Montserrat Brugués, alcaldessa de Sant Llorenç de la Muga: "La gent que vol venir a viure aquí no troba habitatge per culpa de les segones residències"

Montserrat Brugués i Massot (Fortià, 1980) és diplomada en Turisme (UdG). Veïna de Sant Llorenç de la Muga des de l’any 2006, ha treballat en el sector turístic, tot i que, ara, és secretària municipal. El 2019, va ser escollida alcaldessa, sota les sigles de Compromesos amb Sant Llorenç de la Muga.

Com han anat els primers dos anys d’aquest mandat?

Ens va fallar, per sorpresa nostra, l’aigua potable, referent a la seva qualitat. I això ho ha fet trontollar tot perquè és un servei bàsic. Ho portem tot des de l’ajuntament i, com a micropoble, ens ha col·lapsat de feina, tant pel personal, que hi ha destinat moltes hores, com la gestió amb les altres administracions i la comunicació amb els mateixos veïns. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens ha ajudat econòmicament, però, primer ho has d’assumir tot tu i, llavors, demanar els diners.

I això que estan al costat de l’embassament de Darnius-Boadella...

Just abans, però, nosaltres no estirem l’aigua de l’embassament. Som per sobre d’ell i tenim un pou de captació al costat del Pont de Sant Antoni, que es va fer el 2005 i, mai, en les analítiques que s’havien fet, havia sortit ni ferro ni manganès, fins al juny de l’any passat. L’aigua va quedar com oxidada. Abans no vam descobrir la causa vam trigar, tot i tenir el suport de Dipsalut, de la Diputació. Fins aquest mes de maig, no ho hem tingut solucionat, que no vol dir que l’aigua ja surti bona del pou, però, amb les inversions que s’han fet, ens funciona, els filtres funcionen bé. Era això o fer un pou nou. Dipsalut ens va felicitar perquè en menys d’un any ho havíem aconseguit, ja que hi ha ajuntaments que porten cinc o sis anys i encara tenen problemes amb l’aigua. Ara l’aigua del dipòsit compleix els paràmetres.

Han entrat a la fase final del Pla de Mobilitat...

Sí, vam fer aquesta proposta perquè era un tema que sempre ha estat a sobre de la taula. Vam posar-nos en contacte amb el Servei Català de Trànsit i ens ha fet un estudi de possibilitats de circulació, de manera que el nucli històric sigui per a vianants, on només entrin els vehicles autoritzats, com els dels veïns o dels comerços. Vam obrir un procés participatiu i, gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona, vam contractar una empresa per coordinar tot el procés participatiu. Vam fer la presentació de l’estudi i unes taules de treball a finals de setembre. Ara hem recollit les enquestes i esperem donar resposta a principis de novembre. Llavors veurem què decidim.

Han tingut participació veïnal?

Sí, hem rebut la resposta d’un centenar d’enquestes. Està bé.

“Amb l’aparcament, tenim un problema. Hem d’inutilitzar el del cementiri per ser proper al riu. I no podem prescindir d’aquest si no en fem un altre”

Estan ben dotats d’aparcament?

Amb l’aparcament, tenim un problema. Hem d’inutilitzar el del cementiri per ser proper al riu. I no podem prescindir d’aquest si no en fem un altre. La majoria de l’any en fem prou amb el de l’entrada del poble, però, al pic de l’estiu, sí que necessitem espais d’aparcament. Hem aconseguit que el nou aparcament entri dins del projecte Riunatur, de la Diputació, per a adaptar unes 40 places d’aparcament al costat de la pista poliesportiva.

Mesos enrere, aprovaven el primer Pla de Joventut. Amb què treballen?

Aquesta era una idea que ja venia de l’anterior mandat, quan teníem moltes ganes de dotar-nos d’un tècnic de Joventut compartit del Consell Comarcal. La idea és que no perdem els joves. És una generació que estudia o treballa a fora del poble i necessitem gent que faci que el poble es mantingui viu. Comencem a treballar amb els nanos més joves, els que acaben la Primària i comencen l’ESO, perquè vagin participant en les activitats i la vida associativa del poble. Per altra banda, estem molt contents que hi hagi, des de fa tres anys, un grup de joves que ens ajuda a organitzar la Festa Major i portar la barra.

Quines mancances té Sant Llorenç, però?

Hi ha dues coses difícils de gestionar per l’Ajuntament. Una és la depuradora del nucli. Estem cansats de barallar-nos amb l’ACA i amb tothom i no trobem la resposta que ens agradaria. La depuradora del nucli es va quedar inutilitzada l’any 1992, amb la Mugada que es va endur, fins i tot, part del Cementiri Municipal. El 2007, l’ACA ja va redactar un projecte d’una nova depuradora, que no es va acabar fent, i ara ja no serveix aquest projecte. El planejament urbanístic preveu una nova depuradora bastant més lluny d’allà on hi havia aquesta, aigües avall de la Muga, abans d’entrar al pantà, però encara no hi ha redactat el nou projecte. El 2019, quan vam entrar a governar, ens vam reunir amb l’ACA per veure com agilitzar això i ens van aconsellar que deleguéssim la competència al Consell Comarcal. Això ho vam fer el 2021, però el Consell s’excusa dient que no té personal. Cada any, l’ACA ens aixeca una acta d’inspecció dient que estem incomplint la normativa, quan són ells qui han de finançar el projecte i la construcció de la depuradora nova. L’espai on hi ha l’antiga depuradora no és de propietat municipal, és en zona inundable i està dins de la llera del riu. El Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC) de l’ACA té planificada la nova depuradora per executar entre 2022 i 2027. Però l’ACA no està fent res i no ens dona solucions. Com a Ajuntament, volem fer-hi alguna cosa, però haver de fer una inversió de 95.000 euros en un lloc inundable, que l’Ajuntament no n’és el propietari, i que és una actuació temporal fins a esperar la nova depuradora... que ja s’hauria d’estar fent, ja que són molts diners per a Sant Llorenç. Nosaltres, però, hem previst destinar-hi aquests 95.000 € que pot costar posar en funcionament la depuradora antiga i que finançarem amb el PUOSC de l’any 2027. Així tindrem el nostre pla B. No podem esperar més!

