El Govern demana confiança als ramaders en la gestió del llop: "Invertirem tots els recursos que calgui"

El retorn del llop com a espècie reproductora a Catalunya ha generat una doble reacció. D’una banda, els ecòlegs interpreten la troballa com una fita en la recuperació d’una peça clau de l’ecosistema i de la cadena tròfica, absent durant un segle. Tanmateix, l’anunci de dimecres passat —que una lloba s’ha reproduït per primera vegada en un segle a Catalunya, entre la Garrotxa i l'Empordà, concretament— ha despertat inquietud i preocupació entre els ramaders, que reiteren el seu rebuig a la presència del depredador per la por a atacs al bestiar i perquè consideren que no s’estan aplicant les mesures de protecció adequades.

De fet, tot i que el Govern ha intentat dialogar amb el sector agrícola i asseure’l en una taula de diàleg per abordar la gestió de l’espècie, Unió de Pagesos considera que no s’ha parlat amb ells. Així ho afirma la coordinadora del sindicat, Raquel Serrat, que veu la convivència amb el llop com un “impossible” i reitera el “no” a aquest carnívor.

EN IMATGES | Detectada la primera llopada a Catalunya en 100 anys: neixen tres cadells de llop a l'Alt Empordà

Veure Galeria

El llop, a Europa, fins i tot amb la rebaixa del seu grau de protecció, és una espècie protegida que només es pot caçar si la població es troba en una situació ecològica favorable. Aquest, per ara, no és el cas d’Espanya. I menys encara dels Pirineus, que només alberguen aquesta recent manada de cinc individus i alguns exemplars dispersos. A més, cal tenir en compte que els llops no han estat reintroduïts, com sí que va passar amb l’os bru, sinó que han arribat a Catalunya de manera natural, a conseqüència de la seva expansió a Europa, les poblacions de la qual s’havien vist reduïdes a la mínima expressió dècades enrere per la caça.

"La convivència serà impossible, diem 'no' al llop"

Raquel Serrat

— Unió de Pagesos

Per tant, malgrat l’oposició d’una part del sector ramader, la Generalitat està obligada a redactar un pla de recuperació per a l’espècie, ara en perill d’extinció i ja no extingida com a reproductora en territori català.

“Ser generosos”

Així i tot, en aquest pla que ha de garantir el futur de l’espècie, el Govern pretén donar una gran importància a la reducció dels danys: “A més de fomentar el desenvolupament dels llops, posarem un accent especial en evitar danys”. “Els atacs als ramats existiran, no ho podem negar, és una cosa que passa quan l’espècie entra en un nou territori, però intentarem limitar-los tant com puguem”, defensa Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, en conversa amb El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. “Quan passin, hem de compensar-los de manera ràpida i generosa”, assenyala el secretari.

En les pròximes setmanes, està previst que el Parlament convalidi un decret segons el qual les compensacions inclouran no únicament el cost de l’ovella o la cabra morta, sinó també el lucre cessant, és a dir, allò que el ramader ha deixat de guanyar. Per exemple, si un llop mata una cabra considerada reproductora, a més de la compensació per l’animal, s’hi afegirà el valor de dos exemplars més.

Sargatal avança que s’ampliaran les mesures que ja s’estan prenent i que s’invertiran “més recursos”: “Posarem tot l’esforç que calgui a minimitzar les molèsties i els danys”. Quines són les possibilitats que la Generalitat ofereix als pastors? Principalment, tanques elèctriques, gossos de protecció i collars GPS. No obstant això, aquestes eines s’han d’escollir de manera personalitzada, perquè la gestió i les característiques de cada explotació són diferents.

"Els atacs als ramats existiran, però els compensarem de manera àgil i generosa"

Jordi Sargatal

— Secretari de Transició Ecològica

Un exemple de com pot arribar a ser aquesta atenció personalitzada, que encara no reben tots els pastors, són els tancats que el departament ha finançat a Cistella per a Marta Solà, una ramadera que va patir atacs per part dels llops que ara han tingut tres cadells. “Tenim l’obligació legal d’ajudar tots els ramaders de l’àrea d’acció de la manada perquè puguin aplicar les mesures adequades en cada cas”, resumeix Sargatal.

Bona o mala notícia

Per al Govern, el retorn del llop és una “bona notícia” per a la natura. “Però amb la mateixa contundència, hem de treballar perquè no sigui una mala notícia per a la ramaderia extensiva”, matisa Sargatal. “El nostre objectiu és maximitzar la part positiva i culminar un projecte de reconciliació entre aquesta espècie necessària i els humans”, afegeix. Per aconseguir-ho, a més de convèncer els ramaders en particular, més que no pas els sindicats o les plataformes del sector, serà essencial que els llops disposin d’alimentació al medi natural, com passa avui dia, amb unes densitats de població d’herbívors salvatges adequades al bosc català.

Subscriu-te per seguir llegint