Requesens aposta per la silvicultura propera a la natura per millorar la resiliència dels boscos

Al bosc de Requesens, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, s’ha realitzat un marcatge d’arbres com a pas previ a la implementació de pràctiques de silvicultura propera a la natura. Aquesta iniciativa s’emmarca en els projectes Monimed i Transferint, liderats pel CREAF, amb l’objectiu de millorar la resiliència dels boscos mediterranis davant del canvi climàtic i altres pertorbacions.

Marcatge d'arbres

La silvicultura propera a la natura busca gestionar els boscos imitant els processos naturals, promovent estructures forestals més diverses i resistents. Aquesta gestió pretén augmentar la biodiversitat, reduir la vulnerabilitat a la sequera i als incendis, i millorar la capacitat dels boscos per proporcionar serveis ecosistèmics.

El marcatge d’arbres, realitzat fa uns mesos per una empresa especialitzada, Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor es basa en l’observació de la dinàmica natural dels boscos, analitzant el funcionament segons les espècies i l’estat inicial del bosc. En el cas de Requesens, es tracta d’un alzinar dens amb arbusts i arbres de diàmetres reduïts, que requereix actuacions d’adaptació per portar-lo cap a un estat més saludable. Es seleccionen arbres concrets que poden ser interessants per criteris de fusta de qualitat a llarg termini (com l’alzina per fabricar parquets) o perquè són importants per a la biodiversitat (per exemple, per produir llavors). Si en un bosc hi ha espècies diferents presents, com les espècies frondoses que hi van trobar i no són habituals, cal potenciar-les, segons ha explicat Lídia Guitart de l’associació.

Donar espai

Una de les actuacions principals consisteix a eliminar arbres que dificulten el creixement d’exemplars amb més potencial. Sovint, això implica treure exemplars que limiten l’espai, la llum o els recursos d’aquells amb un desenvolupament més robust. També s’han detectat zones rocoses on s’ha deixat el terreny intacte per protegir el sòl i facilitar l’accés. Durant l’execució de les tasques, es va identificar una presència important d’arbustos que dificultava el pas. "Per tal d’obrir el bosc i facilitar la feina, es van marcar alguns arbustos especialment vigorosos per eliminar-los i afavorir l’espai i la llum als arbres més prometedors".

Cal tenir en compte que és una zona amb molta exposició al vent, cosa que obliga a mantenir una cobertura vegetal estratègica per garantir l’estabilitat dels exemplars restants, destaca Guitart.

La gestió silvícola propera a la natura requereix un treball progressiu i respectuós amb la dinàmica forestal. "La primera intervenció pot semblar poc visible, però és clau per orientar el desenvolupament dels arbres joves, que tenen més capacitat de resposta", remarca Guitart. Aquesta acció inicial no és un punt final: passats entre deu i quinze anys —un període relativament curt en termes forestals—, caldrà avaluar si es fa necessària una nova intervenció per continuar millorant la salut i la resiliència del bosc.

Requesens, una zona d’estudi per millorar l’estat dels boscos

Tranferència de coneixement

Aquestes actuacions al bosc de Requesens s’emmarquen dins de diversos projectes que busquen fer front als efectes del canvi climàtic i la degradació forestal. D’una banda, el projecte Monimed se centra en el seguiment de pràctiques forestals climàticament intel·ligents, analitzant com milloren la resiliència dels boscos i la seva capacitat per oferir serveis ecosistèmics. Paral·lelament, el projecte Transferint promou la transferència de coneixement i la implementació de noves estratègies de gestió forestal adaptativa, amb accions com la selecció, plantació, poda i tala d’arbres, sempre sota una òptica propera a la natura.

En aquest mateix entorn, el projecte LIFE MIDMACC, actiu des del 2019, ha aplicat tècniques com aclarides selectives en alzinars, neteja de sotabosc i sembra de pastures per reactivar la ramaderia extensiva. A més, s’han recuperat antics camps de conreu i terrasses, i s’han emprat tècniques de bioenginyeria amb fusta local per estabilitzar zones de ribera, afavorint la biodiversitat i evitant l’erosió.