Trenta anys de la reintroducció de la primera llúdriga a l'Alt Empordà, l'inici de l'estesa a bona part de Catalunya

Passaven pocs minuts de la una del migdia del dimarts 14 de novembre de 1995, quan la petita llúdriga Cuanti va ser alliberada davant de l'aguait Pallejà del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Davant la mirada atenta de diversos alts càrrecs del departament de Medi Ambient de la Generalitat, dels treballadors del Parc, aleshores dirigit per l'ornitòleg figuerenc Jordi Sargatal, i d'un important nombre de reporters gràfics i de televisió, Cuanti es va convertir en la primera llúdriga originària d'Extremadura que feia realitat la reintroducció d'aquests mamífers carnívors a l'Alt Empordà. El pla es va anomenar Projecte Llúdriga, i va reeixir.

En aquest primer alliberament no hi van faltar alguns particulars que havien fet valuoses aportacions al Parc, com ara Jordi de Pallejà o la família Senillosa. Cuanti va arribar dins d'una caixa transportada des del zoològic de Barcelona, on havia estat objecte d'una delicada operació que va servir per instal·lar-li un emissor de geolocalització dins del seu cos. Un cop alliberada, va dubtar uns segons abans de sortir de la capça. Quan ho va fer, va anar de dret cap a l'estany. Abans d'amagar-se entre la vegetació, va banyar-se amb fruïció davant de tot el singular comitè de benvinguda.

Trenta anys després, un balanç positiu

Trenta anys després d'aquell històric alliberament, els responsables del Projecte Llúdriga, amb Deli Saavedra, Jordi Sargatal i la resta dels companys al capdavant, han fet balanç d'aquella audaç aventura naturalista. Ells mateixos recorden com les llúdrigues havien desaparegut de les comarques gironines als anys vuitanta del segle passat, moment en què l'espècie es trobava en el seu pitjor estat a Catalunya; tan sols quedaven alguns exemplars al Prepirineu lleidatà i als Ports.

Als anys noranta la situació havia canviat: l'espècie feia temps que estava protegida i la depuració de les aigües residuals urbanes estava en marxa, aconseguint augmentar la qualitat de l'aigua de molts rius del país. Precisament, des de la Generalitat de Catalunya es va considerar que la reintroducció de la llúdriga podia ser un símbol de la depuració de les aigües, una espècie emblemàtica que posava en valor el conjunt de la natura riberenca.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i l'Associació d'Amics del mateix parc (APNAE) van liderar la reintroducció, amb la col·laboració del Zoo de Barcelona i les administracions d'altres territoris de la península Ibèrica (Extremadura, Astúries i Portugal), que van cedir llúdrigues de les seves poblacions.

Aquell moviment ambiental va despertar molt interès social i també va moure una gran quantitat d'escoles de la comarca. El projecte Llúdriga va engrescar molts naturalistes i futurs professionals de la natura que s'estaven formant, entre ells l'actual director dels parcs naturals dels Aiguamolls i de Cap de Creus, Ponç Feliu.

Expansió ràpida

Es van alliberar 42 exemplars, que ràpidament es van començar a reproduir i es van expandir per les conques de la Muga i Fluvià. També van iniciar la recolonització de les conques veïnes, la del Ter i la del Tech, arribant més endavant fins al Montseny. En paral·lel, la recuperació natural de la llúdriga a Catalunya es va accelerar i avui en dia està present a la major part del país. Fins i tot, existeixen individus que viuen al Cap de Creus, alimentant-se de peixos marins, cosa que no es veia des de feia moltes dècades.

La llúdriga és un clar exemple del que anomenem espècies clau, importants pel funcionament dels ecosistemes de rius i aiguamolls. Mantenen sanes les poblacions de peixos, eliminant els individus vells o malalts.

La conclusió dels responsables d'aquella aventura és clara: "L'èxit del Projecte Llúdriga no fou el triomf d'uns tècnics, ni d'unes entitats, ni tan sols de les administracions: és la història d'èxit d'una societat madura, que va començar a mirar als rius amb respecte i que és capaç de conviure amb un carnívor".

Subscriu-te per seguir llegint