Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista

Josep Maria Canet, 3r tinent d’alcalde de Castelló: “Feia molts anys que la marina d’Empuriabrava estava en declivi i ha costat molt redreçar-ho”

“Gestionar els projectes del Fons Next Generation és molt complicat”, afirma

El regidor Josep Maria Canet a la plaça del Palau dels Comtes.

El regidor Josep Maria Canet a la plaça del Palau dels Comtes. / Empordà

Marc Testart

Marc Testart

Castelló d’Empúries

Josep Maria Canet Brossa (Castelló d'Empúries, 1962) és Enginyer Tècnic Industrial i professional liberal en el camp de l’enginyeria. A l'Ajuntament de Castelló és regidor per ERC des del 2015.

Vostè fa una dècada que és regidor de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Quina evolució hi ha vist?

Menys els primers deu mesos, que érem a l’oposició, he estat governant. Crec que s’ha canviat una mica la dinàmica del poble. Quan vaig entrar de regidor, el 2015, hi havia un ambient molt tens, amb temes personals entre diferents polítics. Durant els deu anys en què ERC ha estat governant, la cosa s’ha apaivagat una mica, tot i que encara hi ha algunes tensions, però menys de les que hi havia abans. Els anys amb en Salvi (Güell) van ser molt còmodes en aquest aspecte, però el govern actual no té majoria absoluta. Tant amb CiU com amb la CUP, hi havia una relació excel·lent i aquests dos últims anys que hem estat amb el PSC i Demòcrates tampoc ha anat malament. A més, permet contrastar una mica, perquè tothom té les seves idees.

De les àrees que porta, Urbanisme es deu emportar bona part del pastís...

Sí, és la que requereix més dedicació, tot i que amb activitats s’hi ha d’estar molt a sobre, també. L’enginyer municipal gestiona molt quant a instal·lacions. He estat quatre anys regidor de Castelló 2000, també.

Què destaca més de tot el que s’ha fet a Urbanisme en aquesta primera meitat de mandat?

Estem ficats molt en el Fons Next Generation, que és per a turisme sostenible, que ens ocupa la major part del temps. I, bàsicament, la Sala Municipal és el punt fort d’aquests últims dos anys. Al pont de l’avinguda de la República Catalana, hi començaran les obres abans d’un mes. Hi ha el Punt Truck, que es va adjudicar el projecte i, pròximament, també, començaran les obres. A la plaça de les Palmeres, estem treballant per fer-hi la 2a fase. Al Centru, tenim l’aprovació inicial del projecte. Amb els estanys de la vila, portem dos anys de tramitació burocràtica i ara hem arribat al final. Són projectes de molta llarga tramitació i sembla que costi de tirar endavant, però està tot molt avançat.

Parlem del pont de l’avinguda de la República Catalana.

Aquest és un projecte que fa temps que sabíem que havíem de fer. Igual que el pont del carrer Migjorn, és un pont vell, de més de 50 anys. Ha saltat el formigó per la part de sota, moltes vegades pel pas de vaixells. Aleshores, s’han rovellat els ferros i el pont s’ha de fer nou. Allò que fem és enderrocar el pont vell, fem el nou i aprofitem per assolir el mateix nivell que el pont del carrer Migjorn per a permetre el pas de vaixells una mica més alts. Això començarà a principis de novembre, tot i que, a l’octubre, ja s’hi farà alguna cosa de reparació de les instal·lacions. En principi, haurien de ser tres mesos.

Tenen a sobre de la taula la reforma de la Sala Municipal...

Sí. La Sala ja està en execució des de primers d’any i s’ha d’acabar el 31 de març de l’any vinent. Ara aquest mes posaran la coberta, finalment. S’ha endarrerit i, per això, s’ha arribat a replantejar l’ordre de les obres. Simultàniament, s’estan fent excavacions arqueològiques, per registrar totes les estructures que s’han anat trobant a sota, que són de l’antiga església que hi havia hagut allà.

Gestionar els projectes del Fons Next Generation és complicat?

Molt. D’una banda, és complicat per la tramitació burocràtica i, després, perquè molts projectes han requerit modificacions del POUM (Pla General). Algun projecte s’ha hagut de modificar, com per exemple, una instal·lació per a rem a la Platja Petita, que al final no s’ha pogut fer perquè, des de Ports, ens exigien una tramitació més llarga i ens van obligar a fer marxa enrere. A l’Estany de la vila, es partia d’una previsió d’abastir-nos d’aigua mitjançant pous i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va dir que ens havíem de proveir amb aigua regenerada, de la depuradora.

"Abans d’un mes, començaran les obres del pont de l’avinguda República Catalana"

Què hi falta a Empuriabrava perquè sigui com abans?

Quan nosaltres vam entrar al govern, Empuriabrava tenia moltes mancances, però és veritat que s’havien fet moltes obres, com la xarxa de clavegueram. Per exemple, jo crec que ja feia molts anys que la marina estava en declivi i ha costat molt redreçar-ho. Queden pendents els sectors Sant Mori i Moixó i m’agradaria deixar-ho enllestit. La clau va ser fer el passeig Marítim i va començar a canviar. Amb això, però, no és suficient. Sempre hem pensat que la segona part seria l’avinguda Fages de Climent. També estem treballant amb el projecte del carrer Migjorn per a fer-hi voreres i carril bici.

Quin paper hi juga la plaça de les Palmeres en aquest futur d’Empuriabrava?

És un espai que, quan jo vaig entrar de regidor, era un aparcament de vehicles i, a més a més, estava molt mal asfaltat i ple de clots. Necessitàvem un espai per a poder-hi fer actes i es va pensar a fer-ho allà. Era una manera de revitalitzar una zona molt oblidada. Allà, s’hi va posar una carpa per a la celebració dels 50 anys de la marina i ens vam trobar que tenia molta requesta, aquella zona, i s’hi començaven a fer actes. La carpa no es va desmuntar i, a partir d’aleshores, vam dir de fer una cosa ben feta dissenyant la plaça de les Palmeres amb la seva forma actual. Estan treballant per fer l’avantprojecte de la segona fase, que inclouria els tancaments mòbils.

La mateixa pregunta que li he fet per Empuriabrava, ara, per al Centre Històric. Quins projectes hi falten perquè torni a ser més dinàmic?

Del Centre Històric, molta gent n’ha anat marxant, tot i que és cert que molta en comença a tornar, també. Això passa perquè les cases s’arreglen. Hi ha molt d’habitatge i la solució implica que hi vingui gent. Ja s’hi han fet projectes, com la plaça del Palau dels Comtes, que vam arreglar nosaltres. També hem arreglat la plaça de davant del Paller d’en Melino i diverses intervencions al convent de Santa Clara, entre altres.

A qui afavoreix més aquesta convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC): a Castelló o a Empuriabrava?

Mentre que en l’anterior mandat es va fer tot per a Empuriabrava, aquest cop l’hem fet per a Castelló. Tenim l’avinguda Generalitat, els carrers de la Fruita, Paireria Vella i Pau Casals, que no estan adjudicats. S’han de licitar i ens estem pensant de fer-ho abans. Del Pau Casals, ja tenim el pressupost. El PUOSC és adjudicat pel 2029 i ens plantegem fer-ho el 2026. Un el canviarem per fer-hi entrar la 2a fase de la plaça de les Palmeres, per entrar-hi els tancaments, l’escenari i alguna cosa més.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents