Roses alça la veu: el sector pesquer reclama el dret a treballar davant la crisi que sacseja la Mediterrània

Els pescadors de les barques d’arrossegament del Mediterrani viuen un moment crític. Fa anys que la Unió Europea aplica restriccions cada cop més fortes per reduir l’esforç pesquer, amb l’argument de preservar els recursos marins. El sector pesquer català reclama normatives "ajustades" a la seva realitat per garantir la seva supervivència.

El sector pesquer denuncia que la pressió normativa posa en risc la supervivència de milers de famílies que viuen del mar. La falta de dies de pesca i la reducció de la flota amenacen el futur de la pesca sostenible. Antoni Abad, patró major de la Confraria de Pescadors de Roses i president de la Federació Nacional Catalana de Pescadors, destaca la situació crítica en què es troben: "Aquest dilluns 3 de novembre ha tornat a sortir la flota d’arrossegament de Roses i de Llançà, hem acabat el mes d’aturada biològica, i la situació és que tenim barques amarrades per manca de jornades de pesca". Continuen reclamant revisar l’assignació de dies de pesca, la modificació del reglament i els estocs pesquers.

Una situació desesperant

Els pescadors de la localitat, tot i que la situació es pot fer extensible a tot el Mediterrani, mostren una gran preocupació vers una situació desesperant: Bertu Fernández explica que "avui dia, hi ha barques que ja no tenen cap dia de pesca per acabar l’any, tot i fer dos mesos i mig de veda. Milers de treballadors no saben si podran treballar fins a final d’any, ni si tindran dret a prestació. Quan es fan vedes, anem a l’atur i cobrem, però ara tot això és una incògnita".

"Milers de treballadors no saben si podran treballar fins a final d’any ni si tindran dret a prestació"

Demanen 180 dies per treballar

Abad destaca que estan pendents del ministeri per obtenir més jornades laborals, ja que "la retallada progressiva dels dies de pesca anuals ha deixat moltes embarcacions sense marge per treballar fins a final d’any. Amb 130 dies no podem cobrir les despeses fixes d’assegurances i seguretat social", afirma. Tot plegat a dos mesos que acabi l'any, aquest és un fet que preocupa especialment el sector, que recorda que ja van avisar que l'acord de 130 dies era "irrisori".

Malgrat les adversitats, i per poder tirar endavant, el sector pesquer ha fet un esforç notable per adoptar pràctiques cada cop més sostenibles. La seva voluntat de preservar el medi ambient contrasta amb les restriccions que els amenacen. Els darrers estudis científics publicats recentment han proporcionat dades que indiquen un augment dels recursos marins, cosa que els pescadors utilitzen com a argument per demanar més dies de pesca. Aquests informes han estat elaborats per comitès científics que assessoren la Comissió Europea, i els pescadors esperen que les conclusions d’aquests estudis s’integrin en les decisions del ministeri.

Amb l’evidència científica a favor seu, els pescadors sostenen que, malgrat les restriccions imposades durant els darrers anys, han complert amb les normatives i han adoptat pràctiques sostenibles, i ara reclamen el dret a treballar amb un nombre adequat de jornades laborals per garantir la seva supervivència econòmica i sobretot reclamen el dret a treballar fins al desembre de 2025 i repensar plegats el 2026.

"El sector denuncia que les promeses de Brussel·les i del Ministeri no s’han complert malgrat que els pescadors tenen els deures fets"

Des del sector denuncien que les promeses de Brussel·les i del Ministeri no s’han complert. "Ens hem quedat sense dies de pesca per acabar l’any, tot i fer els deures. Què serà de milers de persones que viuen d’això?", es pregunta com tants d’altres pescadors Fernández, qui critica que "l’administració europea ens té ofegats. Des dels despatxos ens volen exterminar", afirma Fernández taxativament. En aquest sentit, assegura que es vol desmantellar un model artesanal, de proximitat i sostenible, que respecta el mar i manté viu el territori.

Totalment desemparats

En només quinze anys, la flota pesquera s’ha reduït a la meitat, i ara hi ha divuit embarcacions actives a Roses. Abad Antoni Abad assenyala que "l’estat espanyol té molta culpa en la mala interpretació del reglament europeu, ja que les decisions preses des de Madrid no reflecteixen la realitat del sector pesquer ni les necessitats dels pescadors tradicionals".

La situació, ara mateix, és d’incertesa total. "Reprenem l’activitat després d’un mes de veda, però a la barca on treballo només ens queden nou dies per tot l’any. I hi ha companys que ja no en tenen cap. Ens diuen que donaran més dies, però tot està en l’aire", es lamenta Fernández. A més, denuncien, la marineria assalariada és la més desemparada: "No tenim cap representació real. Estem literalment i completament desemparats".