'Mama', un crit de força i resiliència des de l’Empordà: “Li estic ensenyant al càncer que el puc vèncer”

Fa pocs dies, la Sala Polivalent del Casal del Jubilat de l’Escala es va omplir per a la projecció de Mama, un documental colpidor i ple de llum protagonitzat per Gemma Guzmán, que conviu amb un càncer de mama metastàtic al cervell. La cita formava part dels actes del Dia Mundial del Càncer de Mama que es commemora aquest diumenge 19 d’octubre, dins del cicle d'activitats impulsat per la Fundació Oncolliga Girona.

Un projecte ple d'esperança

La sessió es va completar amb un col·loqui intens i proper amb la participació de la mateixa Gemma, la doctora Pilar Barretina (ICO Girona), la pacient escalenca Laura Forné i el director del film, Àlex Mas. Després de passar també per Besalú i Olot, Mama ha deixat empremta allà on s’ha projectat: "La gent surt plorant, però plorant d’esperança", diu Guzmán.

Exemple de força i resiliència

Mama no és un documental dramàtic ni carregat de pena, sinó una mirada franca i honesta a la realitat d’una dona que afronta una de les formes més agressives de càncer de mama, amb metàstasi al cervell. Gemma Guzmán, de Tordera, comparteix com ha hagut d’adaptar la seva vida a aquesta nova realitat, amb les dificultats físiques, emocionals i socials que això comporta. "Un dia, quan encara estàvem en pandèmia, em van dir que tenia càncer de mama, després em van haver d’extirpar una part del cos, el cervell s’ha d’acostumar i poc més tard vaig saber que tenia metàstasi al cervell. Va ser un canvi radical, però la vida continua i jo he de continuar sent mare, esposa, filla, amiga...", explica la Gemma. "L’Àlex va voler mostrar això, la quotidianitat, la força i la resiliència que faig servir cada dia per continuar endavant".

El documental neix de la idea del director, Àlex Mas, que buscava visibilitzar un relat diferent, una experiència viscuda en primera persona, sense dramatitzar ni amagar res. "Volíem mostrar una vida amb càncer que no fos només dramàtica, sinó plena de moments real, però sobretot d’energia i esperança", destaca. Mama reflecteix no només el combat contra la malaltia, sinó també com la Gemma, de 51 anys, ha après a conviure amb la malaltia que han aconseguit cronificar gràcies als avenços mèdics. "Ara faig tractaments d’immunoteràpia i quimioteràpia, visc amb aquesta malaltia que m’acompanyarà molt temps, potser fins als vuitanta anys. He après a riure’m de mi mateixa i a no deixar que la malaltia em defineixi". "Visc la vida de tres mesos en tres mesos, marcats pels resultats del TAC. La setmana abans és un neguit constant: estic nerviosa. Sempre tens l’ai al cor".

"Visc amb aquesta malaltia que m’acompanyarà molt temps, potser fins als vuitanta anys. He après a riure’m de mi mateixa i a no deixar que la malaltia em defineixi"

Però fer aquest documental l’ha ajudat a relativitzar-ho: "Estic controlada. Cada dia hi ha més investigació, i jo mantinc l’esperança que un dia arribi la meva oncòloga i em digui: ‘Hem trobat la pastilla que ho curarà tot’. I que, a partir de llavors, pugui fer vida normal, sense tacs, sense tractaments. Fer el que vulgui". Durant el col·loqui posterior, la doctora Pilar Barretina va posar en valor els últims avenços en oncologia que permeten cronificar aquesta malaltia i millorar la qualitat de vida dels pacients. La pacient Laura Forné va aportar la seva pròpia experiència, reforçant el missatge d’esperança que el documental transmet.

Per a la Gemma, no és el càncer qui li ha ensenyat res, sinó al contrari: "Jo li estic ensenyant a ell que el puc vèncer". Aquesta fortalesa i actitud positiva són, segons ella, la clau per afrontar no només la malaltia, sinó qualsevol dificultat a la vida. "Sempre he estat una persona optimista que valora la vida, i el càncer no m’ha canviat, perquè ja pensava que tenia una vida maca abans".

Un punt de vista diferent

El director del documental, Àlex Mas, explica que la seva intenció era aportar un punt de vista diferent dels molts documentals sobre el càncer que tendeixen a ser molt dramàtics. "Volíem mostrar la història d’una persona que viu amb metàstasi i que, més que dramatitzar, aprèn a conviure amb la malaltia i a portar una doble vida: la que viu amb el càncer i la seva vida quotidiana com a home, fill, mare o germà". El documental reflecteix converses i moments íntims del dia a dia amb la seva filla de catorze anys, la seva parella, la seva germana o la seva mare i una visita a l’hospital o el dia que es fa el tractament. Segons Mas, "a vegades, quan veus aquests moments tan íntims, lligues caps i entens moltes coses que abans no havies valorat".

Aquest enfocament fa que "fins i tot en molts moments del documental l’espectador sigui capaç d’oblidar la malaltia i això és el que fa que se senti més identificat, que era precisament l’objectiu". El director de Mama també remarca la importància de la projecció del documental, que inclou un col·loqui posterior amb professionals i pacients per crear un espai de suport i diàleg sense estigmes. "És un moment en què la gent pot preguntar i compartir, sentint-se acompanyada i ajudada per la comunitat". A més, la iniciativa pretén impulsar la sensibilització i la solidaritat amb els malalts i les seves famílies, mentre es recullen fons per continuar amb la investigació i el suport que ofereix la Fundació Oncolliga.

Arribar a TV3

Per fer-lo arribar al màxim de públic possible, el desig de totes les persones que han pres part d’aquest projecte és que el film pugui veure’s a través de TV3, ja que considera que, coincidint amb La Marató dedicada al càncer, seria un testimoni valuós i necessari per sensibilitzar i acostar aquesta realitat a tota la societat.