Rècord històric en la recuperació del xoriguer petit: l’Alt Empordà lidera el retorn de l’espècie a Catalunya

El xoriguer petit, una au rapinyaire catalogada com a vulnerable i desapareguda de Catalunya als anys vuitanta, viu un moment històric de recuperació. Enguany s’ha assolit un màxim de 170 parelles nidificants, amb l’Alt Empordà com a principal refugi: 95 parelles s’han establert en aquesta comarca, superant la Plana de Lleida, que n’acull 75. Segons el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la població es troba ja a les portes de ser plenament viable sense la necessitat de noves reintroduccions.

Un dels projectes clau per afavorir aquesta recuperació és la instal·lació de caixes niu en torres elèctriques, una iniciativa que ha facilitat la reproducció i l’establiment d’aquestes aus. A Mollet de Peralada, per exemple, s’han col·locat 52 estructures noves en 18 torres, que se sumen a 28 ja adaptades. Aquests punts de nidificació ofereixen refugis segurs davant dels depredadors i fomenten la formació de colònies. Aquest projecte forma part del Pla de Conservació de la Biodiversitat d’Endesa, que se suma al que ja té a la comarca amb el gaigblau.

La iniciativa també ha beneficiat altres espècies d’ocells, com el mussol comú, el gaig blau o el xoriguer comú, que han aprofitat aquestes caixes per criar.

Castelló d’Empúries: la colònia urbana més gran

A Castelló d’Empúries, el Departament, juntament amb l’Ajuntament i el Bisbat, ha impulsat la instal·lació de caixes niu a la basílica i altres edificis municipals. Aquesta acció ha permès crear la colònia urbana més gran de Catalunya, amb prop d’una cinquantena de parelles.

L’expansió del xoriguer petit es concentra sobretot en zones agrícoles de pastura i cereal, un hàbitat ideal per a la caça d’insectes, la seva principal font d’aliment.

Aquest petit falcó, d’entre 120 i 150 grams, presenta un plomatge gris i teula en els mascles i marronós en les femelles. Es tracta d’una espècie migradora que arriba a Catalunya entre febrer i abril per reproduir-se i retorna a l’Àfrica al setembre, tot i que cada vegada més exemplars hivernen a la península, un fenomen vinculat al canvi climàtic.

El 1987 es va donar per extingit en estat salvatge, però el seu retorn progressiu s’ha convertit en un cas d’èxit de conservació de fauna amenaçada. Avui, l’Alt Empordà i la Plana de Lleida són els principals nuclis on s’ha consolidat aquesta espècie.