Catalunya vol reintroduir la foca monjo a l'Empordà

Catalunya vol impulsar la reintroducció de la foca monjo (Monachus monachus) a la costa catalana, i l’Alt Empordà seria el lloc escollit. Així ho ha confirmat Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, en declaracions al diari Nació, on també ha explicat que ja s’han iniciat els primers passos. Tot i que el projecte es troba en una fase molt embrionària, es preveu dur-lo a terme l’any 2027 al cap de Creus. Concretament, cala Jugadora, dins el terme municipal de Cadaqués, s’ha assenyalat com un indret idoni per acollir exemplars en un entorn controlat que faciliti la seva adaptació.

Aquest no és el primer cop que es planteja la reintroducció de la foca monjo a Catalunya. Ja l’any 2006, la Fundació Territori i Paisatge va anunciar un projecte amb aquest objectiu, també liderat per Jordi Sargatal. Ara, des del seu càrrec institucional, Sargatal vol reprendre la iniciativa. "Estem començant a estudiar com fer-ho possible", ha declarat a Nació, tot afegint que voldria desenvolupar el projecte amb la complicitat dels municipis del cap de Creus.

Val a dir que la proposta s’emmarca dins d’un programa internacional de conservació que implica països com Mauritània, el Marroc, Portugal i Espanya. Aquest pla ha permès preservar colònies com la del Cap Blanc, amb la col·laboració de pescadors artesanals, i contempla tant la consolidació d’aquestes poblacions com l’establiment de noves zones de reintroducció.

Presència habitual a Catalunya

A Catalunya, la presència de la foca monjo era habitual fins a finals del segle XIX i principis del XX. A partir de llavors, es va anar retirant cap a les zones més abruptes de la Costa Brava, on també es va extingir al voltant dels anys cinquanta. Tot i això, el 1973 es va reportar un possible albirament entre Roses i Cadaqués. A les Illes Balears, la foca monjo va persistir fins a finals dels anys cinquanta, amb els darrers individus exterminats el 1958. La darrera colònia estable a la península Ibèrica va ser la del cap de Gata, a Almeria, que es va extingir entre finals dels anys setanta i inicis dels vuitanta. Encara que ja no hi ha cap colònia estable, en els darrers anys s’han produït observacions puntuals.

La foca monjo del Mediterrani, també coneguda com a vell marí o foca frare, deu el seu nom a la semblança que alguns mariners trobaven entre els plecs del seu cap i la caputxa d’un frare. Aquesta espècie marina es troba en una situació crítica, segons l’avaluació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). De les tres espècies de foques monjo que han existit, la del Carib està extinta i la de Hawaii es troba greument amenaçada.

Actualment, es calcula que queden entre 650 i 700 exemplars de foca monjo al Mediterrani. Un dels principals nuclis de població es localitza a la península del Cap Blanc, una zona del Sàhara Occidental sota administració mauritana, on viuen prop de 250 individus. Tot i ser menys nombrosa, la població de Madeira (illes Desertes) també mostra senyals de recuperació. A més, es mantenen petites colònies en països com Grècia, Croàcia, Turquia i, en menor mesura, a les costes de Tunísia, Algèria i el Marroc.