Custodiar i regenerar el riu Fluvià: un projecte de protecció comunitària des de la Garrotxa fins l'Empordà

El riu Fluvià, que travessa comarques com la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà fins a desembocar a Sant Pere Pescador, és l’escenari d’un projecte pioner de regeneració ecològica i comunitària. Sota el nom de Simbiosi Fluvial, la iniciativa liderada per la cooperativa garrotxina Resilience Earth SCCL, juntament amb l’Associació Silene, Hàbitats i l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa, pretén recuperar la salut del riu i fomentar una gestió compartida des de la conca mateixa.

Des del seu inici, a finals del 2024, el projecte ha anat agafant força i ja compta amb la implicació de més de 20 municipis. L’objectiu és restaurar l’ecosistema fluvial i, alhora, teixir vincles entre comunitats i territori. Tot plegat amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que hi ha destinat una subvenció de 296.475 euros. "La voluntat és assegurar finançament estable més enllà de la subvenció inicial, a través de fons europeus i capital privat", segons explica Carla Güell, sòcia de Resilience Earth.

 Per a l’Alt Empordà, comarca on transcorre el Fluvià en els seus últims trams, aquest projecte representa una oportunitat de regeneració ambiental, econòmica i social: revitalitzar riberes, potenciar ecoturisme, i recuperar la relació comunitària amb el riu, que s’ha anat perdent. "La gent ha fet un pas enrere. Ja no es cuida del riu com abans", constaten els promotors del projecte que servirà per "gestionar zones que abans no tenien òrgan de gestió i per introduir nous models de participació i corresponsabilitat", destaquen els promotors.

Actualment, en fase de diagnosi i mobilització, el projecte ha realitzat més de 140 entrevistes a persones de la conca del Fluvià, que han evidenciat una pèrdua progressiva del vincle entre la població i el riu. "Fa vint anys la gent, sobretot els pagesos, es preocupaven activament pel riu. Ara aquesta relació s’ha trencat", expliquen. Simbiosi Fluvial treballa per revertir aquesta situació i tornar a fer del Fluvià un espai viu, compartit i cuidat.

Ampliar acords de custòdia

Des de Simbiosi Fluvial, treballen per ampliar els acords de custòdia fluvial ja existents, que actualment cobreixen el tram del Fluvià des de la Garrotxa fins a Serinyà. L’objectiu és estendre aquest acord fins a Sant Pere Pescador, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La idea és fomentar una visió global del riu, més enllà dels límits administratius, i promoure una gestió coordinada i participativa. "Cada cop hi ha més consciència sobre l’estat de salut del Fluvià i de la importància que té per a la nostra vida", expliquen.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Ventalló, Remei Costa, constata l’evolució que el riu ha tingut respecte a la comunitat: "Abans era un espai de feina: s’hi rentava la roba, s’anava a buscar aigua. Avui és més un espai d’esbarjo, un lloc on caminar, córrer, portar la mainada a jugar o banyar-se. Des de l’Ajuntament, creiem que el Fluvià s’ha de protegir conjuntament, des d’Olot fins a Sant Pere, sense mirar les divisions administratives. Cal fer-ne un espai segur, natural i respectuós, i tenir en compte els riscos: si el cuidem bé, aquestes avingudes d’aigua puntuals no seran tan bèsties. I també l’hem de protegir de les espècies invasores, com el cranc americà o el coipú, que amenacen la fauna i vegetació autòctones".

El projecte impulsa acords de custòdia del territori amb propietaris privats que cedeixen espais per a usos ambientals. De moment, s’ha implementat a la Vall d’en Bas, però es treballa per estendre-ho a Esponellà i Bàscara.

Referent europeu

Segons un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el riu Fluvià -malgrat no trobar-se en condicions òptimes- és un dels cursos fluvials de Catalunya amb més potencial per a la renaturalització. El seu valor afegit: no està alterat per grans preses ni infraestructures, només per petits obstacles, fet que el converteix en un candidat ideal per liderar un projecte pilot de restauració fluvial a escala europea.

Mirada a llarg termini

En aquest context, el projecte Simbiosi Fluvial neix amb una mirada a llarg termini. Disposa d’un període inicial de tres anys per desplegar accions, tot i que els seus impulsors reconeixen que serà necessari treballar durant molt més temps per assolir resultats estructurals. Una de les fites claus és la creació d’un Consorci del Fluvià, que permeti articular la gestió col·laborativa del riu entre tots els agents implicats. El projecte Simbiosi Fluvial té tres anys per treballar, tot i que els impulsors són conscients que faran falta molts més anys per veure fets reals fruit d’aquest treball. Segons expliquen es treballa en la creació d’un Consorci del Fluvià.

A més, ja s’han iniciat converses amb els parcs naturals de l’Empordà i de la Garrotxa per impulsar un òrgan de governança compartida, amb la participació d’entitats ecologistes, ajuntaments i representants del territori. L’objectiu és clar: abandonar la visió fragmentada del riu i gestionar-lo com un únic ecosistema viu i interconnectat. Simbiosi Fluvial ja ha iniciat accions de restauració ecològica en diversos trams del Fluvià.

A l’illa de Fares, s’han replantat espècies herbàcies autòctones, i a la Vall d’en Bas s’ha recuperat bosc de ribera i prats degradats, especialment vernedes, claus per a l’ecosistema fluvial. També s’hi han instal·lat abeuradors per protegir l’aigua del trepig del bestiar.

Subscriu-te per seguir llegint