Dermatosi, llengua blava i grip aviària tensen la ramaderia

Els focus de dermatosi nodular contagiosa a les comarques gironines, malaltia que afecta el bestiar boví, i els de grip aviària i de llengua blava en altres províncies espanyoles tensen l’activitat de la producció ramadera en aquesta arrencada de la tardor.

Els ramaders del boví de carn i del lacti estan pendents de l’evolució de la malaltia per veure si el pla de vacunació i la resta de mesures preventives adoptades (sacrificis i immobilització d’animals a l’entorn dels focus) aconsegueixen erradicar el brot i poder tornar a operar amb normalitat a nivell comercial.

Una de les preocupacions per al sector quan passa un esdeveniment així és que hi hagi tercers països que no reconeixen la regionalització de l’esdeveniment. Així, encara que la malaltia afecti només una petita part del territori, decideixen tancar les seves fronteres a qualsevol importació de bestiar viu i fins i tot productes des de tot l’Estat, amb l’impacte econòmic que això comporta.

És el que ha passat amb la dermatosi nodular, detectada fa poc més de dues setmanes a l’Empordà. Ja hi ha una trentena de certificats d’exportació bloquejats per una vintena de països, entre ells l’Argentina, el Marroc, el Brasil, la Xina, el Canadà o Regne Unit, segons l’última nota informativa pública del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

En concret, s’han bloquejat enviaments bovins per a reproducció, engreix o sacrifici, bovins de lídia per a sacrifici, de semen de boví, embrions bovins, cuirs i pells, fins i tot budells artificials a partir de col·lagen boví i alguns productes lactis.

El principal impacte, ara com ara, està en el tancament del Marroc a l’entrada de boví viu perquè aquesta destinació suposa gairebé la meitat de totes les exportacions des d’Espanya a la resta del món.

L’any passat, Espanya va exportar més de 66.000 tones de boví en viu, de les quals el 43% (28.572 tones) van tenir com a destinació Marroc, segons dades de Comerç Exterior.

El sector del boví de carn va facturar una mica més de 111 milions d’euros per aquest volum de bestiar enviat al país nord-africà; un canal de comerç tancat ara com ara.

Líban és el segon major comprador de boví viu (en 2024 va comprar més de 12.000 tones) però en aquest cas, tal com han informat a l’agència EFE l’Associació de Productors de Boví de Carn (Asoprovac), sí que admet la regionalització.

La gerent d’aquesta associació, Matilde Moro, ha mostrat la seva preocupació davant aquesta situació, però confien que les mesures adoptades continguin el focus perquè no avanci cap a zones pròximes on sí que hi ha grans volums de producció ramadera.

En el cas del lacti, no s’han tancat, almenys de moment, destinacions d’especial rellevància per als seus interessos, segons fonts sectorials.

Les mateixes fonts han valorat la via de negociació oberta per les autoritats espanyoles amb aquestes terceres destinacions per a aconseguir flexibilitzar les seves barreres comercials després de la detecció dels focus.

L’any passat, un informe del departament d’Agricultura de la Generalitat advertia que en un context de reducció de consum i despesa en carn de vedell per part de les famílies catalanes, l’exportació era «clau per al sector». En aquest sentit, advertia que l’exportació de bestiar viu estava molt concentrada en pocs països, la majoria musulmans.

La dermatosis nodular contagiosa és una malaltia vírica, sense repercussió per a la sanitat humana, però pot tenir un gran impacte econòmic per als productors de boví. Al marge de la suspensió temporal de l’exportació, les principals pèrdues estan relacionades amb una reducció temporal en la producció de llet i té afectacions en la fertilitat. També cal tenir en compte, que abans no s’hagi completat la vacunació de les granges, aquelles explotacions on s’hagin detectat casos estan obligades a sacrificar tot el bestiar, amb el cop econòmic que suposa arrencar de nou la granja.

Canvi climàtic i globalització

La veterinària i gerent dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Semega) de la Diputació de Girona, Clàudia Romero, eplicava a l’Agència Catatlana de Notícies que, amb el canvi climàtic i la globalització, cada vegada apareixeran més malalties que no existien a Europa. Per això, aposta per un canvi d’estratègia en el seu control.

«S’haurien d’autoritzar vacunes, perquè l’any passat va ser la llengua blava, després la febre hemorràgica i ara la dermatosi. Això no pararà, llavors, crec que, en comptes de sacrificar ramats, la manera de lluitar contra aquestes malalties és vacunar», afirmava.

Fa pocs dies Castella-la Manxa va notificar la detecció d’un focus d’Influença Aviària en una explotació de gallines ponedores en Yeles, a la província de Toledo pel que s’ha posat en marxa el protocol d’actuació, en coordinació amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la Conselleria de Sanitat.

Segons ha apuntat el departament, l’explotació ja es trobava dins de la zona de restricció d’un focus declarat dies enrere a Madrid. S’ha decretat la immobilització de totes aquelles explotacions situades dins de la zona de protecció i vigilància que s’estableix en un radi de tres i deu quilòmetres respectivament, al voltant de l’explotació en qüestió.

L’aplicació de totes les mesures protocol·làries comporta el sacrifici i la destrucció de les 110.000 gallines ponedores que formen el cens d’aquesta explotació afectada, així com l’eliminació de materials presents que poguessin vehicular el virus com a fem, penso, o llits, entre altres elements.

Així mateix, es procedirà també a la realització de les enquestes epidemiològiques corresponents per a conèixer, tant el possible origen del focus, com la identificació de les explotacions que poguessin estar en risc per moviments de persones, vehicles, animals o materials.

Pel que respecta a la zona de restricció establerta, composta per una zona de protecció i una altra de vigilància de tres i deu quilòmetres respectivament, la Conselleria ha subratllat que «és fonamental reforçar la vigilància i mesures de bioseguretat», per la qual cosa en aquestes explotacions també es troben restringits els moviments d’ocells i altres productes avícoles.

A més, està previst que des de la Direcció General d’Ordenació Agropecuària es mantinguin els contactes pertinents amb el sector per a informar-lo de l’estat de la situació, de les actuacions que s’han realitzat i es realitzaran en els pròxims dies i per a demanar la màxima col·laboració i precaució en les mesures de prevenció i control. La Junta ha reafirmat que la situació «no suposa un risc de salut pública per a la població general».

En el cas de les comarques gironines, cal recordar que tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà a Castelló d’Empúries han informat de fins a quatre casos de grip aviària en aus del parc en poques setmanes . El primer va aparèixer a l’agost en una cigonya i, posteriorment, s’han trobat tres positius més en un capó i dos flamencs. Davant d’aquesta situació, es va incrementar la vigilància en explotacions avícoles en un radi de deu quilòmetres, sense que s’hagi fet públic cap cas.

Llengua blava

En el cas de la llengua blava, l’últim part publicat pel Ministeri confirma la circulació del serotip 3 a Guadalajara i del serotip 8 a Àvila. Durant aquesta temporada, la circulació de la llengua blava s’ha detectat a Andalusia, Extremadura, Toledo, Ciudad Real, Guadalajara, Múrcia, Madrid, Burgos, Àvila, Segòvia, Lleó, Sòria, Salamanca, Zamora, Palència, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Osca, Mallorca, Saragossa, Lleida i València.

Subscriu-te per seguir llegint