Ferit de mort el Roure dels Capellans, un dels arbres més monumentals de l'Empordà

Alguns dels arbres més emblemàtics del territori de l’Alt Empordà es troben en estat crític. Concretament, un dels dotze arbres monumentals de la comarca, el Roure dels Capellans (Quercus pubescens) ha perdut fa poc la segona de les tres grans branques que el definien. "Tot i els danys, el tronc principal continua dempeus: està afeblit, però encara viu", explica Josep Espigulé, tècnic en educació ambiental i antic director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Des de Lliurona, prop de la Font del Bac

L’arbre manté un dels diàmetres més grans de Catalunya, amb un volt de 6,23 metres, i una alçada de 15,5 metres. El seu estat actual fa preveure que li queden pocs anys de vida, així que qualsevol persona que vulgui meravellar-se amb aquest espectacular exemplar, ho ha de fer aviat i així comprovar, si com es diu, "calen realment set persones per abraçar el contorn de l’arbre".

Per arribar a aquest majestuós exemplar cal seguir la pista d’accés al poble de Lliurona, dins el terme municipal d’Albanyà a pocs metres de la Font del Bac i gairebé al límit amb la comarca veïna de la Garrotxa. Una visita a aquest majestuós arbre permet observar-ne alguns d’altres gairebé tan majestuosos com aquest, que van sobreviure a la forta tallada d’arbres per a fer travesses de tren.

Les alzines bessones, afectades

Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció. Altres exemplars, com les alzines bessones de Can Nebot a Vilanant, també s’han vist afectades. D’aquelles dues figures tan singulars, ja només en queda una de viva. "És el curs natural de la vida", admet Espigulé, però recorda que amb petites accions −com col·locar-hi suports o estructures per sostenir les branques− molts d’aquests arbres podrien continuar vivint dècades.

A Sant Cugat del Vallès, per exemple, el Pi d’en Xandri, un exemplar monumental i espectacular, es manté viu gràcies a un gran esforç col·lectiu. L’any 1997 uns vàndals van intentar serrar-lo i calar-li foc. Va ser necessari empeltar-li un tros de tronc viu perquè la sàvia tornés a circular i va ser subjectat amb els troncs que avui l’envolten per facilitar la seva curació.

Actualització dels catàlegs

A l’Empordà, assegura Espigulé, també caldria actualitzar els catàlegs d’arbres monumentals, perquè molts no hi figuren i la llista no es revisa des de fa anys. "Potser hauríem de començar per aquí", suggereix, tot destacant que tant ajuntaments com associacions locals poden liderar accions de protecció i actuar, per exemple, en el cas del Roure dels Capellans, ara ferit de mort, "per ajudar-lo a viure millor els seus darrers anys".

Subscriu-te per seguir llegint