Un canvi de propietat permetrà recuperar la Casa Rozes de Roses, monument nacional en perill

Roses té dos símbols patrimonials amb el distintiu de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) que han seguit camins diferents aquests darrers anys. Per un costat, el recinte emmurallat de la Ciutadella no para d’aportar noves dades sobre el seu passat, gràcies a les diferents campanyes d’excavació hi recerca que s’hi fan, a més de la restauració progressiva d’alguns dels seus sectors. Per l’altra, la Casa Rozes de la punta de l’Almadrava, dissenyada entre 1961 i 1962 per Josep Antoni Coderch de Sentmenat, és considerada un dels exemples més destacats de l’arquitectura racionalista de la segona meitat del segle XX, inclosa dins de l’anomenat Moviment Modern. Va ser declarada BCIN el 1993.

La trajectòria de la Casa Rozes ha estat marcada per l’abandonament dels darrers anys a causa de diverses problemàtiques de la família que n’era propietària. L’immoble va ser ocupat il·legalment en diverses ocasions i tant l’interior com l’exterior han sofert nombrosos actes vandàlics que han posat en perill la seva estructura original i han fet malbé diversos elements.

L’edifici va ser promogut pel matrimoni francès Rozes, tots dos metges de Perpinyà. La construcció la va materialitzar Donat Rabell seguint el projecte original de Josep Antoni Coderch. La finca ocupava aleshores 1.130 m² i el cost de la casa va ser de 863.000 pessetes.

Una construcció única

Coderch va crear una construcció única, en mòduls interconnectats que generaven una unitat arquitectònica. L’autor va explicar en el seu moment que la situació d’aquesta finca, a les portes del cap de Creus, requerien un tractament singular, respectuós amb el paisatge: "En aquest cas la configuració del terreny i el límit de la zona maritimoterrestre van determinar una solució de planta articulada a diferents nivells que ha estat després, sempre que era possible, una constant en el nostre sistema de projectar. Aquesta línia d’acció va ser facilitada posteriorment per la utilització d’estructures reticulars que trenquen amb la vella disposició de jàsseres i pilars alineats, obtenint per llibertat per alinear-me".

La declaració de BCIN de 1993 es va produir quan la Casa Rozes ja havia canviat de propietat, passant a mans de la família Ponsetí, antics titulars de l’Hotel Modern. Posteriorment, l’immoble va entrar en decadència fins al seu estat actual. La casualitat ha volgut que un altre matrimoni d’origen francès l’hagi comprada amb la intermediació de la immobiliària Procasa, els rètols de la qual són visibles a l’immoble.

Preocupació pel seu estat

Durant aquests darrers anys, veïns, entitats i l’Ajuntament de Roses s’havien preocupat per la degradació de la Casa Rozes. "Ens havíem mogut per buscar solucions i, fins i tot, s’ha plantejat la compra per part de l’Ajuntament", recorda l’actual regidora de Cultura i exresponsable d’Urbanisme, Sílvia Ripoll.

La realitat, avui, és una altra. Els nous propietaris han anat seguint tots els tràmits necessaris per a poder restaurar l’immoble, amb totes les connotacions que comporta la seva catalogació, amb la màxima protecció que té com a monument nacional. L’encàrrec és en mans de Collgorgot Arquitectes, l’equip liderat per Mise Coll i Pep Gorgot, professionals empordanesos de referència en el sector. Pep Gorgot admet que La feina que tenen al davant "ens fa molt respecte, perquè estem parlant d’una joia arquitectònica que s’ha de tractar amb molta cura, mantenint tots els seus elements originals, tal com els va dissenyar Josep Antoni Coderch".

Els tràmits han anat avançant, tant des del punt de vista municipal com del departament de Cultura, però encara estan pendents de resoldre’s en l’àmbit de Costes de l’Estat. L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, és optimista: "La recuperació de la Casa Rozes va per bon camí i és això és una gran notícia per al nostre municipi. Ens agradaria que els tràmits administratius fossin més ràpids, això sí". L’alcalde no amaga "el desig que totes les construccions que es van fer durant el boom turístic fossin com aquesta, és un exemple de respecte i integració en el paisatge. Per entendre-la i entendre el meu desig, s’ha de contextualitzar aquest projecte en el moment de l’urbanisme desbocat de l’època. Com que és única i molt estimada per tots els arquitectes, celebrem que la nova propietat la vulgui restaurar".

Pep Gorgot posa l’accent en la Casa Rozes com a "una obra d’art que no es pot explicar amb poques paraules. Va ser una genialitat de Coderch, una integració exemplar en el paisatge, amb jocs de llums que, l’anterior propietat va espatllar cobrint alguns dels patis interiors. Ho recuperarem tot seguint el projecte original".

Dana Palmada, delegada del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a l’Alt Empordà, considera que "la Casa Rozes és una de les obres mestres internacionals de l’arquitectura moderna, combina la tradició constructiva mediterrània, mantenint un gran respecte pel territori i en un solar excepcional. Per mi sempre ha estat una icona, ja des de petita em cridava l’atenció, una casa que s’adaptava a les rocalles de primera línia de mar, tenint la màxima cura i integració amb l’entorn. Quan vaig ser més gran i vaig ser coneixedora de l’obra de Coderch, vaig entendre que a part de tenir una obra mestra al costat de casa, tot responia a una manera de fer, profunda i honesta de l’arquitecte, que apostava per escoltar el lloc abans de projectar".

Palmada recorda que "des de la Demarcació de Girona del COAC hem organitzat diverses activitats per emfatitzar a la ciutadania el seu valor arquitectònic, que no quedés en l’oblit. El 2018 vam organitzar una taula rodona a l’Hotel Terraza amb Ferran Adrià, Fernando Amat, Celestino García, Xavier Monteys, José Antonio Donaire i Mar Pelach d’arquitecta moderadora. També vam fer una exposició de fotografies al carrer de Francesc Català Roca". "Després d’anys en venda, demanant un cost desorbitat, ara l’han comprat uns nous propietaris i, tinc l’esperança que la veurem aviat reformada, brillant amb la seva esplendor de nou", conclou.

Josep Antoni Coderch i el seu repòs etern a Espolla

Josep Antoni Coderch de Sentmenat va néixer a Barcelona el 1913. Era fill de l’enginyer en cap del Port i d’una mare que va exercir de mestra dels seus vuit fills. Coderch va tenir com a professor a Josep Maria Jujol, deixeble d’AntoniGaudí, segons explica Carles Fochs en el llibre biogràfic sobre l’arquitecte. Acabada la carrera, va treballar a Madrid en el despatx de Secundino Zuazo, del qual en va prendre el sentit de la responsabilitat i el valor ètic de la feina. Posteriorment, es va establir a Barcelona al costat del també arquitecte Manuel Valls i Vergés. Guardonat en diverses ocasions, va formar part de diversos grups d’arquitectes inquiets. Fou l’autor de la casa taller d’Antoni Tàpies. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Va fer estades estivals a Cadaqués en una casa que havia reformat i el 1964 va rehabilitar la casa familiar dels Coderch a Espolla, població en la qual va ser enterrat el 1984 i que el recorda en un espai públic d’homenatge.

Subscriu-te per seguir llegint