Sor Lucía Caram: "Hem de formar gent amb drets i obligacions"

Impulsora del programa Invulnerables que forma part del programa Caixaproinfància de la Fundació La Caixa. Nascuda a l’Argentina el 1966, Sor Lucía Caram resideix a Catalunya des de fa anys. És monja dominica contemplativa i activista social. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2018. Ha estat a Figueres per a promoure la captació d'ajuts empresarials destinats a la lluita contra la pobresa infantil, fent costat als projectes la Fundació Sant Vicenç de Paül.

La Fundació Sant Vicenç de Paül de Figueres va néixer el 1897 i va ser una entitat pionera en l’àmbit de l’atenció dels menors.Han passat els anys i, amb problemàtiques diferents, la pobresa, contra la qual també lluitava, persisteix. Què li diu això a vostè?

L’entitat manté vius els seus principis cent vint-i-vuit anys després. Per això la Fundació la Caixa la va escollir per a liderar el programa CaixaProinfància i nosaltres la vam sumar al projecte Invulnerables. És un programa de lluita contra la pobresa infantil, però fonamentalment és un pla que intenta teixir una xarxa en el territori de col·laboració publicoprivada.

Amb quins objectius?

Per evitar que la pobresa sigui hereditària, garantir la igualtat d’oportunitats dels nens i per fer-ho des de les taules de treball conjunt. No amb una sola marca, sinó que es posin les entitats del tercer sector a la mateixa taula de les administracions i les empreses. L’objectiu és posar en comú els béns que tenim per tal que puguin arribar a aquells que han rebut menys. Intentem que els nens que tenen pares que no treballen, que no tenen feina, puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta.

I com ho aconsegueixen?

La forma que tenim de treballar és intentar aconseguir que els pares també puguin implicar-se en el procés dels seus fills i que el retorn de la solidaritat sigui l’acompanyament dels seus fills en l’aprenentatge de la llengua, les activitats de lleure i la implicació. Per què? Doncs per tal que els pares vagin assumint els hàbits i allò que estan aprenent els seus fills per a poder reincorporar-se al món laboral. No volem que els nens siguin dependents de la FundacióSant Vicenç de Paül o de CaixaProinfància, sinó que puguin empoderar-se i sortir d’aquesta situació. I ho aconseguim mitjançant el programa Incorpora, que és el que busca feina per als pares i mares d’aquesta mainada.

"N’hi ha tants de fronts de guerra en el món, però sembla que ens estem acostumant, i això és el que és molt perillós"

Una clara lluita per a la inclusió social, però la clau és donar oportunitats a qui les necessita, en una societat en la qual les coses són cada cop més difícils...

Cert, i en una societat que cada vegada és més incongruent i una no ho entén. Hem de pensar que la caixa de les pensions s’acabarà, però tampoc afavorim que les persones nouvingudes puguin regularitzar la seva situació per a pagar els impostos i juguin en igualtat de condicions amb tothom. Donem-los la targeta sanitària, però també facilitem l’accés als llocs de treball, les empreses necessiten gent! Per tant, necessitem programes com aquest que ajudin a tenir els hàbits de treball i la integració a la llengua i la cultura. No podem formar gent que s’acostumi al donatiu o als plans socials, no. Han de tenir drets i obligacions, aquí està el focus: treballar amb la família per a fomentar els drets i les obligacions. I hem de sumar tota la societat, perquè quan fem un esforç entre tots, transformem la vida de la gent.

La jornada celebrada a l’auditori dels Caputxins de Figueres estava adreçada a demanar a les empreses que inverteixin part dels seus guanys en la societat, en causes directes com les de Ksameu i Invulnerables.

Sí, en el quilòmetre zero. Explicar com podem donar feina a la gent, com podem finançar un projecte o donar una beca i, en definitiva, com podem garantir el futur dels menors de Figueres i de l’Alt Empordà. Si els nens estan condemnats al fracàs escolar, mai podran estudiar, mai es podran formar ni entrar a treballar a les empreses que els necessiten, i això empobrirà la ciutat i la comarca. Aquesta és una aposta per a tots plegats.

Vostè i altra gent fan constantment una crida contra les guerres, però ningú els escolta...

Feia anys que no estàvem en una situació com la d’ara. Sembla que el món ha embogit, només cal veure què està passant a Gaza, a Ucraïna... N’hi ha tants de fronts de guerra, però sembla que ens estem acostumant, i això és el que és molt perillós. Les guerres s’estan enquistant i es carreguen les vides dels més vulnerables, que són els nens.