Eudald Brugat, alcalde de Vilabertran: “Estem en contacte amb Educació cada quinze dies per a una escola nova”

Eudald Brugat Montiel (Vilabertran, 1981) té una empresa familiar d’àmbit local i, el 2023, va encapçalar la llista de SOM Vilabertran-AM, vinculada a Esquerra Republicana, a les eleccions municipals, rellevant el fins aleshores batlle, Martí Armadà. A banda de l’alcaldia, Brugat gestiona les àrees de Patrimoni, Transparència i Bon Govern, Comunicació i Participació Ciutadana, i Seguretat. També és un esportista aficionat.

Fem aquesta entrevista un dia 1 d’octubre, just quan fa vuit anys del famós referèndum d’autodeterminació. Quins records en queden?

Vam sortir al carrer com a país amb voluntat de decidir. A escala política, sobretot els dos grans partits s’han anat separant, fins a un punt que sembla que no hi hagi entesa, però, a la llarga o a la curta, estem abocats a entendre’ns.

Mesos enrere, vostè va anar al Parlament, amb la regidora Rosa Guixé, per posar a sobre de la taula la necessitat de tenir una escola nova a Vilabertran. Què s’ha mogut més d’ençà de llavors?

Nosaltres estem en contacte de manera quinzenal amb els Serveis Territorials d’Educació a Girona i els demanem informació cada quinze dies de com estan els tràmits. Ara com ara, han licitat un estudi arquitectònic del projecte i s’està redactant. A Vilabertran, el creixement de la població ha de ser contingut pels serveis que tenim. Però necessitem una escola nova amb urgència, ja que un dels tres edificis a on es fan classes és del segle XIX; l’altre, el que ocupa educació infantil, està en barracons, i el tercer és un primer pis de les oficines municipals.

Per on passen les assignatures pendents que té el seu poble?

La principal mancança que tenim és l’escola. Fa molts anys que ho demanem i ja l’antic consistori ho va fer. Està tot programat perquè es faci. Esperem la màxima celeritat d’aquest Govern socialista per tenir aquesta escola com més aviat millor. De fet, hi ha el seu compromís polític d’accelerar-lo al màxim, tot i que sabem que, com Vilabertran, hi ha molts altres municipis al país.

Quin efecte podria arribar a tenir una escola nova per a la Torre d’en Reig?

La Torre d’en Reig és un edifici gran que acull part de l’ajuntament i, quan l’escola ja no sigui aquí, la Torre d’en Reig s’obrirà per a un ús social per a la gent del poble. L’anterior consistori havia dissenyat a Can Rostoll, que també quedarà buit, i podrà acollir les noves dependències de l’Ajuntament. Volem que la Torre sigui del poble, que les entitats i associacions -que a Vilabertran en tenim moltes- puguin tenir el seu local i es puguin fer activitats. És patrimoni arquitectònic cultural (BCIL en tràmit) que l’Ajuntament té la ferma voluntat de donar-li un ús social. La Torre d’en Reig és un edifici modernista, projectat per Josep Reig i Palau és el símbol de Vilabertran juntament amb la Canònica.

"No és fàcil per a un Ajuntament poder portar a terme tot el que es vol, però es fa tot el que es pot per complir els objectius. I així ho farem"

A part de l’escola, quines mancances més hi han detectat aquí?

Realment, Vilabertran és un poble que està molt ben comunicat amb la capital de l’Alt Empordà, Figueres, i no tenim una mancança logística, ja que som a prop de tot arreu i tot arreu és molt a prop nostre. El centre cívic se’ns ha quedat petit i hem d’evolucionar amb una nova infraestructura i una nova sala polivalent per a emmarcar-hi les activitats, també.

Ara tenen les portes obertes per al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC). Què veuen que pot ser important per a Vilabertran?

Tindrem l’ajut més gran que hagi rebut mai Vilabertran en un PUOSC, que són 448.000 euros. El tenim dedicat a la plaça de les Mimoses, que és una plaça que anirà al lloc d’un edifici que es va enderrocar i que comportarà readequar la plaça, fent-la vegetal al carrer que enllaça amb el solar de la futura escola. Estem a punt de licitar i hem rebut l’ajut del Pla Únic d’Obres i Serveis, de l’ACA i de la Diputació de Girona. El poble hi aportarà un 4%, que és el mínim establert.

Què suposaran les obres de la carretera de l’Aigüeta, quan estiguin acabades?

Allà, hi ha un tram obert, que és el de Figueres-Cabanes i portarà un volum de trànsit encara més alt. Tindrem més trànsit del que teníem abans, però estem preparats per a assumir-ho.

Ha acabat bé el litigi judicial amb els amos de la nau industrial que el van portar al jutjat?

Aquest litigi segueix el seu procediment per via judicial. Ja venim de l’anterior consistori, que va fer aquesta compra, mentre que nosaltres ens limitem a defensar el territori i els nostres béns. És un procés judicial ben encaminat.

Com ha anat la temporada d’estiu aquí?

Bé, estem molt contents. Hem tingut una alta participació amb les activitats dels espectacles culturals que hem organitzat. Molt contents del ritme que ha agafat la Bertranada, una festa de famílies, jovent i bon ambient. Estem contents, ja que planificar una proposta cultural en un poble de mil habitants no és fàcil, amb pocs recursos, però intentem fer-ho al màxim de bé possible. Busquem una cohesió social interna i externa al poble.

"Nosaltres ens vam presentar, com a mínim, per vuit anys; sempre surten coses noves"

De quina manera es pot arribar al final d’aquest mandat?

L’any i mig que ens queda serà intens i passarà volant, però, també, ens fa molta il·lusió encarar-lo. És clar que, en quatre anys, no hi ha temps per fer-ho tot, perquè a l’Administració, tot és molt lent. Hem fet un bon aprenentatge i continuem endavant. Nosaltres ens vam presentar, com a mínim, per a dos mandats i ho vam dir públicament als vilatans i les vilatanes. Hem d’arribar a complir el nostre programa polític, que és de vuit anys i sempre surten coses noves. No és fàcil per a un Ajuntament poder portar a terme tot el que es vol, però es fa tot el que es pot per complir els objectius. I així ho farem.

Han tingut capacitat per a poder atraure tota aquella gent que vol anar-se’n de Figueres?

Nosaltres tenim una demanda molt forta per venir a viure a Vilabertran, una demanda que no podem complir pel terme municipal que tenim. Nosaltres volem un creixement.