I l’altra mancança?

L’habitatge. Quasi el 57% són segones residències. Aquí, som 270 habitants, però, a l’agost, passem a ser-ne 900 o 1.000. Aquests habitatges, tot l’any, estan buits i encara ens hem trobat que molts propietaris de segona residència demanen llicències d’activitat per fer-hi habitatge d’ús turístic, cosa que vol dir que, del setembre al juliol, tenen un rendiment turístic, mentre que, a l’agost, hi venen ells de vacances i, al setembre, torna a començar amb contractes temporals. Llavors, la gent que busca habitatge per poder venir a viure aquí no en troba. Els joves o les famílies amb mainada són els principals perjudicats.

I tenen espai per a edificar?

Hi ha tota la zona nord, encara, al costat de la carretera, en direcció a Albanyà, a la dreta. És una zona que s’ha de desenvolupar. A la urbanització VallMuga, encara hi ha parcel·les lliures per edificar.

Com planegen aquesta nova convocatòria del PUOSC?

De l’experiència de l’últim Pla d’Obres, que ens ha costat molt executar les dues grans obres de l’ampliació i reforma de La Societat i de la construcció de l’edifici del magatzem municipal, ara anirem a fer coses més petites. Hem plantejat tres actuacions. Per aquest 2025, vam demanar la impermeabilització de la teulada de l’ajuntament perquè hi tenim goteres. El 2010, es va fer una reforma interior i no s’havia fet cap més inversió a la teulada. Les teules pateixen amb el clima de Sant Llorenç i es trenquen molt sovint. Pel 2027, hi hem inclòs posar en funcionament la depuradora del nucli. Llavors, hem posat pel 2028 el cobriment de la pista polivalent, ja que ens trobem, a l’estiu, quan fem la Festa Major, en cas de pluja per exemple, no tenim cap espai per a ballar sardanes a dins o fer-hi qualsevol acte sota cobert. La Societat és petitona per la gent que som a l’estiu. I estem pensant en una coberta que ens podrà servir per una segona fase de la Comunitat Energètica amb una instal·lació fotovoltaica.

Es poden coordinar amb els pobles de la zona de muntanya?

Amb Albanyà, ja hi estem treballant des de l’anterior mandat i tenim compartida la plaça de secretari, cosa que fa que els dos ajuntaments tinguem més contacte. Els nens de Terrades, Sant Llorenç i Albanyà van a l’escola a Llers i tenim un sistema per col·laborar amb material i activitats que necessiti l’escola. A més, també hem començat unes xerrades de salut. Les jornades han arrencat aquest mes d’octubre aquí a Sant Llorenç, mentre que, al novembre, anirem a Albanyà; al desembre, a Terrades i, al gener, a Llers. És un dissabte cada mes amb xerrades gratuïtes per als veïns per a promoure una vida més saludable.

“Tenim previst dur a terme la instal·lació fotovoltaica d’una Comunitat Energètica entre els anys 2026 i 2027, amb l’objectiu que els veïns puguin beneficiar-se’n sense necessitat de fer una inversió particular”

Amb què li agradaria acabar aquest mandat?

Amb la Comunitat Energètica en funcionament. Tenim previst dur a terme la instal·lació fotovoltaica entre els anys 2026 i 2027, amb l’objectiu que els veïns puguin beneficiar-se’n sense necessitat de fer una inversió particular. Alhora, protegiríem l’impacte visual de les teulades del nucli històric del poble. Aquesta és una de les coses que ens fa especial il·lusió. Però la que més il·lusió ens faria seria tenir la depuradora. És una reivindicació que fa massa anys que dura, i ja és hora que l’ACA compleixi els seus compromisos i programes. És injust que se’ns exigeixi posar en funcionament la depuradora vella quan són ells els qui han d’assumir el cost d’una nova instal·lació. No ho entenem, ens fan perdre temps i diners.

En el seu primer mandat, a la Generalitat, se les havia de veure amb Junts i ERC, però, ara, s’ha d’entendre amb el PSC...

Per sort, jo he tingut bona relació amb tots. El Govern ha de treballar per a tot el territori, independentment de quin partit hi governi, però costa que tinguin la visió dels micropobles i crec que haurien de tenir més en consideració els nostres problemes. Confio que l’Estatut dels Municipis Rurals hi aporti un granet de sorra. Crec que canviaran coses.