barcelona lidera amb 3.621, seguida de Tarragona i Girona. Pel que fa als delictes contra les persones, el 58,2% (4.417) també es produeixen a Catalunya.

"Els caps de setmana, especialment dissabtes a la tarda, la situació es descontrola: la gent entra bevent, fumant i sense respectar les normes"

A més, Girona és la quarta província amb més apedregades a trens (54 casos), només superada per Sevilla, Biscaia i Barcelona. Aquestes dades evidencien una situació crítica i continuada. La situació que descriu la Carmen Montenegro a la línia R11 no és un cas aïllat. Segons denuncia la FeSMC-UGT de Catalunya, "molts treballadors i treballadores del sector ferroviari viuen una realitat marcada per la inseguretat i la manca de protecció legal, especialment a Rodalies". Davant d'aquest escenari, el sindicat ha traslladat a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, una proposta concreta per incloure en la futura Llei ferroviària catalana. Segons ha explicat Xavier Rivada, responsable de l'Àrea interna del Sector Ferroviari de FeSMCUGT Catalunya, la iniciativa pretén recuperar la condició d'agent de l'autoritat per al personal ferroviari, així com establir mecanismes específics de protecció jurídica davant agressions i amenaces.

Recuperar la condició d'agent de seguretat

La proposta ha estat treballada conjuntament amb les seccions sindicals de Renfe, FGC, Metro de Barcelona, Trambaix i Trambesòs, i inclou tres punts clau. Primerament, reforçar el reconeixement jurídic del personal ferroviari d'acord amb les seves funcions i el seu paper clau en la mobilitat del país. En segon lloc, establir un règim específic de protecció legal davant agressions i amenaces i, en tercer, impulsar des de la Generalitat les modificacions legals estatals necessàries per recuperar el reconeixement penal com a col·lectiu especialment protegit.

UGT considera que aquesta reforma és una oportunitat per blindar els drets i la seguretat dels professionals del transport ferroviari, en un moment en què les agressions físiques i verbals augmenten. Víctor Rivada, responsable sindical d'UGT a Renfe a la província de Girona, també denuncia la inseguretat creixent a la xarxa de Rodalies, especialment a l'estiu.

A Figueres, per exemple, els controls se centren sovint en aspectes puntuals, però no aborden el problema estructural de seguretat a les estacions i dins dels combois. Alerta que "hi ha punts negres que esdevenen focus de conflicte, com Llançà, durant els mesos d'estiu. Cada dia ens trobem amb passatgers que pugen fumant, robatoris dins dels trens i baralles constants. Els caps de setmana, especialment dissabtes a la tarda, la situació es descontrola: la gent entra bevent, fumant i sense respectar les normes. Quan truquem a la policia, triguen massa i els viatgers acaben frustrats". Reconeix que, tot i que la presència de seguretat ajuda, sovint es troben sols davant del conflicte: "Psicològicament, cada dia et preguntes: 'Què em trobaré avui?'.També assenyala que la falta de puntualitat agreuja el malestar: "Els usuaris arriben enfadats, i cada vegada som tractats amb més menyspreu. La tensió creix i Renfe no posa els mitjans necessaris".

"Entre Figueres i Portbou, no hi ha controls ni vigilància; la gent puja sense bitllet, i nosaltres som l'únic filtre"

Finalment, adverteix del risc per a les treballadores: "L'empresa aposta per incorporar més dones, però s'acaben sentint desprotegides i és inacceptable". Amb un any i mig com a interventora a Figueres, Antònia Palomares (nom fictici) denuncia la inseguretat constant a la línia R11: "Entre Figueres i Portbou, no hi ha controls ni vigilància; la gent puja sense bitllet, i nosaltres som l'únic filtre". Explica que ha rebut escopinades, insults i amenaces: "Que em diguin 'filla de puta' és el pa de cada dia. He normalitzat situacions que no haurien de ser-ho". Un dia, un passatger li va donar un cop i la va increpar violentament. "Eren dos homes. Vaig aguantar, però després em vaig tancar a la cabina a plorar. Si truques als Mossos, triguen hores".

"A Figueres costa cobrir places"

La manca de personal agreuja la situació: "Aquí costa cobrir places. Has de ser molt forta per aguantar, però després em vaig tancar a la cabina a plorar. Si truques als Mossos, triguen hores". Et sents completament sola". Per això reclama més seguretat i reconeixement: "El que aquí vivim, a altres llocs d'Espanya no passa". Quan fa l'últim torn, el de les 23.30 hores, "ja ni surto a demanar bitllets. La por és constant". Relata situacions límit: passatgers que activen l'alarma d'emergència perquè el tren no para on volen, o trenquen vidres amb un martell. Lamenta que, mentre tot funcioni aparentment bé, "ningú pensa en el personal que hi ha dins. Els que gestionen prenen decisions des d'un despatx". Reivindica més seguretat, especialment a les nits: "Ni nosaltres ni els viatgers hauríem d'estar exposats a això", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint