Una nova aventura dels Scooteristes Catalans voltant per la falda del Pirineu

El petardeig del motor d’una Vespa és inconfusible, el de cent cinquanta Vespa i Lambretta... inoblidable. Solsona, la seva comarca, i la veïna de l’Alt Urgell han acollit, del 19 al 21 de setembre, la quarta edició de la Trobada d’Scooteristes i Clubs Catalans. Una reunió festiva que, durant tres dies, ha portat fins a la falda del Pirineu una colla d’apassionats a les motos històriques i clàssiques de línies aeronàutiques i rendiments que freguen la impossibilitat.

La Trobada organitzada per l’agrupació Scooteristes Catalans al Solsonès ha agafat el relleu a les tres anteriors concentracions, celebrades consecutivament a Andorra (2022), Tortosa (2023) i Figueres-Capmany (2024). La de l’Alt Empordà de l’any passat va deixar el llistó molt alt i la d’enguany ha tornat a fer-ho amb un notable èxit en tots els sentits: "Hi ha hagut un alt nivell de companyonia, tothom ha vingut amb el seu vehicle a punt i no s’han registrat incidències remarcables. Per tot arreu, començant per Solsona, el seu Ajuntament i el Motor Club del Solsonès, ens han rebut amb els braços oberts", expliquen els membres de la nova junta de l’entitat organitzadora de l’esdeveniment i en la qual hi estan representades les quatre demarcacions de Catalunya i Andorra.

La participació estava limitada a cent cinquanta vehicles per a garantir el bon desenvolupament de les tres jornades moteres. El punt de concentració de cada sortida va ser la plaça del Camp. Des d’allà, l’alcaldessa de Solsona Judit Gisbert, va destacar "l’excel·lent treball de l’organització".

Els escuteristes van aprofitar el moment per recordar al desaparegut Carles Codina, un company sempre somrient i disposat a donar un cop de mà en tot moment. Les rutes preparades pels organitzadors, amb avituallament llest en cada aturada a mig camí, van ser exigents amb ascensos a punts de gran alçada com el Coll de Jou o l’estació del Port del Compte.

Tothom va poder gaudir d’uns paisatges de gran bellesa cromàtica amb carreteres i camins molt ben condicionats. El pas pels pantans de la Llosa del Cavall i de Sant Ponç es van combinar amb encreuaments constants amb els rius i rieres d’aquests rodals, entre ells el Segre.

Una ruta molt completa

Organyà, Cambrils, Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Navès... El llistat de municipis transitats va ser llarg. Com tothom esperava, no hi van faltar els àpats de germanor. L’expedició va sopar el divendres en el restaurant del càmping el Solsonès. Dissabte, després d’una sortida pletòrica travessant el nucli antic de Solsona amb aturada per esmorzar a Organyà, amb coca i vi dolç ofert per l’Ajuntament, el grup va dinar a la Fonda de ca l'Agustí de Cambrils, on es van lliurar els reconeixements de la Trobada. Al vespre, l’Hotel Gran Sol de Solsona va viure una nit de regals oferts pels patrocinadors, sempre indispensables, amb l’esbojarrada actuació de Tiger Kowalsky i los Despedidos.

A la Trobada no hi van faltar personatges indispensables, com Pedro Díaz, conegut per tots com el Capitán. Va regentar un taller a Barcelona anomenat Vespa Vizcaya durant més de quaranta anys. Els seus consells i experiència sempre són escoltats per la resta de companys i companyes. Amb 88 anys, la seva presència va ser mereixedora d’un dels reconeixements d’aquesta edició, després d’haver superat una caiguda fortuïta amb trencament de costelles a la Vespa World Days de Gijón.

La voluntat i empenta que el caracteritzen va fer que tornar a pujar a la seva Vespa també servís de remei als sotracs de la vida. La seva assistència va coincidir amb la participació d’una envejable Vespa 125 N de 1958, també premiada pels organitzadors. No hi van faltar diverses unitats amb sidecar ni la presència insubstituïble dels Vesparuters BCN, treballadors incansables per al bon desenvolupament i la seguretat de les rutes des de 2023. La seva feina va tornar a ser lloada per tothom.

La jornada dominical va donar fe del caràcter prudent de participants i organitzadors. La gran tempesta que travessava Catalunya va fer recomanable suspendre la sortida prevista, però sí que es va celebrar una sessió informativa molt interessant, oferta per Model 31, una enginyosa iniciativa industrial que permet instal·lar un kit de mobilitat elèctrica a les carrosseries de Vespes i Lambrettes, de qualsevol època.

En aquesta Trobada hi han estat presents participants vinguts de dins i de fora de la península, amb presència de pilots andorrans, italians, francesos i d’un gran nombre d’agrupacions escuteristes com els dels Vespa Club de Reus, Lleida, Barcelona, Sabadell; el Vespa i Lambretta Club de Castelló de la Plana; els Scooter Club de Girona, Barcelona, Alicante Scooter Crew, Palmarium de Perpinyà, Sccoter Riders Andorra, Entramuntanats de l’Empordà, Maresme Scooter Club, Barbuts Scooter Team i Manresa Scooter Club, Classic Motor Club del Bages, Vesparaf (Garraf), Tivespa (Tivissa) i Els Perduts (Palafrugell), entre moltes altres colles i grups d’amics.

Milers de fotografies i centenars de vídeos testimonien l’abast festiu d’una Trobada anual que va a més i que ha tornat a quedar immortalitzada amb els resums audiovisuals fets per Ramon Aragonés Margalef, disponibles en el canal YouTube Catcarrasquet.

Per a molts, l’ambient de la Trobada dels Scooteristes Catalans ha estat la cinquena marxa de cadascun dels seus vehicles i "cap on anirem l’any vinent?", la pregunta amb cop de gas més escoltada.

Com va dir Enrico Piaggio quan va veure el primer model dissenyat per Corradino d’Ascanio: "Bello, m’hi sembra una vespa". Des d’aleshores són molts els qui se senten pessigats per la passió d’aquests vehicles motoritzats de dues rodes.