Josep Maria Martorell, propietari de Quermançó: “En una empresa, l’amo té el risc, l’èxit és de l’equip”

En la vida de qualsevol periodista hi passen molts personatges, alguns dels quals acaben saltant de la simple vida professional a l’amistat més genuïna. No els enganyaré pas, ni ho amagaré. Avui escric sobre un amic que admiro i amb el qual hem viscut moltes aventures entramuntanades, però també molt exitoses. La seva, la de Josep Maria Martorell i Pastoret, mereixeria un llibre. Un perfil biogràfic que, sortosament, l’hemeroteca d’aquest i altres mitjans de comunicació pot ajudar a elaborar sense gaires dificultats. Generositat, capacitat d’esforç, visió de la jugada, confiança i honradesa. Així podríem definir en Martorell, també un xic torracollons i un molt d’entusiasme.

Mesos enrere, en Josep Maria m’envia un missatge per WhatsApp i, tan bon punt el contesto, em truca sense aturador: "Hem de quedar per dinar i després travessarem la frontera pel coll de Banyuls. Anirem a fer el cafè amb uns amics que encara parlen català al Rosselló, són collonuts, els has de conèixer", em diu. Abans de penjar em deixa amb la finestreta de la curiositat ben esbatanada: "Pel camí t’explicaré una cosa que no sap gaire ningú...".

Ens trobem, dinem una botifarra amb mongetes a la cooperativa de Garriguella i enfilem el camí d’Espolla, el poble on va néixer la seva àvia. Pujant el coll de Banyuls s’entusiasma parlant-me de l’alcalde de Figueres quan ens toca avançar un grup de ciclistes que ja són a l’altura de Mas Pils, "aquest, en Jordi Masquef, és collonut, això de portar la Volta i la Vuelta a la nostra comarca és una gran jugada!". M’ho diu ell, l’ànima d’aquell Club Ciclista Empordanès que va fer de la Volta a l’Empordà un miracle esportiu el segle passat. M’ho explica en Martorell, nascut a Vilabertran el 1948, un apassionat dels pedals que va córrer amb els equips de la Rieju i Gimson, campió de la Pujada dels Àngels quan tot just era un juvenil de setze o disset anys.

"La vida té això, pujades i baixades"

Baixem cap a Banyuls de la Marenda, a les portes de la passada primavera. S’atura entre les preuades vinyes de paret seca i pendent impossible. "La vida té això, pujades i baixades. Escolta, aviat faré saber a tothom que m’he venut el negoci, he trobat algú trempat que se’n farà càrrec...". Em parla de la nineta dels seus ulls, la ferreteria, botiga de bricolatge i electrodomèstics Jomar, un dels establiments més emblemàtics i coneguts d’Empuriabrava. "De moment, silenci", em dic a mi mateix. Torno al present. La notícia es va fer realitat el juliol passat: "El relleu ha estat possible gràcies a la implicació dels empresaris Edgar Colomer i Míriam Falgàs, que assumeixen la gestió de l’establiment, evitant així la seva desaparició en un moment clau per al comerç local".

Reculo fins a l’excursió a Banyuls del març passat. Junts anem a casa d’en Jean Pierre Parera, exdirector del celler dels Templers. Allà també hi ha François Desclaux, de la famosa salaó d’anxoves de Cotlliure. Es troben i s’abracen. Comença una llarga tertúlia i en Josep Maria adopta el català del Rosselló per parlar com ells. "En Martorell és un gran tipe, com n’hi ha ben pocs. Sem amics des de fa molts anys!", diu Parera. "Hem fet molts repeis junts, dels Rotary, molts agermanaments entre les dues Catalunyes", recorda Desclaux.

Negoci floreixent

Sí, Josep Maria Martorell va presidir els Rotary d’Empuriabrava, va ser regidor a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, ciclista, dirigent ciclista, empresari i home de família. Casat amb Ulrike Müller, nascuda a Alemanya, el país on ell va anar a "treballar i aprendre" abans d’aterrar a Empuriabrava i fundar, a partir de 1972, un negoci floreixent. El jove lampista vilabertranenc va progressar seguint un pensament que no ha oblidat mai: "Qui treballa, progressa". El matrimoni Martorell Müller, pares de Sandra –no passa dia que no recordi el seu gendre, Jordi Pujadas, desaparegut rercentment– i Max, no va voler que el negoci familiar desaparegués, i per això van buscar la continuïtat anunciada.

Josep Maria Martorell relata una trajectòria professional "que hem anat sumant, procurant ser sempre honrats", amb gent fidel al seu costat "perquè l’amo d’una empresa és qui pren el risc, però l’èxit és de l’equip".

Apassionat de Dalí

Martorell és un apassionat de Dalí. De fet, va portar el surrealisme a cotes altes daurant la celebració de la Volta a l’Empordà, agermanant Figueres i Perpinyà, reunit en una mateixa edició l’expressivitat del monologuista Lluís Colet amb la llegenda de Federico Martín Bahamontes.

Els Martorell Müller són, des de 1998, els propietaris del llegendari castell de Quermançó. "Sempre he tingut la intenció de deixar un llegat a la terra que em va veure néixer. Comprar Quermançó va ser un rampell carregat de bona intenció, no et pensis pas. La burocràcia ha aturat molts projectes, però soc tossut", diu Josep Maria. Allà, amb la complicitat del lutier Albert Blancafor, va projectar ubicar-hi l’Orgue de la Tramuntana "que Dalí tant hauria apreciat". Els amics de Banyuls en parlen i un d’ells esmenta "l’administració, com sempre, ni fa ni deixar fer. És pas com cal emprendre les coses!".

L’empresari fet a ell mateix té una biografia amb cops gens menyspreables, fins al punt que té un nexe comú amb personatges més o menys il·lustres, com Adolfo Suárez, José María Aznar, Ferran Adrià. Tots ells han rebut la Medalla d’Or de la Fundació al Mèrit Europeu. Martorell va ser el segon català reconegut amb aquest guardó, després del cuiner de cala Montjoi. "Martorell és d’aquella mena de persones fortament arrelades a la seva regió, l’Empordà, i a la seva cultura, però que és obert a l’espai europeu", va dir Bruno Turbang durant el lliurament de la distinció. Poliglota, Josep Maria va centrifugar tots els seus sentiments lingüístics, aquella tarda de primavera a Banyuls, brindant amb un dels grans vins dolços de la Costa Vermella. "L’aigua que passa per aquí també és la de l’Empordà".

Subscriu-te per seguir llegint