Equipaments
Castelló d'Empúries preveu inaugurar l'estany artificial a principis de 2026
L’Ajuntament està comprant els terrenys on s’ubicarà aquest espai, que s’alimentarà de l’aigua depuradora d’Empuriabrava a través d’una canonada

Ubicació aproximada del futur de l'Estany de la Vila. / Ajuntament de Castelló d’Empúries
Helena Viñas
L’Ajuntament de Castelló d'Empúries espera poder comptar amb una nova zona humida a la població la primera meitat de 2026 amb la creació, de manera artificial, de l’Estany de la Vila, projecte plantejat inicialment el 2022. Llavors, l’equip de govern i la Diputació de Girona van realitzar un estudi hidrològic que va concloure que l’estany era viable, però restava pendent si es podrien comprar o llogar els terrenys on s’ubicaria. Ara, el tècnic de medi ambient de l’ajuntament, Ramon Fortià, afirma que ja s’està duent a terme la compra dels terrenys als particulars, si bé encara no es pot donar una localització concreta d’on s’ubicarà l’estany, ja que "els límits podrien variar una mica".
El que si se sap gràcies al projecte constructiu, però, és que l’estany tindrà una superfície de prop de 9 hectàrees i se situarà "entre la zona dels horts i la carretera GIV-6103 que mena a Palau-saverdera", tot plegat en uns terrenys classificats com a zona de Parc Natural pel POUM. Les actuacions per a fer realitat aquest espai començaran per fer inundables els terrenys, "amb una fondària mitjana que podria oscil·lar entre els 10 i els 30 cm", a més de crear "zones de fangueig i espais en superfície en forma d’illes". Aquestes últimes han de servir per "atraure la major diversitat d’aus possible", i es complementaran amb la creació d’àrees de creixement d’arbrat, així com de llocs de repòs i nidificació d’aus.
A banda, la intenció de l’ajuntament és eixugar l’estany cada any de setembre fins a mitjans d’octubre amb l’objectiu "d’evitar una excessiva eutrofització de l’espai, així com mantenir la zona lliure de vegetació halòfila que dificulti les visuals i homogeneïtzi l’hàbitat.
Paral·lelament, l’estany també comptarà amb tres observatoris d’aus i un recorregut d’anada i tornada d’aproximadament 550 metres, que començarà al pont de Sant Francesc.
Valor ambiental i econòmic
La principal modificació que ha patit el projecte des que es va plantejar el 2022 ha estat la manera en què s’anava a omplir l’estant d’aigua. En un inici, explica Fortià, la intenció de l’Ajuntament era que "l’aigua vingués del rec del Molí", però "l’Agència Catalana de l’Aigua ens ho va denegar". Així, el projecte acotar estipula que l’estany s’haurà d’alimentar tant de les pluges com els "excedents d’aigües regenerades a partir de l’EDAR d’Empuriabrava". En aquest cas, l’entrada d’aigua es faria mitjançant una canonada que tindrà la seva entrada "per la meitat sud de l’àmbit", perquè després "la conducció aprofiti el pont de Sant Francesc per travessar el rec del Molí i arribar fins a l’estany".
El projecte d’aquesta canonada, que ja s’ha aprovat per junta de govern, ascendeix a 400.000 euros, indica Fortià. Tant aquesta infraestructura com la resta d’actuacions que s’executaran per crear l’estany es finançaran mitjançant un ajut de 730.000 euros, emmarcat en la convocatòria extraordinària 2023 dels Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme dels Next Generation.
Amb aquest equipament, Castelló d’Empúries pretén assolir dos objectius. D’una banda, "recuperar els valors ambientals i de la fauna i flora associada", i, d’altra, dinamitzar l’activitat socioeconòmica del municipi.
En aquest sentit, la memòria constructiva recorda que, si bé el poble té "el 62% del seu territori en el si del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà", l’espai "se situa força allunyat dels nuclis comercials i d’activitat econòmica del municipi". És per això que els visitants, "en acabar l’activitat naturalística, no tenen altra alternativa que agafar el vehicle" i desplaçar-se a altres poblacions de l’entorn de Castelló d’Empúries. Així, l’Estany de la Vila "ha de complementar ventall de possibilitats" el municipi, "amb altres elements d’interès i activitats sense haver de recórrer a l’ús del vehicle privat" i així fomentar la despesa al municipi.
- Josep Maria Martorell, propietari de Quermançó: “En una empresa, l’amo té el risc, l’èxit és de l’equip”
- L'or blanc de la Mar d'Amunt: la sal salvatge de l'Empordà que només es forma entre les roques
- Quatre anys buscant un diagnòstic en salut mental: el calvari d’una jove de l’Empordà per ser escoltada
- El Camí Natural de la Muga continua guanyant adeptes en l'any de l'estrena del segell 'Senders Blaus'
- Mercedes d'Orriols reviu a Figueres les dues nits de 1939 que va dormir al Menestral camí de l'exili
- Un canvi de propietat permetrà recuperar la Casa Rozes de Roses, monument nacional en perill
- “El TDAH no és qüestió de voluntat ni d’educació, sinó de com funciona el cervell”
- Peralada mira el seu passat per passar el testimoni a les noves generacions