"Un any després de la DANA, el dolor i la por no s'apaguen": el testimoni d'un figuerenc a Paiporta

Un any després que la DANA arrasés Paiporta i altres municipis valencians, deixant un rastre de mort i devastació, el record encara fa mal. Javier Gutiérrez, originari de Figueres i resident a Paiporta, ho viu en primera persona: la seva dona continua rebent suport psicològic per haver-ho perdut tot, la casa encara no s’ha pogut rehabilitar del tot, i molts veïns viuen amb la por que sota les runes o al barranc hi quedin persones desaparegudes.

La reconstrucció de la casa, per acabar

Gutiérrez explica que la reconstrucció de la casa l’han hagut d’afrontar amb els pocs recursos que han pogut reunir: "L’assegurança ens va pagar una part, amb això vam començar, però també vam haver de demanar un préstec al banc, i encara no ho tenim tot acabat". Les obres, diu, estan plenes de deficiències. "La part vella aguanta, però la nova -la que hem refet- té goteres i el sostre s’està florint. Haurem d’acabar als jutjats perquè l’empresa no se’n vol fer responsable". A més, assegura que les ajudes públiques que esperen podrien trigar anys a arribar.

Primer aniversari de la tragèdia

En el primer aniversari de la tragèdia, que va tenir lloc el 29 d'octubre de 2024, Paiporta va fer diumenge passat una cadena humana i un homenatge a les víctimes, però entre els afectats, el dolor i la sensació d’abandonament continuen ben vius. A Paiporta no hi ha cap casa que escapés a la tragèdia. L’aigua va arribar fins als 3,5 metres d’alçada, cobrint carrers, arrossegant vehicles i destrossant habitatges. "Tot va quedar inundat. Ens vam quedar sense cotxes, sense la casa", recorda Javier. Encara avui, un any després, els veïns continuen rebent aliments, tot i que asseguren que ells ja no en necessiten. Per a ell, aquest gest simbolitza una realitat més profunda: "Tot està parat aquí". La reconstrucció avança amb una lentitud desesperant i les ajudes, escasses. Algunes famílies només van rebre un avançament de 6.000 euros, una xifra irrisòria per a qui ho ha perdut tot. Javier lamenta la deixadesa institucional i la sensació d’abandonament generalitzada, mentre la tragèdia continua ben present i la indignació amb tots els polítics és creixent.

La tragèdia no s'oblida

Mentrestant, la seva dona continua de baixa laboral des de fa un any. "Està trencada psicològicament. Va perdre la casa, vam veure com la gent era arrossegada per l’aigua… Això no s’oblida", diu Javier. Aquell dia, ella treballava: va deixar el cotxe i va haver de fugir corrents per salvar-se. "Va tenir sort. Jo era a casa, patint fins que va arribar", recorda. Ell mateix va haver de rebre suport psicològic en els primers mesos, tot i que ara intenta mantenir-se actiu per no caure en l’angoixa. Treballa com a conductor d’Uber, una rutina que l’ajuda a continuar endavant: "Si em quedés tancat a casa, se’m cauria a sobre". Dins la tragèdia, destaca la solidaritat que han rebut, també des de la seva ciutat d’origen, Figueres, i per part d’entitats com els Almogàvers de l’Empordà, amb qui manté un vincle estret: "Han estat al nostre costat durant tots aquests mesos".

La por encara es respira a cada racó de Paiporta quan plou. "Cada vegada hi ha pluja, tothom mira el barranc amb angoixa". La setmana passada va tornar a ploure amb força i, tot i que la situació no va anar a més, l’angoixa va reviure. "Sabem que fa un any el poble es va inundar completament perquè van obrir les comportes totes alhora. Allò era un mar". Ara, almenys, el sistema d’alertes sembla funcionar millor: "Aquell dia, a les sis ja ho teníem tot inundat i l’alarma no va sonar fins a les 8 i 10 del vespre".

Un poble dividit i negocis tancats

Mentrestant, el poble continua dividit en dues meitats. El pont que connectava les dues bandes de Paiporta es va esfondrar durant la riuada i, un any després, encara no s’ha reconstruït. "La part on visc ha quedat completament aïllada. Sense ponts, la gent no pot accedir-hi i tot s’ha paralitzat. Els negocis han hagut de tancar i la zona sembla un desert", lamenta Javier.

Un poble sense reparar

A més, molts dels danys estructurals continuen sense reparar: voreres destrossades, clavegueram inutilitzable, ascensors que no funcionen... La frustració creix entre els veïns, que se senten abandonats per les institucions. "La gent està cremada amb tots els polítics", diu. L’alcaldessa anterior, que també va perdre la casa, es va veure desbordada emocionalment i va acabar deixant el càrrec. Els nous responsables municipals, assegura, tampoc donen resposta: "Hem presentat queixes, però tot continua igual. No es mou res".