“Sense tu, l’institut ja no és el mateix”: el comiat forçat d’una integradora social al Cendrassos de Figueres

Ikrame Laazzaoui va començar a treballar a l’institut Cendrassos de Figueres durant la pandèmia, gràcies a un programa de fons europeu que incorporava perfils de Tècnic d’Integració Social (TIS) i Educador Social per fer front a les necessitats socials i emocionals derivades del context covid. El seu primer contracte va ser per un any, però es va prorrogar en diverses ocasions fins a acumular cinc cursos consecutius al centre, un institut de màxima complexitat a Figueres, que es va convertir en més que un lloc de feina, a causa del vincle que va adquirir amb els alumnes. "Ara em diuen: 'Sense tu, l’institut ja no és el mateix'", explica, amb emoció. "És frustrant perquè havia fet un vincle molt fort amb els alumnes. Em fa molta pena i ràbia no haver pogut acomiadar-me’n. Em trobo amb ells pel carrer i em pregunten per què no hi soc".

Establir vincles de confiança

La seva tasca contemplava dinamitzar els patis amb tornejos inclusius, per als alumnes de primer d’ESO fins a intervenir en moments de crisi emocional o conflictes que apareixien en el dia a dia. "Hi havia focs que potser ningú podia apagar, i hi era jo", resumeix. La figura de la TIS és clau per crear vincles de confiança reals. "T’asseus amb ells, els deixes parlar, connectes d’una altra manera". Recorda especialment un alumne absentista, amb greus dificultats d’adaptació, que avui treballa i manté un bon rumb. "Amb ell no feia fitxes. Escoltàvem les seves cançons, les escrivia, i així treballàvem la lectoescriptura. No es tractava només de fer-lo tornar a classe, sinó de fer-lo sentir acompanyat".

Retirada del programa

Ara, amb la retirada del programa i la impossibilitat de renovar el contracte, veu com "molts alumnes queden desatesos, especialment aquells amb necessitats especials o que requereixen un seguiment més proper: algun alumne que s’havia tancat al lavabo, nois que distorsionaven les classes… Cada cas és un món". La seva tasca era un punt de referència i suport emocional per a molts joves que, sense una figura d’acompanyament, es veuen perduts en un sistema que no sempre està preparat per atendre les seves necessitats. "A l’institut, ja no hi ha ni integradora social ni vetlladora, dues figures que sí que hi eren l’any passat", afirma.

Presència a primària

A primària encara hi ha TIS, per això ha trobat feina a l’escola Sant Pau de la mateixa ciutat on se sent molt ben acollida. La situació del sector educatiu és encara més greu per la crisi social i familiar que viuen molts alumnes. "Se li suma el problema del mòbil, no que s’agafi a classe o al pati, sinó a casa. L’arrel dels problemes disruptius i les necessitats especials augmenta, hi ha més retard en l’aprenentatge i la situació es fa insostenible", explica la integrador social.

"Demanem més recursos humans"

Des de la direcció del centre, Helena Cortada, com a representant dels directors de secundària de Girona, ha expressat el malestar per la manca de continuïtat d’aquests professionals, ja que les necessitats educatives creixen constantment. "Demanem més recursos humans, perquè la seva tasca era vital en diferents processos i també en l’atenció individualitzada a alumnes amb necessitats especials".