Figueres acull una jornada per promoure l’acolliment familiar: “Sovint els infants arriben trencats i marxen essent estimats”

La Clara Caballero viu a Torroella de Montgrí i treballa d’infermera amb reducció de jornada al Cap de l’Escala. Juntament amb el seu marit, Tomàs Sarasa, fa 15 anys que són família d’acollida. Tenen tres fills biològics, però per casa seva hi han passat vuit infants més, de totes les edats i situacions. Formen part de les 800 famílies acollidores que hi ha actualment a Catalunya, una xifra que la Generalitat considera insuficient per cobrir totes les necessitats dels infants tutelats. De tot això se’n parlarà a la jornada del 16 de novembre a la Cate de Figueres.

Tipus d'acolliment

"Fa vint anys que canvio bolquers", explicava en Tomàs, fuster de professió, amb humor, en una entrevista recent. Estan validats com a família d’acollida d’urgència i diagnòstic, una modalitat que hauria de durar fins a sis mesos, però que sovint s’allarga més d’un any per qüestions burocràtiques. També han viscut acolliments de curta durada i ara tenen un infant en acollida permanent. "La petita tenia dificultats, i després de passar tres anys amb nosaltres, esperant una família adoptiva, vam veure clar que no podíem permetre que tornés a canviar de casa. Teníem clar que no volíem tenir més fills, però amb el seu historial i el vincle creat, no podíem deixar que marxés. Entremig, aquest maig, vam acabar un acolliment simple: un nadó que va arribar amb quatre mesos i ha tornat amb els seus pares biològics amb un any i mig". 

Mantenir els vincles

Sobre el primer acolliment de la parella, recorden que "va ser gairebé una trampa... perquè va ser molt fàcil. Va durar sis mesos i era un nadó molt petit que finalment va anar en adopció. Ara té 11 anys i, tot i que tots portem una vida frenètica, mantenim el vincle i ens veiem sempre que podem. De fet, intento mantenir el contacte amb tots els infants que han passat per casa" remarca. Tenen 48 anys i tres fills biològics de 21, 19 i 16 anys, però quan vam començar a acollir tenien 5, 3 i el petit encara no havia fet 2 anys. Vaig conèixer el món de l’acolliment a través d’una companya de feina, em vaig enamorar del projecte i vaig pensar: "A mi, ja no em ve d’un, si el caos ja el tinc muntat a casa!" recorda la Clara. "Per als meus fills ha resultat una lliçó de vida". 

"Per a nosaltres l'acollida és un procés transformador i per als meus fills és una lliçó de vida"

A Catalunya, hi ha infants i adolescents (0-18 anys) que viuen en una situació difícil perquè la seva família no en pot tenir cura i, aleshores, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) exerceix la tutela dels infants i adolescents desemparats. Mentre la família d’origen intenta refer-se, se cerca una altra família que pugui oferir-los un bon entorn per créixer. D’aquest tipus de família, se’n diu família d’acollida o família acollidora. Si no hi ha una família acollidora, els infants resideixen en centres d’acollida o en centres residencials d’acció educativa (CRAE). La falta de recursos i suport per part de les autoritats és evident, amb un nombre estancat de famílies d’acollida a Catalunya que reconeix que en fan falta unes sis-centes.

"Fa 14 o 15 anys érem unes 800 famílies d’acollida, i ara continuem sent les mateixes. És positiu que no hagi disminuït, però no hi ha cap creixement, i això és perquè no hi ha una xarxa al darrere que ens sostingui" explica la Clara Caballero que presideix l’AFAG, Associació de Famílies Acollidores de Girona, amb unes 40 famílies associades.

Expliquen que per acollir un infant cal disposar de temps, estabilitat emocional i bona salut física i mental, tot i que no "hi ha les facilitats adequades per ser-ho" recalquen. Hi ha diversos tipus d’acolliment: d’urgència i diagnòstic. Durant els primers sis mesos d’un acolliment d’urgència, s’avalua la situació familiar. Si es considera que els progenitors no podran recuperar la tutela, l’infant pot entrar en un procés d’adopció. Si es detecta que la família necessita temps per reconstruir-se, l’acolliment pot passar a ser de curta durada (entre un i dos anys), amb l’objectiu que l’infant pugui tornar a casa, que en tots els casos és l’objectiu final de l’acolliment. També hi ha acollides permanents, quan els vincles amb la família biològica es mantenen, però aquesta no pot assumir-ne la criança.

Infància en risc invisibilitzada

Tot i que la llei estableix que els infants menors de sis anys no haurien d’anar a un centre, sinó a una família, a Catalunya encara hi ha uns 300 menors en centres d’acollida. Aquestes famílies lamenten que la infància en risc continua sent invisibilitzada tant per part del govern com de la societat.

La Clara i en Tomàs expressen que s’han vist enormement enriquits per aquest procés: "El més bonic és veure com creixen els infants. Sovint arriben trencats, amb ferides físiques i emocionals profundes, i marxen sent estimats. Amb temps i amor, poden reconstruir-se i esdevenir adults sans. Si no trenquéssim aquest cicle amb els seus pares biològics, molts d’aquests nens acabarien repetint el mateix patró. Per això l’acolliment pot ser transformador." Però el procés també presenta nombLa Clara i en Tomàs expressen que s’han vist enormement enriquits per aquest procés: "El més bonic és veure com creixen els infants. Sovint arriben trencats, amb ferides físiques i emocionals profundes, i marxen sent estimats. Amb temps i amor, poden reconstruir-se i esdevenir adults sans. Si no trenquéssim aquest cicle amb els seus pares biològics, molts d’aquests nens acabarien repetint el mateix patró. Per això l’acolliment pot ser transformador".

Però el procés també presenta nombrosos desafiaments. Hi ha situacions molt dures per a les famílies d’acollida: "No som professionals, necessitem suport, i per això existeix un equip que ens assessora al darrere". Hi ha nens que porten càrregues emocionals significatives com ara un historial de maltractament. A més, es denuncia que la societat i els governs ignoren les necessitats dels infants en risc. Hi ha una necessitat urgent de millorar la xarxa de suport per a les famílies d’acollida. "Moltes estarien disposades a acollir si tinguessin per exemple dret de cotització i posteriorment dret a la jubilació i les ajudes de manutenció del nen necessàries" recalca la Clara. Finalment, es reclama un sistema més eficient, que regularitzi els documents dels nens acollits, així com l’accés a medicaments.