Veterinaris i famílies sortiran al carrer per una atenció digna: "El nou sistema posa en risc la salut dels animals"

La indignació entre els veterinaris creix i la lluita de la professió davant els canvis de la Llei dels Medicaments Veterinaris per a mascotes es viurà novament al carrer. El cap de setmana del 7 i 8 de juny, veterinaris i ciutadans de tot l’Estat tornaràn a sortir al carrer per reivindicar un marc normatiu més àgil i sostenible per a la dispensació de medicaments veterinaris. El dia 8, a les 10 del matí, al Parc del Migdia Girona, s’ha convocat una passejada familiar oberta a tothom. Conviden la ciutadania a portar el gos o una foto de la seva mascota per fer visible el malestar generalitzat. Sota el lema "Amb la salut del meu animal, no s’hi juga", les comarques gironines sortiran a manifestar-se per defensar "una atenció veterinària digna, segura i sense traves". Les darreres normatives impulsades pel Ministeri d’Agricultura han trasbalsat el dia a dia del sector, expliquen des de la professió.

El Decret 666/2023, sobre els medicaments veterinaris, impulsat pel Ministeri d’Agricultura està provocant una situació límit entre un sector que porta des del mes de febrer passat manifestant-se al carrer: són la marea blava. La nova normativa els obliga a comunicar, justificar i declarar de manera digital cada antibiòtic que es prescriu i administra als animals, mitjançant una plataforma del Ministeri i, en el cas català, també a través del sistema GTR. Aquest excés de burocràcia, denuncien des del sector, "està afectant greument l’activitat diària i, sobretot, posant en risc la salut dels animals". El decret també estableix que només les farmàcies poden dispensar el medicament prescrit pel veterinari, sense fer canvis ni substitucions sense el vistiplau del veterinari prescriptor. Com a resultat s'ha creat el Comitè de crisis veterinària que representa les associacions professionals i científiques, les Facultats i els Col·legis de la professió Veterinària.

Els veterinaris protesten per la nova llei de medicaments per a animals

Nova normativa

Aquesta nova normativa, apunta Olga Martos, veterinària de Figueres, "es desconfia de la nostra capacitat en el subministrament dels tractaments i del nostre criteri clínic, així com de la nostra responsabilitat en l’ús dels antibiòtics i de la cura dels nostres pacients". Les preocupacions sobre l’ús excessiu i incorrecte d’antibiòtics han fet que es prenguin mesures per limitar la seva utilització. Les resistències antimicrobianes poden arribar a ser un problema greu per als humans, fins al punt que es preveu que el 2030, una gran quant itat de persones podrien morir per infeccions resistents als antibiòtics.

Amb aquest objectiu, les Autoritats Europees han establert unes recomanacions que el Govern Central ha interpretat de forma més estricta, segins el sector. "Als animals productors d’aliments, aquest control dels antibiòtics amb declaració al GTR ho fan des del 2019, i ara el 2025, aquestes noves restriccions no afecten només els animals destinats a l’alimentació, sinó també a les mascotes". Tot i que el decret prové d’una llei europea per al control d’antibiòtics en veterinaris, "la normativa aplicada a Espanya, imposa restriccions molt més severes que la normativa comunitària, limitant el criteri dels veterinaris i dificultant l’accés a medicaments adequats". Fins ara, els veterinaris podien prescriure medicaments genèrics per humana o específics per tractar patologies segons l’evidència científica i els protocols de tractaments segons criteri clínic professional. No obstant això, les noves lleis han canviat aquesta pràctica i limitat l’ús d’antibiòtics a categories específiques i és necessari fer un cultiu abans de receptar els antibiòtics més potents. "Després de cada jornada he de seure a registrar un per un tots els antibiòtics administrats, a quins animals i per què. És una càrrega insostenible. Ja no podem més", relata Martos, amb 27 anys d’experiència. "Aquesta llei el que fa és complicar la feina dels veterinaris i complicar als tutors dels animals l’accés als tractaments adequats".

“Els veterinaris són sanitaris i han de poder exercir amb garanties aplicant el rigor científic i l’experiència. Des d’ERC els hem donat suport des de l’inici i no descansarem fins que se solucioni el problema”

Etna Estrems

— Diputada de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals (APDDA)

Davant d’aquesta situació, els veterinaris demanen la derogació del decret i una revisió de la normativa. La reivindicació continua: demanen simplificar tràmits administratius per accelerar els processos; reduir l’augment dels preus dels tractaments i rebaixar l’IVA de medicaments i serveis veterinaris.

El malestar dins del sector fa mesos que creix i s’ha anat fent visible arreu del territori. De fet, el passat mes de març, Etna Estrems, diputada de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals (APDDA) ja va reclamar públicament mesures urgents al Ministeri d’Agricultura i va alertar de les greus conseqüències que té l’aplicació del Reial decret sobre la professió i el benestar animal.

"Els veterinaris són sanitaris i han de poder exercir amb garanties aplicant el rigor científic i l’experiència. Des d’ERC els hem donat suport des de l’inici i no descansarem fins que se solucioni el problema", adverteix. Malgrat aquestes advertències i les queixes de la veterinària, el govern espanyol encara no ha respost amb cap canvi efectiu.

El Sistema de Prescripció Veterinària Electrònica (PRESVET), operatiu a Espanya des del gener de 2025, ha reduït un 18% les prescripcions d'antibiòtics innecessàries en mascotes durant els primers tres mesos, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).

Els professionals denuncien que els propietaris sovint no troben el medicament prescrit, ja que les farmàcies no sempre en tenen, o el substitueixen per medicació d’ús humà o per una altra espècie, fet que pot comportar riscos greus. "Hi ha farmàcies que donen un fàrmac per gos quan he receptat un per gat, amb una dosificació diferent. Això és perillós per a l’animal", afirma Martos. També critiquen que els formats comercials dels medicaments obliguen a comprar caixes grans —de 30, 60 o 100 comprimits—, fet que encareix el producte i provoca malbaratament. "El que no té sentit és que per donar tres pastilles, el propietari n’hagi de comprar cinquanta. I després es quedi amb la resta a casa", afegeix.

Martos també destaca la complexitat que introdueix aquest sistema. Fins ara, es podien prescriure medicaments per a humana o específics per a una espècie i fins i tot fer-ho per una indicació en una altra espècie. "Ara, la cascada de prescripció es complica, perquè si no es pot trobar el medicament adequat per una espècie, cal buscar una solució alternativa a través de la sol·licitud a comunitats d’altres països europeus, amb la qual cosa el procés es pot allargar, ja que els pacients no poden començar el tractament fins que s’aconsegueix la medicació específica. Ens trobem que fins i tot les farmàcies poden substituir els medicaments veterinaris per medicaments humans sense tenir en compte les diferències importants en les concentracions". Això, diu la veterinària, genera un augment dels casos d’intrusisme en la pràctica veterinària, ja que les farmàcies no tenen el coneixement necessari per prescriure o substituir medicaments adequats per a animals.

Animals xipats

La llei també ha introduït una nova exigència: tots els animals que rebin medicació han de ser xipats. "Això crea problemes amb animals no identificats, com les colònies de gats ferals, que no podien ser medicats legalment sense un xip". Igualment important és la petició que fan de rebaixar l’IVA dels serveis veterinaris que actualment és del 21% perquè "tenir un animal de companyia no és un luxe, és un membre més de la família".