De tres llobatons "juganers" a l'Alt Empordà a noves manades: Catalunya es prepara per a l'expansió del llop

La presència d’una primera unitat familiar de llops a l'Alt Empordà, a Catalunya i a tot l’est de la península Ibèrica suposa un canvi de rumb per a aquesta “espècie paraigua” —perquè controla les poblacions d’altres mamífers— que fa anys que s’estén per Europa. “La cria a Catalunya suposa també la primera reproducció a tot el massís pirinenc des de fa un segle”, destaca Víctor Sazatornil, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Fins ara, hi havia llops als Alps, els Carpats, el Caucas, els Balcans, els Urals, els Alps escandinaus i la serralada Cantàbrica, però no als Pirineus.

“El naixement d’aquests tres llobatons marca un canvi de paradigma: passem de l’arribada d’exemplars solitaris a una manada que pot ser el punt de partida de l’augment de la població, el rang europeu de la qual es veu incrementat”, sosté Sazatornil. Però, quant de temps trigarà a accelerar-se la reconquesta dels cims pirinencs i quan es podrà afirmar que el panorama ecològic català ha canviat? La resposta depèn de molts factors.

Tanmateix, l’exemple del que ha passat en llocs com Alemanya pot donar una idea del que pot arribar a succeir. L’any 2010, el país germànic comptabilitzava unes set manades de llop. Ara, 15 anys després, se’n compten gairebé 200 i aquest gran carnívor ha colonitzat fins i tot territori neerlandès.

Aleshores, pot l’àrea fronterera entre la Garrotxa i l’Alt Empordà ser la llavor d’un creixement similar? “El normal és que la parella, si és en bon estat de salut, es torni a reproduir”, considera Sazatornil. Gabriel Lampreave, l’especialista del cos d’Agents Rurals que lidera el seguiment dels llops a Catalunya, hi coincideix: “És probable que la manada tingui nous membres d’aquí a un any”.

Cadells inexperts

Però abans que això passi, l’evolució dels joves llops nascuts en territori català ha de seguir el seu curs natural. “Ara mateix, són exemplars inexperts, que s’exposen amb facilitat i obliguen els pares a estar encara pendents d’ells”, detalla Sazatornil. Durant els últims cinc mesos, des que van néixer, s’han mogut pels voltants del rendezvous site, el nom amb què els científics denominen el punt de trobada pròxim al lloc on la femella va parir els petits. Tanmateix, des de fa un temps, aquests tres exemplars, que mostren una “actitud juganera”, ja comencen a acompanyar els progenitors en els desplaçaments, que poden ser de desenes de quilòmetres, i comencen a fer tasques de caça.

"El naixement d’enguany podria ser el punt de partida de l’expansió del llop pels Pirineus i per l’est de l’Estat"

“Ja tenen una mida considerable i d’aquí a poques setmanes serà difícil distingir-los dels adults”, adverteix Lampreave. L’equip dels Agents Rurals ha recollit mostres de pèl i excrements que ja són en un laboratori per identificar els tres nous llops i determinar si són mascle o femella. “A partir d’aquí, un cop el període més sensible hagi acabat, intensificarem la vigilància amb càmeres de foto parany i presència d’agents per comprovar que tot va bé i garantir-ne la seguretat”, diu Lampreave. L’expert feia mesos que acumulava indicis d’una hipotètica reproducció, però va optar per no acostar-se a les possibles zones de cria i esperar que els llobatons comencessin a explorar l’entorn per confirmar la notícia.

‘Big five’

La manada es troba en un hàbitat molt forestal, de difícil accés i ple de barrancs. De moment, s’han produït molt pocs atacs a ramats i el repertori de preses és ampli. Aquesta família de llops captura fins a cinc espècies diferents d’herbívors que, amb el permís de l’isard —una espècie d’alta muntanya—, es podria dir que conformen el big five d’ungulats de la zona: el cérvol, el senglar, el cabirol, la daina i el mufló.

“No hem d’imaginar els cinc llops junts constantment”, apunta Lampreave en conversa amb El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. “Estan en contacte i es van trobant, però tenen marge per anar explorant la zona”, afegeix. Aquest grup de llops, en haver format una família, no té una necessitat de dispersió tan gran i s’ha establert a la zona, encara que amb un radi d’actuació important.

“Un cop la parella es torni a reproduir, pot ser que algun dels joves abandoni la manada i comenci a buscar nous territoris”, pronostica Sazatornil. “Però també és possible que es quedin per formar part de la família i facin el paper de helpers, ajudant en la criança dels nous cadells”, avisa. Si una nova reproducció es confirma, el procés d’expansió s’accelerarà, però ho farà encara més ràpidament si un dels joves troba una altra parella i forma una nova manada.

A l’espera de saber si hi ha alguna femella entre els llops nascuts aquest any, cal assenyalar que l’individu solitari més pròxim detectat es troba a la serra de l’Albera. “Sorprèn la capacitat que tenen per trobar-se mitjançant els sistemes de marcatge i les extenses prospeccions que realitzen”, afirma Sazatornil. Quan un “dispersant” formi una nova manada, l’increment de la població es pot accelerar any rere any.

Sazatornil reclama donar suport als ramaders però també confia que ningú contamini l’opinió pública ni utilitzi els llops com a arma llancívola: “Cal tallar les ales a les opcions no realistes que reclamin eliminar els llops, perquè no és possible, i, en canvi, apostar pel diàleg i les ajudes als pastors”.

Subscriu-te per seguir llegint